El poble vell d'Aguilar de Bassella

Del que va ser el poble d'Aguilar queden restes tan antigues com les d'aquesta torre, del s XI, que destaca en un dels punts més enlairats, amb unes vistes que cap a llevant dominen extensament la vall del Segre, allà on avui la inunda el Pantà de Rialb,

El poble, disposat de N a S dalt d'una carena allargassada, constava de dos rengles de cases, un a cada banda d'un carrer principal. En un extrem hi havia el cementiri i l'església romànica de St Serni, ara enfonsada, a l'altre punta l'esperó on s'aixeca la torre i al final de tot una cisterna (o bé una sitja) dividida en dos compartiments.

Al mig del que va ser el carrer del poble, a prop de l'església, trobem a terra un plat de moldre partit pel mig, que podria haver servit per fer oli.

En un peculiar racó per sota i al costat de ponent de la roca on s'adreça la torre veiem la silueta d'aquesta premsa vertical.

Premsa d'Aguilar

Premsa a la paret de la Serra (St Feliu Sasserra)

Silueta de premsa d'Albesa (Viver i Serrateix)

Va ser construïda obrant primer una paret de pedres ajuntades amb un xic de morter de calç. Es un exemple intermedi entre les premses allotjades directament a la roca (esquerra) i les encastades a la paret de certes masies (dreta). Acostumava a haver-hi una teuladeta per donar sopluig. A Aguilar el lloc precís va ser escollit per l'existència d'una gruixuda visera de roca que feia aquesta funció de paraigua.

 

No es conserva cap data associada amb aquest enginy que ens pugui indicar el temps transcorregut, però o bé té uns quants segles o bé algun dels materials emprats és molt sensible a la erosió.

Pocs metres abans d'arribar a la premsa haurem passat per un cos cilíndric obrat de pedra, que en un primer moment podem haver confós amb d'una segona torre. Però al fixar-nos atentament ens adonem que és un cup, molt derruït, això sí, però que ja lluïa les habituals rajoles envernissades. 

Pel cantó immediat de sota, una construcció amb volta podria haver estat el celler, encara que aquest punt no es pot confirmar.

L'existència del cup i la poca distància que el separa de la premsa em fan pensar que ambdues estructures van treballar juntes, per les seves característiques podem suposar que són ja del s. XIX o de ben entrat el XVIII. 

Del PK 136.5 de la C-14, entre Bassella i Oliana (Alt Urgell), surt un trencall cap a Nuncarga. Passat el pont que travessa la cua del pantà arribem a un encreuament amb la carretera que ressegueix la riba dreta del riu, a 3.5 km al S d'aquest encreuament surt a la dreta la pista que puja al castell d'Aguilar de Bassella.