Grialó, o Grealó com també l'anomenen, és el nom d'un castell, avui dia ensorrat i força oblidat, situat dalt d'un serrat amb bones vistes sobre una part del Segre mitjà, al costat del qual hi trobem també les ruïnes de Sant Miquel, una església de la que hi ha poques referències i de la que només resta una nau d'estil romànic, de finals del s XI o principis del XII.
Del castell podem veure un tros de torre cobert d'heures i unes quantes parets disperses. Al mig del conjunt destaca una una cisterna o trull de figura trapezial, tot ell excavat a la roca. Fan 3,40 m els costats llargs per 2,40 i 3,30 m els curts i per 1 m i escaig de fondo. Una boixa molt marcada en un costat, és el que ens fa pensar que enlloc de cisterna d'aigua va servir de trull o cup de vi.
Una de les cites més antigues de Grialó data del 1068, quan es fa donació d'una vinya al capellà de St Miquel. Per tant la vinya ja era present en aquest turó mil anys enrere.
Segons senyalen Manuel Gabriel i Jordi Bolós (1), Grialó és un castell amb possibles precedents musulmans, i jo em pregunto si la vinya va jugar algun paper en la reconquesta cristiana, o si sota l'islam s'havia deixat de conrear.
L'accés a Grialó es pot fer des de Colldelrat, un poble proper a la carretera que uneix Artesa i Ponts (Noguera). Cal prendre una pista que surt al nord del poble i seguir-la fins el peu del turó on hi ha el castell. Els darrers metres s'han de fer a peu per una costeruda pujada.
Serveix per localitzar-lo una torre d'alta tensió que van aixecar al costat mateix d'aquests vestigis amb una obtusa manca de sensibilitat, de la que ja es lamentava en Jordi Mir fa trenta-set anys (2).
Referències:
(1) Catalunya Romànica, vol XVII, la Noguera, p 202
(2) J. Mir, Indrets de Catalunya, Llibre de Motxilla nº5, p 54. Publicacions Abadia de Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada