La Guixola

Dalt d'un petit serrat, dins el terme de St Salvador de Guardiola (Bages), hi trobem dues curioses construccions ben properes, ben diferents i cadascuna al cim d'un turó. La més destacable és la torre de telegrafia òptica de la Guixola, notable edifici que conserva les quatre parets i un ample fossar, de clara funció defensiva, que li dona la volta.
La telegrafia òptica, inventada a França durant la Revolució, va ser adoptada a Catalunya per a ús exclusivament militar i governamental a mitjans del s XIX amb la intenció de prevenir i reprimir les insurreccions carlistes que sovintejaven a l'època. El sistema funcionava per la visió a distància de senyals fetes amb uns pals articulats situats a la part més enlairada de la torre i que s'accionaven per un mecanisme de transmissió a politges. Aquesta Torre de la Guixola formava part d'una xarxa que enllaçava Manresa amb Can Massana, on empalmava amb la línia més important que comunicava Barcelona amb Lleida. Com he dit, només es podien fer servir pels estaments militars i polítics, no per a fins econòmics ni socials de cap altra mena.

Un cop donada una ullada a la torre podem acostar-nos fins a les restes de la Guixola, situades a l'altre turó i mig amagades dins el bosc. Es tractava, segurament, d'un mas petit, encara que l'estat de ruïna avançada no facilita fer-ne una descripció acurada. Hi ha dependències amb sostre de volta, escales, cossos adossats,... i molt d'enderroc. Les parets són de pedra nua, sense escairar, l'absència d'estuc hi dona una aparença vetusta, en qualsevol cas ...

els detalls constructius denoten una dedicació plena a la vinicultura. Tres tines es distribueixen de forma irregular i amb capacitats també dispars. Havien estat enrajolades però la majoria dels cairons han estat sostrets.

Aquest lloc, molt proper a la civilització, malgrat el bosc que l'envolta, és poc conegut però mereix la visita de qualsevol ment curiosa interessada en el patrimoni. S'hi pot arribar des del PK 11.1 de la carretera BP-1101 a l'alçada de Cal Cots (indicador d"Eugassada Montserrat a 1km") i trencar tot seguit a la dreta entre cal Cots i la casa veïna, 300 m després, en una bifurcació, seguir per la dreta fins a creuar una línia elèctrica de 3 fils, on cal remuntar a peu la costa fins dalt el coll.

A qui li cridi l'atenció la telegrafia òptica pot trobar molta informació en el llibre La telegrafia òptica a Catalunya, de Lluís Len i Jaume Perarnau, editat pel mNACTEC i Ed Dalmau, l'any 2004.

El poble vell d'Aguilar de Bassella

Del que va ser el poble d'Aguilar queden restes tan antigues com les d'aquesta torre, del s XI, que destaca en un dels punts més enlairats, amb unes vistes que cap a llevant dominen extensament la vall del Segre, allà on avui la inunda el Pantà de Rialb,

El poble, disposat de N a S dalt d'una carena allargassada, constava de dos rengles de cases, un a cada banda d'un carrer principal. En un extrem hi havia el cementiri i l'església romànica de St Serni, ara enfonsada, a l'altre punta l'esperó on s'aixeca la torre i al final de tot una cisterna (o bé una sitja) dividida en dos compartiments.

Al mig del que va ser el carrer del poble, a prop de l'església, trobem a terra un plat de moldre partit pel mig, que podria haver servit per fer oli.

En un peculiar racó per sota i al costat de ponent de la roca on s'adreça la torre veiem la silueta d'aquesta premsa vertical.

Premsa d'Aguilar

Premsa a la paret de la Serra (St Feliu Sasserra)

Silueta de premsa d'Albesa (Viver i Serrateix)

Va ser construïda obrant primer una paret de pedres ajuntades amb un xic de morter de calç. Es un exemple intermedi entre les premses allotjades directament a la roca (esquerra) i les encastades a la paret de certes masies (dreta). Acostumava a haver-hi una teuladeta per donar sopluig. A Aguilar el lloc precís va ser escollit per l'existència d'una gruixuda visera de roca que feia aquesta funció de paraigua.

 

No es conserva cap data associada amb aquest enginy que ens pugui indicar el temps transcorregut, però o bé té uns quants segles o bé algun dels materials emprats és molt sensible a la erosió.

Pocs metres abans d'arribar a la premsa haurem passat per un cos cilíndric obrat de pedra, que en un primer moment podem haver confós amb d'una segona torre. Però al fixar-nos atentament ens adonem que és un cup, molt derruït, això sí, però que ja lluïa les habituals rajoles envernissades. 

Pel cantó immediat de sota, una construcció amb volta podria haver estat el celler, encara que aquest punt no es pot confirmar.

L'existència del cup i la poca distància que el separa de la premsa em fan pensar que ambdues estructures van treballar juntes, per les seves característiques podem suposar que són ja del s. XIX o de ben entrat el XVIII. 

Del PK 136.5 de la C-14, entre Bassella i Oliana (Alt Urgell), surt un trencall cap a Nuncarga. Passat el pont que travessa la cua del pantà arribem a un encreuament amb la carretera que ressegueix la riba dreta del riu, a 3.5 km al S d'aquest encreuament surt a la dreta la pista que puja al castell d'Aguilar de Bassella.

Trull d'Aguilar de Bassella

Actualment serveix de cisterna d'aigua, malgrat que al seu voltant tot són camps de secà i amb prou feines es justifica la presència d'un pou picat en aquesta roca isolada, situada a pocs metres de la carretera que va de Nuncarga a La Clua, a l'alçada d'Aguilar (terme de Bassella, Alt Urgell).

La construcció obrada amb pedra de la imatge dona pas per una trampeta del terra a una cavitat excavada de la que no es pot precisar bé la forma.
El fet de que es trobi en una roca a la que s'accedia per unes escales i l'existència d'un brocal de sortida amb una aixeta, són indicis prou clars de que va ser construïda per servir de tina o trull de vi. I pel seu estat de conservació no seria d'estranyar que 7 o 8 dècades enrere encara es fes servir.

La presència dominant de conreus de cereal i de granges, recursos força habituals avui dia en extenses àrees de l'interior de Catalunya, no ens hauria de distreure del fet que en aquest mateix territori abans els conreus eren més variats i la vinya, com també la olivera, hi eren més comuns. Així, doncs, és com trobem ara aquest trull, encallat com un vell navili de pedra en un espai i en un temps que ja no li són propicis.

Coordenades: 42º 1.045' N  1º 16.691' E

Contrapès i trullet de la Torre de Valldans

La Valldans s'estèn allargassada a llevant de Ponts, entre la Serra de Castellar al S i el pas de la carretera a la Seu d'Urgell al N. S'entra fàcilment en aquesta vall des d'una pista que parteix de la Plaça del Portalet de Ponts i passa per sota l'alt i flamant aqüeducte del Canal Segarra-Garrigues. Tot just sobrepassat el canal surt a l'esquerra un trencall que ens portaria a St Pere de Ponts, per damunt d'aquest trencall, dalt d'un turó emboscat, s'aixeca la Torre de Valldans, o el que en queda, edificada en el cim mateix, sobre una peanya rocosa.

No es coneix cap document que parli d'aquesta construcció, pel que no en podem saber la datació, tot i que s'ha pensat que podria estar relacionada amb el proper castell de Ponts, que és del s X.
Penso, però, que la torre no era un simple punt de guaita. Uns certs indicis de paret s'estenen al costat S, encara que també podrien ser posteriors a la construcció original, però podem concloure que en aquest lloc s'hi realitzaven també tasques de tipus agrícola com correspondrien a un habitatge continuat, almenys això es pot deduir de la presència d'una pica molt tapada de terra, un probable trullet de modestes dimensions, amb una gran pedra al damunt amb uns acanalaments treballats a cada banda, senyal de que es tractava d'un contrapès com els utilitzats en les premses medievals, tot i que no puc precisar si era destinat al premsat de raïm o d'olives.

Coordenades de la torre: 41º 54.762' N 1º 12.128' E,

Trull de St Pere de Ponts

La canònica de St Pere, de visita obligada per qualsevol entusiasta del romànic, s'aixeca dominant amplis horitzons a prop de l'antic castell de Ponts. Com que les restauracions efectuades s'han centrat exclusivament en el temple, avui costa fer-se la idea de l'imponent complex arquitectònic que envoltava l'església en el moment d'esplendor. Més de 900 anys han transcorregut des de la seva construcció, i més antic encara era el castell, enfilat dalt del turó immediat, del que només resten uns escassos 6 m de torre i una part del recinte sobirà. Es dins de l'espai delimitat pel recinte jussà, més baix, que trobem aquest trull circular buidat en una roca descalçada per sota, de 1.45 m de diàmetre i poc menys de fondària i amb un brocal de sortida molt simple. 

No mostra cap senyal que el faci especial però ens sorprèn la seva forma arrodonida en aquest indret de la Noguera on els trulls són habitualment quadrangulars o irregulars, si més no els relacionats amb construccions medievals, com els de la Serra de Castellar, entre d'altres. Això ens fa pensar que aquest podria ser més modern que les restes del castell que l'envolten.

L'accés a la canònica de St Pere es troba indicat a Ponts mateix i a la carretera de Ponts a la Seu d'Urgell. El trull és visible sense cap esforç a sota mateix del camí que puja dalt de tot del turó.

Trulls de La Pedra

La Pedra és el nom d'una bonica masia de la Baronia de Rialb situada a l'esquerra del Segre mitjà, en un lloc enlairat amb perspectives obertes al pantà de Rialb. M'hi he encaminat amb l'esperança de trobar-hi trulls, com aquí s'anomenen, al tenir notícia de que estructures d'aquest tipus no són rares en aquesta zona. Aquesta vegada la sort m'ha somrigut al trobar-hi tot un conjunt d'elements interessants, dels que el més amagat i alhora probablement el més antic és aquest trull obert en una roca separada del cingle que veiem inclinada sobre el terra, a poques passes d'un marge rocós, a un centenar de metres al S de la casa.

El seu aspecte antic fa pensar de seguida en altres trulls de vi medievals trobats a la Noguera, com els de la Serra de Castellar (als que vaig dedicar tres entrades), els de Pujanxeric, el de Pomanyons i més que anirem coneixent. Es molt similar, per exemple, als de Flix de Balaguer, que com a molt tard són del s XIV.

Les mides d'aquest són aproximadament 1.70 x 1.70 m de costat i 1.20 m de fondo, amb un parell de forats a la base que donen a un biot excavat en un lateral.

Al costat mateix de la masia hi ha tres o quatre trulls més. Aquest de la foto, després del biot de recollida té un canaló obert a la mateixa pedra per poder desguassar al final del marge. La cavitat principal va ser coberta en època moderna amb una petita volta de ciment i es va enrajolar el seu interior amb els típics cairons de color terrissa.
Aquest trull, tal com m'informa el propietari, en Jaume Solsona, encara es va fer servir fins els anys 60 i potser fins i tot els 70 del segle XX. El vi s'hi mantenia unes tres setmanes des de que s'hi havia abocat en forma de most. Després de les tres setmanes es recollia i es ficava en botes, d'una manera semblant a com encara es fa al celler d'Encús, al Pallars.

A pocs metres de l'anterior n'hi ha un altre, igualment rectangular, que es troba sitjat, com també un de més dubtós que va aparèixer fa pocs anys a l'edificar un cobert nou damunt la mateixa esplanada rocosa.

He d'agrair la cordial atenció que em van dispensar el Jaume i la Jordina Solsona, sense els quals m'hauria passat per alt un darrer trull força amagat per la vegetació i que tampoc es troba lluny de les parets de la casa.

Tina a la roca de l'Alzina de Merola

Hi va haver una època que al voltant d'aquesta tina rupestre hi havia estesa una extensió de vinya repartida entre petites feixes, rengles de pedres ben posades, caminets, escales, roques i un torrentet amb aigua, tot plegat ordenat com un jardí, que ara amb prou feines podem intuir perduts com estan tots els indicis entre el creixement natural i caòtic del bosc i l'herbei.

La tina n'és el vestigi més eloqüent encara que no pas l'únic. De totes maneres és una tina molt rudimentària, probablement medieval, sense senyals evidents d'haver tingut una coberta ni encaix per un brescat, i amb una boixa extremadament simple: un forat obert en un nivell baix del marge que es va repicar amb alguna eina però amb poc estil. 

Té un diàmetre de 1.70 m. Es coneix que l'han netejat i el fondo queda ara a -1.50m. Tenia doncs una capacitat màxima que rondava els 3.400 litres, però que no sabem si mai es va arribar a omplir, en tot cas podia recollir la verema d'una hectàrea i mitja a tot estirar.

L'Alzina de Merola és al S del terme de Puig-reig (Berguedà) i s'hi va des del PK 75.2 de la carretera vella de Navàs a Puig-reig (C-16z). 

La tina queda al costat esquerre d'una pista que s'endinsa en el bosc, a uns 250 m al SO de la casa, 

Coordenades: 41º 55.021' N  1º 52.536' E

Pedra de molí d'oli de Cal Quirze (Gaià)

Trobada per un boletaire a les proximitats de Gaià (Bages) aquesta pedra solitària és el vestigi abandonat d'un plat de moldre olives. Nosaltres el vàrem poder observar de prop en una recent caminada de Gaià Camina que va tenir en aquest lloc el punt de trobada per una demostració de com es feia el carbó antigament.
Hores d'ara encara es pot veure en el mateix lloc una barraca de carboners.

 barraca de carboners

interior de la barraca, feta amb troncs

carboners en plena feina

La pedra es troba a 100 m en línea recta de Cal Quirze, una casa en ruïnes situada al costat de la carretera.
Una alternativa al plat de moldre olives i que no s'ha de descartar del tot és que fos un escairador de blat. Però m'inclino per la primera opció perquè ja coneixem un altre exemplar a Gaià, el de Manovens, que té força més elements per considerar-lo un molí d'oli.

Per anar-hi cal prendre la pista que surt del PK 4.4 de la carretera de Navàs a Prats i adintrar-se en el bosc uns 300 m, deixant de costat el carrer de cases conegut com el Pla del Forn.

Coordenades: 41º 54.824' N 1º 55.458' E

Base de premsa de biga de la Soleia d'Escardívol

Es una mostra senzilla i alhora totalment clàssica de trull medieval: una cubeta central plana de perímetre més o menys quadrat, enfonsada uns pocs centímetres i amb una pendent que a través d'un angle permetia recollir el most en una pica situada en el lateral més baix.
Per donar una idea de les proporcions, a la foto hi apareix l'Amadeu, propietari de la finca, a qui he d'agrair que deixés altra feina per acompanyar-me molt amablement fins el lloc de la premsa.

Hem d'imaginar un robust travesser o biga, orientat perpendicularment al sentit de la pendent i sostingut per dos parells de columnes de fusta o arbres. Un d'aquest arbres, el que era encabit dins els dos forats que a la imatge de sobre veiem a primer terme, rebia la força de compressió de la biga. L'altre forat, l'allargassat, falcava l'arbre que havia de resistir la tracció cap enlaire de l'altre extrem de la biga, que actuava com una gran palanca al pressionar la pila de cofins plens de raïm que hi havia ubicats al centre de la cubeta.

Aquesta màquina servia per acabar d'escórrer el suc de la brisa acumulada després d'un primer trepig fet amb els peus, molt probablement en aquest mateix espai quadrangular.

Finalment el most recollit se l'enduien cap el celler on fermentava en bots o vaixells adients, fets de fusta. Estem parlant d'un mecanisme força antic i que en el cas pressent podria tenir fins a mil anys o més.

L'aspecte multicolor de la roca es deu a l'haver patit els efectes dels incendis que fa alguna dècada van assolar la zona. Com es pot veure aquesta roca sorrenca no n'és immune, les altes temperatures exfolien el gres i n'escrostonen els cairells, deixant molt erosionat qualsevol vestigi rupestre com aquest.

Dimensions: la cubeta fa 2.20  x 1.85 m, per una profunditat actual de 4cm, encara que la original havia de ser superior,

la pica de recollida del most fa 1m x 0.57m

els dos forats rodons 15 cm de diàmetre 

i l'allargassat 0.52 x 0.22 m

La localització no és senzilla, tot i que es troba a prop d'un altre artefacte similar, el del Forn de Vidre. Es millor acostar-s'hi des de La Barraca (Viver i Serrateix, Berguedà) cap dalt la carena i seguir per dalt d'aquesta cap el N , quan el camí deixa la part alta de la carena per tombar cap a l'esquerra cal seguir encara el fil de la carena pel mig del bosc unes 150 passes més i després baixar per un carener rocós a l'esquerra (O). La premsa es troba tot baixant aquest darrer estrep.

Coordenades: 41º 57.647' N  1º 50.064' E

Can Cervera

En el volum dedicat al Berguedà de l'obra Catalunya Romànica, a la p532, en Jordi Bolòs diu Aquests dipòsits cilíndrics, que sembla que, antigament, rebien el nom de trulls, probablement eren destinats a fer de premses del raïm. Algunes d'aquestes tines són d'època medieval,.... i més tard afegeix també n'hi ha una de força gran , prop del mas Servera,...
Per tant ens hem encaminat cap el mas Cervera (o Servera), que es troba en el veïnat de Navel.

Es tracta d'una tina doble, molt vetusta i erosionada, de manera que les dues cavitats apareixen fusionades en un 8 desdibuixat. El dipòsit més gran fa 1.90 m de diàmetre i l'altre 1.40 m, però a dins hi ha terra i uns rocs grossos que fan de mal mesurar la fondària real, que deuria voltar 1.60 m

Pel costat exterior del perímetre s'identifiquen uns forats rodons on presumiblement s'ancoraven els suports d'una coberta.

Al costat mateix hi ha un passadís que baixa en rampa entre parets de roca, on donen les boixes, o boixa, perquè només se'n pot veure una i amb prou feines. El que sí es veuen són diferents relleus artificials a ambdós costats del passadís, que havien d'aguantar alguna estructura de fusta que tant podia haver estat una simple porta com una rudimentària premsa.

Hi ha encara una altra tina enfilada dalt d'un marge de roca a 200 m de distància. La Tina II de Can Cervera apareix avui mutilada d'un costat i no sabem si originalment era una cavitat aïllada o bé era múltiple. El lloc va servir de pedrera durant un temps i l'extracció de pedra va fer retrocedir el marge fins a deixar només un dipòsit escapçat.

Can Cervera es troba a les proximitats de St Vicenç de Navel, a la carretera de Cardona a Serrateix, la primera de les tines és 80 m al sud de la casa, al costat del camí que portava a una font que avui ja no raja. La segona tina és a 70 m en línia recta al NE de la casa.

Coordenades: 41º 56.181' N  1º 43.944' E    i    41º 56.261' N  1º 44.006' E