L'Abella (Montgai)

Em sorprèn no haver trobat dades d'aquest indret tan interessant que ni tan sols consta en l'inventari arqueològic de la Generalitat. Es tracta d'un un serrat allargassat, que sobresurt enlairat entre els conreus, dominant un sector de la plana fèrtil de la Ribera de Sió.

Venint des de ponent i resseguint la carena transcorria, amagat a la vista, el vell camí d'accés, flanquejat per grans blocs de roca (a). 
Quan el camí supera el primer ressalt rocós es troba amb un trull excavat al que en segueixen uns quants més fins a comptar-ne un total de sis (b), la meitat amb una boixa i un biot per la recollida del most.

La forma dels trulls tendeix a una forma més o menys rectangular. La majoria estan ben conservats, excepte el que queda en un nivell més baix, que està ple de rocs procedents de la neteja del camp veí.

El promontori més alt, on hi havia la zona habitada (d) d'aquest poblat medieval, queda separat de la carena rocosa dels trulls per un fossar artificial picat a la roca (c), un exemple gairebé de llibre, on senyals amb forma d’espiga, degudes a la marca de l’eina, han quedat inesborrablement gravades a banda i banda del fossar.

vista del fossar


marques del buidat del fossar

Com a indici del poblament del promontori destaca una cavitat excavada també a la roca (e), possiblement una cisterna o sitja.

Desconec el nom real de l'indret, del que no disposo d'altre informació que la d'una prospecció visual en una visita llampec un dia de pluja. Com he dit abans no apareix en l'inventari arqueològic del gencat.cat (del municipi només es citen 4 jaciments: Tossal de les Forques, Castell de Butsènit, Escanyimars i Cussols), tot i que amb el seu fàcil accés és impossible que no sigui conegut. Una obra de referència com Catalunya Romànica no el cita, i altres consultes tampoc han donat fruit.
De moment l'anomeno de l'Abella perquè entre els topònims que el mapa de l'ICC situa a prop, aquest m'ha semblat el més adient, però penso que el lloc, situat a 12 km al nord de Montgai (Noguera), ha de sortir documentat en alguna banda, encara que sigui amb un altre nom.

Renant

Renant és un nucli habitat de l'apèndix sud del terme d'Oliola on els camins comuniquen millor amb els pobles de la Ribera de Sió, com Agramunt, Puigverd o Castellnou d'Ossó.
Es una zona eminentment agrícola i el conreu de cereal és omnipresent. En canvi, no és estrany trobar-hi testimonis 'fossilitzats'  de la presència de la vinya en el passat, són dipòsits excavats en roca que apareixen en algunes illes de bosc que han quedat lliures de conreu.

Molt a prop de Renant hi ha dos trulls rectangulars, alineats, tot i que el segon queda una mica esbiaixat respecte el primer. En un costat del trull més gran s'observen uns blocs de pedra, restes d'una paret de protecció.

Els dos trulls estan força plens de terra i vegetació, el més visible fa 2.40 m de llarg per un ample que oscil·la entre el 1.65 m d'un extrem i el 1.80 m de l'altre. Pel costat més ample comunica, a través d'un forat, amb el segon trull que fa 2.25 m per 3.20 m de llarg i 1.95 m d'ample a l'altre extrem.

Aquest segon té una boixa que buida a un costat a 1.30 m per sota del llavi superior, és la seva profunditat màxima, l'altre dipòsit en canvi no té desguàs i la seva profunditat ens és desconeguda.

Uns 30 m cap a llevant hi ha una roca amb un gros encaix. A còpia de feinejar-hi el nivell del camp immediat ha baixat uns quants pams i la roca ha quedat més enlairada del que estava originalment.
Al damunt mateix s'hi veuen més forats, amb una funció desconeguda.

I al peu de la roca s'hi troben amb facilitat fragments de ceràmica gris, material que es considera típicament medieval.

Coordenades: 41º 47.708' N 1º 10.117' E

Mas Roget

Al passar pel costat d'aquesta curiosa estructura podriem pensar al primer cop d'ull que es tracta d'un forn, però és un antic cup de vi, està buidat a la roca i a per sobre s'hi va fer aquesta embolcall cònic, obrat amb rocs i argamassa, que li donen l'aspecte d'una llar de foc amb xemeneia.

Per desgràcia l'enderroc de la part superior ha omplert l'interior del dipòsit, però per fora podem apreciar una boixa simple dins el marc que hi ha retallat al peu de la paret.

Molt a prop, a 30 m, hi ha amagada una balma amb parets a davant i als costats que servia de cabana, probablement contemporània del cup i relacionada amb les tasques de la vinya que hi devia haver plantada en aquest indret, on ara només hi ha cereal.

Es troba al costat mateix d'una carretera sense asfaltar, 200 m a ponent del Mas Roget, una casa solitària bastida dalt d'una petita elevació, a l'extrem S del terme d'Oliola i a 1.4 km a vol d'ocell en direcció N dels trulls de Can Cabana (entrada anterior).
Coordenades: 41º 47.278' N  1º 9.438' E

Trulls de Cal Cabana (Ossó de Sió)

Un cor excavat a la roca?. Un cup rupestre?. L'estructura, que efectivament suposem que es tracta d'un antic cup de vi es troba a 1.5 km a vol d'ocell a l'O. de Castellnou d'Ossó i a 3 km en línia recta a l'E de Puigverd, dos nuclis molts propers a Agramunt.

A poca distància d'una casa solitària que els mapes anomenen Cal Cabana hem trobat un parell de cavitats buidades a la roca que havien estat vinculades a les tasques agrícoles de l'indret. Les cavitats estan separades uns 5 m, una és rectangular i l'altre té una silueta més o menys pentagonal (la forma de cor és un efecte òptic degut a la visió en angular).

El costat més llarg d'aquest pentàgon irregular fa 270 cm de llarg, els altres costats, alguns d'ells corbats, fan 143, 160 i 208cm. La cavitat s'obre en campana a mida que s'enfonsa, de manera que és lleugerament més ample de dins. La profunditat oscil·la entre 80 i 100 cm.
El segon dipòsit, rectangular però no del tot regular, fa 260 cm de llarg x 184 cm en un costat i 168 en l'altre. Com que està força ple de terra i vegetació no he pugut prendre una mida fiable de la fondària.

A cap de les dues cavitats hi he detectat una boixa, aquesta circumstància pot fer pensar que no es tracti de cups sinó de cisternes. Crec, però, que hi ha arguments a favor dels cups: en primer lloc trobem a molt pocs km artefactes similars que sí han estat considerats cups o trulls medievals pels estudiosos, com Coscollosa i Teuladells cap a l'E, o Flix de Balaguer i Escanyimars, a l'O, i encara altres exemples força clars: Renant, per exemple. En segon lloc el fet de que siguin dos dipòsits propers però de formes diferenciades, enfilats dalt d'una roca, formant tot un conjunt, fa pensar en una àrea de treball. En tercer lloc les roques on es troben tenen a davant uns camps que podrien haver estat vinyes en altre temps i, a més, per darrera hi passava un camí amb les vores margenades. La casa queda un tros separada i al costat hi té una bona superfície de roca on hauria estat molt més pràctic excavar-hi el dipòsit si la intenció fos que servís de cisterna.
Finalment he de dir que veient la seva ubicació i característiques em venen a la ment un gran nombre de trulls o tines rupestres, tant de les terres de ponent com de les centrals. De totes maneres cal acceptar que, a pagès, qualsevol mena d'artefacte pot adquirir amb el pas del temps funcions diverses i no es pot descartar que modernament als dipòsits se'ls hi hagués donat una funció alternativa.

Coordenades:  41º 46.521'N  1º 9.680' E

Trulls de Preixens

En el cim d'un esperó rocós que s'estén al NO de Preixens (i a ponent d'Agramunt) hi destaquen dos dipòsits més o menys quadrats buidats a la roca, també hi ha un sot profund d'on surten una pila de rocs i que podria haver estat l'indret d'una torre o construcció desapareguda, sense cap relació amb les trinxeres i bunkers que durant la Guerra Civil es van escampar per la Ribera de Sió i que encara hi són.

En tots dos dipòsits, situats en pendent molt lleugera, l'amplada és de 270 cm, el superior fa 210 cm de llarg en la direcció de la pendent per 45 cm de fondo, i l'inferior 220 cm per 63 de fondo. Tots dos comuniquen per un forat, després un tercer dipòsit més petit (95 x 120cm d'ample) també estava comunicat amb l'anterior tot i que "l'envà" del mig està trencat, finalment un darrer forat travessa la roca per donar sortida a aquest tercer dipòsit.
Sembla que el disseny del conjunt pretén una decantació per fases del most que s'hi produïa.

Podriem suposar que les mides de qualsevol d'aquests dipòsits, acabats amb un estil tant rude, obeïa al caprici dels picapedrers i s'improvisava sobre la marxa, però en l'àmbit pròxim de la Segarra-Urgell les amplades de 270 cm o de 210 cm les trobem sovint en estructures d'aquest tipus, per exemple a Gra, Teuladells, Coscollosa, Les Puelles, Rocabertí, Can Cabana, etc No crec que es tracti d'una casualitat, dona la impressió que el disseny d'aquests forats està sotmès a un estil local en que les amplades i la profunditat van ser "copiades" a grans trets d'un indret a l'altre.

Al peu mateix d'aquestes cavitats hi ha una construcció de pedra adossada a la roca, força tapada per la vegetació, que podria haver tingut relació amb les tasques realitzades en els trulls.

Coordenades: 41º 47.897' N 1º 2.823' E

Trulls de Rocabertí

La informació sobre el llogaret de Rocabertí de St Salvador és molt escassa, fora de saber que és un agregat d'Agramunt situat al N del terme poca cosa més he trobat. Obres de consulta com l'Enciclopèdia Catalana o la Gran Geografia Comarcal de Catalunya despatxen l'indret amb dues ratlles. De l'església tampoc tinc dades, tot i un cert aire romànic, amb un absis esquerdat que es recolza sobre una roca de biaix, l'obra Catalunya Romànica també l'ignora. Es estrany perquè el lloc segur que té una història que valdria la pena conèixer i no és pas un poble abandonat, les parets i les teulades encara s'aguanten i els camps del voltant estan tots treballats.

Sota mateix del poble, en la pendent que mira a migdia s'hi veuen diverses estructures que ja no es fan servir. La més evident és una mena de cisterna parcialment excavada a la roca i acabada amb grans pedres en forma de llosa. Per sobre està tapada i no s'hi veu cap entrada ni sortida d'aigua.

Al prop hi ha dos dipòsits excavats a la roca, el més clar s'obre en la pendent, a dins hi creix un ullastre i vegetació, però encara es poden prendre bé les mides que són 220 x 210 cm i en el punt més fondo és de 80 cm. No té boixa i pels costats s'observen reguerons dels que en desconec la funció.

L'altre cup està molt tapat de terra, però s'endevina la seva silueta. Un canaló encapçala la part més alta, però no es pot saber d'on bé perquè a continuació ja hi ha la carretera sense asfaltar del poble.

Al desconèixer la història de Rocabertí només podem fer especulacions sobre el moment de construcció d'aquests cups i si formarien part d'una ocupació medieval de l'indret, cosa molt probable. Però sembla com si amb posterioritat haguessin estat aprofitats per recollir l'aigua, almenys algun d'ells, fins que l'indret s'ha despoblat i el pas de la carretera gairebé els ha colgat.

Coordenades: 41º 50.091' N  1º 6.675' E

Trull de les Puelles (Agramunt)

Fins ara no tenia constància de dipòsits excavats a la roca a la comarca de l'Urgell, això deixava un forat en la distribució en el mapa d'aquests artefactes, ja que era possible seguir la seva pista al llarg d'una franja que va des de l'Aragó (la Llitera i proximitats de Monzó) fins a la comarca d'Osona passant pel Segrià, les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Solsonès, el Berguedà i el Bages, però entremig hi faltava l'Urgell.

Una improvisada prospecció ha donat com a fruit una bona mostra de cups rupestres en un radi de poc més de 5 km al voltant d'Agramunt. Començarem pel més senzill: un exemplar solitari que hi ha penjat a la vora de dalt d'un talús cap a la banda O de les Puelles

El cup és un buidat quadrangular a la roca de 270 x 230 cm d'ample, parcialment tapat per la vegetació, amb un fondo que varia entre 100 i 85 cm. En un dels vèrtex hi ha una boixa consistent en un simple forat obert després d'aprimar la paret.

Les Puelles és un poblet situat al NE del terme d'Agramunt, cap a ponent del poble s'estèn una elevació tabular amb un camp de conreu que cobreix tot el pla de sobre. Si hi havia més cups és possible que hagin desaparegut amb els treballs del camp.

Coordenades: 41º 48.065' N  1º 7.683' E

Coscollosa

Dalt el cim del tossal de St Cristòfol, a 3 km a l'O de Guissona i a 3 km al N de Concabella, hi ha els vestigis amagats entre la vegetació d'un poblat anomenat Coscollosa. Al punt més enlairat hi ha el basament d'una torre quadrada (damunt hi ha plantat un piló geodèsic) i per tot arreu s'hi veuen parets i alguns relleus picats a la roca.

Les notícies més antigues del castellum Coscoliose el situen en el s XI, quan es va reconquerir pels cristians un territori que ja tenia precedents de poblament sota domini musulmà.
Alguns poblats d'aquell moment, situats generalment dalt de tossals, s'han mantingut habitats fins avui, com La Morana, Gra o Bellveí, mentre que uns altres han quedat reduïts a una pila de rocs, com el de Mallabecs, Sta Blanca, o aquest de Coscollosa.

Entre les ruïnes s'aprecia una estructura excavada en un marge rocós orientat a migdia que senyala l'existència d'una activitat de transformació agrícola ja en època medieval. Es tracta d'un dipòsit circular comunicat per un regueró amb un altre de quadrat que té en el fons una pica rodona per acumular el solatge d'un líquid, suposadament most.

Un altre dipòsit, escapçat per un costat, es localitza a quatre metres de l'anterior, en el mateix caire del marge. També té un buidat semi-circular en el fons per decantar els sòlids.

A la base del turó i en el seu extrem oriental hi ha les ruïnes de la casa de St Cristòfol, que deu tenir el seu orígen en el s XVI, després de que el turó hagués quedat despoblat, fet que els historiadors situen entre els s XIV i XVI. A mig camí entre la casa i els vestigis de la carena (a 140 m dels trulls anteriors i a 80 m en línea recta de la casa) hi trobem encara un altre dipòsit o trull rectangular amb unes mides de 210 x 170 cm d'ample x 80 cm de fondo. No s'hi veu cap brocal que doni a l'exterior.

Res impedeix creure que hi pugui haver altres dipòsits similars amagats entre els rocs i la malesa, normalment els trulls d'aquesta mena no acostumen a estar sols.
De la mateixa època (s XI) s'han datat una bona quantitat de vilatges i necròpolis situats a la plana segarrenca propera a Guissona, molts dels quals deurien tenir també trulls de vi però que han desaparegut amb el temps en bona part degut a l'ampliació i rompuda de nous camps de conreu.

Per arribar-hi cal travessar primer el petit nucli de St Martí de la Morana, a on s'accedeix des del km 17 de la carretera de Concabella a Guissona. Per anar fins a St Cristòfol cal seguir 1.5 km un camí que de St Martí pren primer direcció O i després gira cap el NO.

Trull de Teuladells

A ponent del poble de Gra hi ha les restes de l'antic priorat de Sta Maria de Teuladells o de Teuladella. La primera notícia escrita és l'any 1180, quan en Ramon de Gra, a més d'entregar-hi el seu cos, hi va fer donació d'un hort i quatre vinyes.

Està situada al mig d'un camp de conreu flanquejat per dues illes de bosc, en la del costat N. hi havia la necròpoli, ara en part malmesa, i a la del costat S. les dependències de l'antic monestir del que només queden unes piles de rocs.
A poques passes d'aquests rocs hi ha dos retalls a la roca que es creu que corresponen a un trull de vi medieval.

Les dues cavitats que el formen estan molt plenes de terra i vegetació i no es veu si estan comunicades per dins, si fos així la petita podria haver recollit el vi ja que no s'observa cap brocal que aboqui a l'exterior. La profunditat tampoc s'aprecia però no pot depassar el metre, perquè aquest és el gruix de la roca. L'amplada en cm apareix indicada en el croquis anterior.

Des del km 15 de la carretera de Guissona a Concabella (Segarra) seguirem 800 m en direcció O. per una pista que passa pel costat mateix de l'església.