Vilaclara del Prat (Castellfollit del Boix, Bages)
Per poder interpretar qualsevol element del paisatge necessitem un patró on encaixar els seus principals trets, sinó la nostra atenció aviat es desvia cap a allò que ens resulta més familiar i deixem de banda la resta.
Pedres com les d'aquestes imatges són molt comuns, tot i que són força ignorades, però al seu voltant hi havia hagut una certa activitat relacionada amb la verema en èpoques medievals o potser anteriors.
Sant Genís (Puig-reig, Bages)
Les d'aquesta pàgina han estat fotografiades a tocar d'algunes masies del Berguedà o el Bages però n'hi ha a moltes altres contrades. Per exemple en el magnífic blog d'en Jordi Casamajor en trobem de retratades a l'Alt Urgell, clicar aquí, i en el Torcularium ja n'hem vist a Bagà o Aguilar de Segarra, per exemple.
Hem de suposar que són de presència ordinària per tota aquesta banda del Mediterrani, per exemple Michel Rouvière, en un recent article, interpreta les de la regió francesa d'Ardèche, interpretació que no difereix de la que han donat altres estudiosos, com els germans Ramon i Jaume Corominas a casa nostra (veure la bibliografia del final).
Els arqueòlegs no dubten de que aquestes pedres amb forma poc o molt lobulada i amb un forat al mig, serien contrapesos de premses antigues o bé elements de sosteniment de premses de fusta transportables.
El Soler (Navàs, Bages)
En Francesc a les Feixes Noves (Sagàs, Berguedà)
La Vila (Talamanca, Bages)
La Tatgera (Talamanca, Bages)
Bibliografia:
*R. Corominas i J. Corominas, Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda, L'Erol nº48, 1995
*A. Fàbrega, Contrapesos de premses de biga a la Catalunya Central, Dovella 106, 2011
*M. Rouvière. Bassins et ouvrages rupestres en Ardèche méridionale, bulletin nº 7 de la Société Géologique d'Ardèche, gener 2014.
3 comentaris:
A casa (Santa Maria d'Horta, Avinyó) n'hi tinc una, va sortir quan la reformava, estava al costat de la tina. I a 5 km, a Sant Joan d'Oló, n'hi vaig veure una altra. Estan fetes de pedra calcària, això pot determinar la seva antiguitat? Merci
No hi ha cap mètode físico-químic (que jo sàpiga) que permeti determinar l'edat d'una pedra treballada per la mà de l'home, a no ser que es trobi enterrada en una estratigrafia on hi hagi altres materials com trossos de ceràmica, etc.
Els contrapesos de Vilaclara, que és un jaciment dels s VII-VIII d C, ja ens diuen que a l'Antiguitat tardana ja hi havia objectes d'aquests i no sabria assegurar si van deixar d'haver-ne cap el s XIII-XIV o n'hi van continuar havent fins el moment que es van generalitzar les premses de cargol, cap el sXVII.
Però no hi ha dubte que són antics, entre 400 i 1000 anys.
M'interessaria saber el punt exacte d'aquest que dius de St Joan d'Oló.
Gràcies, Damià
Hola Eloi, perdona la trigança!
La pedra de Sant Joan d'Oló és a la masia de La Plana . m'han fet arribar unes fotos. Però no sé adjuntar-les-hi, bé tot i així gràcies!
Publica un comentari a l'entrada