De passeig pel Cafè de les Set Portes

La balma popularment batejada com el Cafè les Set Portes (en irònica referència a les Set Portes de Barcelona) forma una visera que s'estén en forma de llarga mitja lluna i dona sopluig a una sèrie extensa d'habitacions accessibles per diversos portals.

Davant mateix s'estén l'antic quintà, poblat de pollancres i encatifat d'herba, que fan de l'indret un atractiu racó, freqüentat per ciclistes i gent que surt a còrrer o a passejar des de les proximitats del poble de Casserres, al Berguedà. 

La balma, que encara conserva molts dels elements típics d'un mas amb els seus corrals, va ser habitada fins els anys 30 del segle passat, tal com recorda la memòria popular, o possiblement fins més tard i tot.

Amb el leitmotiv d'una excursió per la zona sempre es pot treure el nas a alguna de les diverses tines de vi excavades a la roca en època imprecisa i que abunden a la comarca, fins el punt de que gairebé a prop de cada mas n'hi havia alguna.
Així abans d'acostar-nos a la balma trobem Can Ripés, una casa construïda tota ella damunt una plataforma rocosa. Les Tines de Can Ripés són dues cavitats de costat, de 1.8 i 2.6 m de diàmetre, situades a 30 m a ponent de la casa i a 12 m del camí. Un dels dipòsits servia per piar el raïm i l'altre per fermentar el most resultant.

A prop de la Balma de les 7 Portes hi ha la petita presa de la Bassa de Cal Xoriguer i, enfilada a l'altre costat, la casa d'aquest nom. A Cal Xoriguer hi trobem una altra tina excavada al peu de l'edifici, aquest cop amb l'encaix d'una antiga tapa desapareguda. 

Bibliografia,
Dues guies itineràries descriuen rutes que passen per la balma:

• Joan M. Vives. Patrimoni rural i pedra seca. Cossetània, 2011
• Josep M. Rossinyol: El Berguedà. Itineraris de descoberta. Farell, 2005

Hi ha una entrada dedicada al Cafè de les Set Portes en el blog del Josep Mauri: Indrets Oblidats

Can Roca (Casserres)

Aquí tenim una base de premsa de biga com les que a l'Edat Mitjana eren força comuns, almenys en el Berguedà, on malgrat l'erosió i la destrucció encara se'n poden localitzar una quinzena, però pot ser que se'n descobreixin més a mida que se'n vagi divulgant la seva curiosa forma.

La de Can Roca es troba al costat mateix de la casa, que com ja diu el nom, es troba edificada damunt d'un aflorament rocós. En un extrem d'aquest rocam trobem en sots-relleu una plataforma quadrangular de 3.3 x 2.9 m amb una sèrie de forats perifèrics que sustentaven l'estructura de la palanca de fusta. La part més baixa és la més erosionada, pel que no es pot determinar si havia una cavitat per recollir el most.

Als voltants hi ha altres foradets i en el pati de la pròpia casa, davant la porta, es veuen uns reguerons artificials indicatius d'un habitatge anterior al Can Roca actual. 
A la banda S., sota el marge de roca s'identifica una tina de 2.5 m de diàmetre, però està molt plena d'aigua i fullaraca, no se'n poden precisar gaires detalls més. 

L'inventari patrimonial de Casserres ens diu també que "Per informació oral sabem que a la part septentrional de la masia hi ha d'haver una altra tina, però la vegetació n'impedeix la seva visualització".
Can Roca queda per sobre de la Riera de Clarà, no gaire lluny de la Tina del Clot del Batlle. S'hi accedeix per una pista que surt a mà esquerra de la carretera de Gironella a Casserres, just abans d'arribar al viaducte.

Tines de Cal Segarra de Baix

A jutjar per les transformacions que s'hi endevinen, a aquest parell de tines aïllades li podem suposar un prolongat temps d'ús al llarg de molt de temps, tot i que probablement no siguin anteriors a la veïna casa de Cal Segarra, que va ser edificada el XVIII..

Les mides dels dos dipòsits són molt similars, de 1.70 i 1.90 m de diàmetre, i es troben molt junts arran d'un marge rocós, on van ser excavats de dret a la roca. Com que estan molt coberts de l'enderroc de la teulada i de terra, no és possible veure el fons ni saber si estaven comunicats interiorment per algun forat. Només és visible una boixa, que dona a l'interior d'un cobert de pedra que tampoc té sostre. 

Que la paret de pedra que entorna les tines (de la que queda poc més de 1 m d'alçada per la part de dalt) va ser aixecada posteriorment a que fossin excavades, es pot deduir pel fet que la paret circular d'una de les tines encavalca el llavi de l'altra. 

Interiorment tenen una cornisa prima per sustentar un brescat, estan arrebossades i una d'elles mostra a la part alta una filada de cairons corbats, que no fan ni la mida ni el color dels típics cairons vidriats més moderns.
Els caires dels portals d'accés superior a les tines mostren un acabat menys polit que el dels caires del cobert inferior, suposadament més modern.

Aquest conjunt forma part de l'inventari patrimonial de Casserres (Berguedà). Sortint de Casserres pel Camí de Cardona es passa pel trencall indicat Alzina dels Colls (arbre monumental), situat a l'esquerra. A l'alçada d'aquest trencall, però a la dreta, surt un corriol que seguint-lo de pla porta al cap de 300 m fins a les tines.

Els Colls de LLedó

Els Colls de Lledò és un mas situat en el límit del terme de Casserres (Berguedà), que depenia de Lledò, una masia propera més important, que pertany ja a Puig-reig. 
Hi trobem una tina d'una cavitat de 2.5 m de diàmetre, ubicada a 60 m a llevant de la casa. Tenia al voltant una paret circular de grossos carreus, però actualment es troba deixada i un bon xic malmesa, està plena d'aigua, vegetació i restes diverses, però encara es podria recuperar. 
No es pot distingir la boixa.

Als Colls de Lledò s'hi pot anar des del PK 9.5 de la carretera de Puig-reig a Casserres, prenent el camí asfaltat que passa per cal Visó, l'Hostal Nou (Camí Ral) i que cal abandonar davant d'una granja, on s'agafa la branca dreta de la bifurcació.
Coordenades: 42º 0.195' N  1º 50.194'E

Tina del Clot del Batlle

Enmig del bosc i propera als camps de Can Sargantana es troba aquesta senzilla tina de 1.5 m de diàmetre d'aspecte rudimentari, sense boixa ni gaires detalls destacables. A pocs metres un forat artificial al terra hi podria estar relacionat.

Es dins el terme de Casserres, prop de la carretera a Gironella (Berguedà). Figura en el mapa de l'ICC. Es accessible per un camí que surt prop del km 1 de la BV-4132. Coordenades: 42º 1.451' N  1º 50.997' E