Filomera

A l'oest de Puig-Reig (Berguedà) s'escampa una extensa àrea de bosc i matoll, que va resultar fortament afectada per l'incendi de l'any 1994. Avui, a les valls i carenes d'aquest territori hi resten encara alguns escadussers camps de cereal i de pastura, que contrasten amb el que havien estat els conreus antigament, més variats, on la vinya n'era un d'ells. 
Dalt d'una carena hi ha la casa de pagès de Filomera, documentada amb el nom de Font Fiumera fins el s XVIII, al voltant de la qual hi trobem diverses edificacions que contenen tines ara ja inutilitzades. 

Una la trobem només arribar a la masia per la banda nord. Externament sembla una tina convencional obrada en pedra, però el seu interior està picat a la roca quedant molt propera al marge rocós per poder donar sortida al brocal a un nivell més baix, just a on hi ha una barraca adossada. 
En el mateix marge, uns metres més al nord, s'hi observa l'encaix d'una antiga premsa vertical, al costat de les restes d'una altra barraca.

Actualment la tina serveix de dipòsit d'aigua (conté peixos i tot) i al costat hi trobem aquest plat esculpit a la roca que alguns han volgut suposar-lo la base on encaixava la gàbia d'una premsa vertical. També podria haver servit per moldre olives i fer oli, com altres plats que ja hem vist en aquestes pàgines i que en molts casos també trobem al costat de tines (veure Les Sitges o Font de la Codina, per exemple). 

L'accés es pot fer prenent el trencall asfaltat a Fonollet que surt del PK 10 de la carretera de Puig-Reig a Casserres. Abans d'arribar a St Sadurní de Fonollet hi ha un trencall a l'esquerra indicat Filomera. Davant d'una granja cal girar a l'esquerra i més endavant a la dreta, en un altre trencall indicat. 

El darrer tram té el pas restringit i s'ha de fer a peu.

Coordenades: 41.977237º N x 1.848424º E

Font de la Codina (Viver i Serrateix)

L'indret de la Font de la Codina és un racó especialment agradable després de pluges, quan la riera fa un petit saltant d'aigua entre fulles de boga. La font neix dins la balma, al costat dret de la llera (a l'esquerra a la foto).

Sobre mateix d'aquesta codina en forma de pista de skate que fa de visera i que probablement és la que va donar nom tant a la font, com a la mateixa riera i a la propera casa de la Codina, s'hi troben diferents artefactes excavats a la roca que mereixen la nostra atenció.

El primer d'ells és un plat de molí d'oli, semblant als que ja coneixem, veure per exemple el de Sallés, de la Roqueta o de les Sitges. Tot i que està una mica escrostonat i ple de fullaraca el seu estat de conservació no és dolent. Fa un vol de 2.60 m de diàmetre màxim, dins el que es troba el propi plat, de 1.60 m de diàmetre. 
A uns 3 m del plat hi trobem una tina, que amb 1.80 m de diàmetre travessa un gruix de 2.50 m de roca, perforant el sostre de la balma just al damunt del punt on brolla la font.

Aquest sostre perforat va ser tapat amb un enrajolat que fa de fons de la tina, sobre el que ara hi ha acumulat un bon gruix de terra i bardisses. Dóna la impressió que els constructors no havien calculat bé la fondària. Però també resulta curiós com un cop perforat el sostre no es van aturar i van acabar de buidar perfectament tot el cilindre i fins i tot van fer un rebaix a la part d'accés a dins la balma per evitar que s'hi piqués amb el cap.

Per altra banda hi ha dos encaixos al costat de la tina. Si aquests encaixos suportaven una construcció de fusta, aquesta havia de fer la teulada a 3.70 m d'alçada sobre el nivell del terra de la balma, una alçada que sembla excessiva. Una possible interpretació és que la tina es fes en una època molt reculada en la que no existís la font ni la balma, que llavors estaria tapada pel nivell del terra, cosa que hauria fet difícil de preveure que s'acabaria travessant tot el gruix de roca. Un cop vist el disbarat s'hauria buidat de terra per sota i accedit a la base per tapiar-la. 

A la paret frontal de la balma s'observa una mena d'esboç de boixa, que no es va acabar d'esculpir.

Va arribar mai a tenir utilitat aquesta tina?. 

Sembla que hauria estat més assenyat fer la tina a l'altra banda de la pista de skate, on el gruix de roca és d'uns 5 metres. Però allà hi trobem un tercer artefacte, el més curiós dels tres.

Una cavitat principal d'uns 0.70 m de diàmetre s'ubica a uns 2 m del petit cingle. Al costat hi ha una segona cavitat independent un xic més petita. També hi ha un plat rodó d' 1 m de diàmetre, tot ell rebaixat un dit i que abocava a la cavitat principal. Per un foradet aquesta comunica amb un rec fondo i corbat que baixa en pendent fins arran del cingle, on enlloc d'abocar-se acaba amb una altre rec en forma d'arc.
Al voltant altres forats satèl·lits completen el conjunt.

És difícil fer-ne una interpretació. Sembla clar que es pretenia obtenir alguna substància líquida. Algú l'ha considerat un forn d'oli de ginebre, però en aquest cas seria un forn molt atípic. El plat rebaixat i els forats que té al costat fan pensar en algun estri tipus premsa, en aquest cas estariem parlant d'oli o vi.
Encara que premses semblants, però en petit, havien servit també per esprémer la mel de la bresca. Ho deixo aquí. Queda el tema obert als vostres comentaris.

Per arribar fins aquest solitari racó cal prendre la pista que del km 6.5 de la carretera Navàs-Serrateix porta al casal de Coromines. Immediatament després, abans de la casa, cal trencar a l'esquerra i seguir 1.300 m més fins a travessar la riera, a la dreta queda la font.

Trull de Sallés

Aquest molí d'oli esculpit a la roca es troba a poca distància del mas Sallés (o Cellers), molt a prop del monestir romànic de St Cugat del Racó o de Salou, en terme de Navàs (Bages), on abunden les troballes interessants d'aquesta mena.

El podem considerar dividit en dues parts: la primera la forma aquest cercle on a tracció animal es feien rodar uns corrons per efectuar un primer premsat en fred de les olives.
Interpreto la segona part com el basament d'una premsa on s'efectuava un segon premsat.

Els detalls més precisos requeririen d'un estudi que desconec si s'ha fet mai però que l'indret sens dubte mereix, tal com es pot jutjar per les imatges.

L'accés és molt senzill doncs només el separen 140 m de la carretera i 120 m de la casa de Sallés.

Plat de molí d'oli de les Sitges (Viver)

La zona d'aquest mas de Viver i Serrateix, conegut el s XVII com Portella i actualment com les Sitges, és densa en vestigis antics, per exemple hi ha una necròpoli medieval a poca distància i encaixos en una roca.
A poques passes d'on hi ha les tines de la ressenya anterior podem veure senyals que fan pensar que aquest era el punt on es concentraven fa uns segles les tasques d'elaboració dels derivats agrícoles. És el cas d'aquest plat de molí d'oli esculpit en la mateixa roca mare.
Ens hem d'imaginar el pal central, que havia de fer d'eix del gir de l'animal que feia voltar la mola. No són massa habituals però hem vist casos similars, en trobareu alguns sel·leccionant l'etiqueta Plats de molí d'oli.

Manovens

Les ruïnes de Manovens (Manovens segons el mapa de l'ICC, antigament Manalbens) es drecen en un serrat emboscat del terme de Gaià (Bages) enlairat per damunt del Prat de Cornet.

A poca distància de les ruines, en direcció N i enmig del bosc, es troben aquests vestigis del que havia estat probablement un trull d'oli.

Les arrels dels pins han trencat i desfigurat el camí i el marge on veiem una sèrie d'elements picats en pedra: un plat de molí amb unes mides exteriors de 185 cm de diàmetre i el plat en sí que fa 130 cm,

 i una tina oval de 135 x 100 cm amb un broc de sortida a 100 cm de fondo.

Tot plegat alineat sobre un petit marge que ara està totalment desfigurat.

Entre el plat i la tina veiem uns relleus disposats simètricament.

La tina va ser excavada en bona part a la roca mare però la part superior està obrada amb pedres desbastades, ajuntades amb morter i lleugerament corbades per seguir la forma oval del perímetre.

El picat a la roca no es va polir, es coneixen encara les marques de l'eina.

El jaciment ha estat parcialment excavat, però desconec si s'han trobat elements ceràmics que ajudin a la seva datació. El que sí s'observen són senyals de construccions annexes,..

especialment en direcció a la casa on hi trobem un munt de rocs que havien format part d'una edificació o cobert.
Coordenades: 41º 54.612' N 1º 56.410' E, 533 m altitud
He d'agraïr a la Elisabeth Parera la seva simpàtica col·laboració al facilitar-me les dades.

Afegit el 7-juny-14 per en Jaume Riba Costa:
Aquesta foto correspon a la "roda" de molí que hi havia al costat del que anomena Manovens i que nosaltres diem Manalbens que és el cognom que porta el meu pare. La roda de molí va ser traslladada a un altre lloc de la mateixa finca.

Plat de molí de la Roqueta (Sagàs)

Al costat de la casa de la Roqueta (Sagàs -Berguedà-), que ja coneixem, es troba a la intempèrie aquest plat picat a la roca mare i que hem de suposar que es tracta d'un trull d'oli, tot i que s'ha suggerit que podria tractar-se també d'un plat de moldre gra, basant-se sobretot en que no presenta cap forat de sortida i l'oli hi quedaria entollat.

De totes maneres, en properes entrades veurem casos similars i la gent del lloc acostuma a prendre'ls per plats de molí d'oli.

A la base d'una cantonada del mas hi trobem amagada entre heures una pedra rodona que l'amic Pep Vila em va fer notar que podria tractar-se de la pedra de molí que faria parella amb el plat.

Per imaginar-nos aquesta pedra podem recórrer a la que vam veure a l'entrada dedicada a la Pera d'Olvan.