Tina de la Peça

Damunt la riba esquerra de la Riera de Grevalosa, s'estén una llarga balconada plena de feixes perdudes, masos derruïts i vestigis tan antics com aquest Dolmen de Cal Marquet, situat en una punta amb excel·lents vistes sobre la vall.

El que ha permès que el dolmen es preservi ha estat una eventual  re-utilització com a barraca. Es una zona on es troben fàcilment barraques disseminades de pedra seca. A pocs metres d'aquesta de la foto anterior trobem la tina de que us volia parlar, aïllada i mig perduda entre la vegetació (foto següent).

No conserva la coberta ni les rajoles. Entre l'enderroc i els arços del voltant no és possible localitzar la boixa, que no podia donar a una barraca annexa perquè en aquest cas la barraca del vinyaire no es trobava al peu del dipòsit sinó al costat de sobre, com una avant-sala de la pròpia tina.

Llastimosament no en podem treure gaire informació degut al deteriorament general que pateix tot el conjunt.

Es troba en terme de Castellfollit del Boix (Bages). S'hi pot arribar fent una agradable ruta amb bicicleta o amb un vehicle de xassís alt, però cal orientar-se i evitar els camins barrats al pas, que són la majoria. Sortim del km 9 de la carretera d'Igualada a Prats de Rei i resseguim la Serra de Rubió direcció llevant passant pel Parc Eòlic fins arribar al darrer dels aero-generadors. Entre els molins de vent quart i cinquè, comptats des de l´últim, surt una pista en direcció NO, on posarem el comptaquilòmetres a 0. A la primera bifurcació (0.5 km) prescindim del camí de l'esquerra, després (1 km) evitem Can Bleda. Es tracta de no guanyar ni perdre alçada de manera que a la bifurcació següent (2.1 km) continuem per la dreta i a can Regordosa (2.2 km) no farem cas del que puja cap a l'esquerra. Després (2.8 km) seguim de pla per l'esquerra i cap a Cal Matxeter, que queda al costat mateix del camí. A continuació veurem la Peça a l'esquerra i just després la barraca mencionada a l'inici. A 120 m al N de la barraca hi ha la tina. 

Coordenades: 41º 41.708' N  1º 38.177' E

Al passar per totes aquestes cases ensorrades hi trobarem tines integrades o properes al mas, com la de la foto següent, que és el vestigi més dret del que resta de Cal Julià, ja molt proper al dolmen. 

Després ve Cal Marquet, la única casa habitada d'aquest pla, on s'explota una granja cinegètica que un cop passada de llarg i arribats al següent trencall podrem baixar cap a la vall de Grevalosa. 

Tines del Racó del Companyó

No s'han de confondre amb la Tina del Companyó ni amb les del Camí del Companyó, tots tres conjunts es troben molt propers l'un de l'altre. Al meu parer el més atractiu dels tres és aquest del Racó, en bona part per la seva ubicació en un indret desavinent ple de vegetació, on roman invisible fins que no topes amb les seves parets. 

Després de ser localitzades pel terrassenc David Hernàndez, en Ramon Suades les ha inclòs en la seva Guia Interactiva de St Llorenç - edició 2016, apareguda a principis de febrer (1). Per tant, tot i trobar-se en la zona de Rocafort d'on s'han publicat tantes tines "boscanes", les del Racó havien restat inèdites fins fa molt poc.

El conjunt el formen dues tines rodones de fora i de dins, situades de costat i obrades parcialment amb pedra seca. La més gran fa 2.5 m de diàmetre i la seva germana 2 m. A totes dues els hi falta la teulada, però de la gran encara s'endevina l'arrencada de la falsa cúpula.

Al costat hi ha les restes de la cabana, de la que encara queda 1.40 m d'alçada de murs de pedra seca delimitant el perímetre. En realitat hi havia dos recintes, cadascun amb la seva entrada, el més estret està adossat a la tina gran i és on probablement donava la boixa, que actualment no es veu. La part de la barraca més allunyada de la tina tenia unes dimensions interiors de 3.25 m x 2.90 d'ample. 

Els dos compartiments sumaven entre tot plegat unes dimensions exteriors de 6.10 m x 4.05 m.

La boixa de la tina petita no dona a la barraca sinó directament a l'exterior i quedava tancada a ran de terra per una petita porta. La porteta ja no hi és però encara hi ha senyals de les frontisses de ferro.

Per sota del conjunt, a pocs metres hi ha una curiosa pedra amb tot l'aspecte de ser un peu de premsa partit pel mig.

Per anar-hi podem endinsar-nos en el Parc de St Llorenç des del Pont de Vilomara (Bages) pel camí de Mura. Després de deixar a la dreta el trencall a Sta Creu de Palou i al Farell seguirem en direcció a Mura i poc després prendrem a l'esquerra la pista que passa pels altres dos grups: les Tines del Camí del Companyó i la Tina del Companyó (veure entrades corresponents).
A 100 m de la Tina del Companyó en direcció a la Tina dels Ermitanets i a les Balmes Rojes la pista fa un revolt per la interferència d'un torrent que baixa de Puig-Gili. Cal pujar torrent amunt seguint els rastres enmig del bosc que siguin de més bon passar fins arribar a un punt, a uns 250 m, on la pendent de la riba (dreta hidrogràfica) es suavitza i fa una mena de planet poblat de pins. A l'altre extrem d'aquest pla hi ha les tines.

Coordenades: 41º 41.357' N  1º 55.430' E

(1) R. Suades. Guia interactiva de St Llorenç del Munt i l'Obac. 2016. DVD-ROM a la venda a les seus del Centre Excursionista de Terrassa i de la Unió Excursionista de Sabadell.

Tina de la Vinya d'Arbocet

De les tines en pedra seca del Bages aquesta és de les poques, potser la única, que encara s'hi fa el cupatge com es feia antigament. Cada any s'hi aboca la collita de raïm de la vinya que l'envolta i que es va recuperar fa uns anys amb les varietats Sumoll, Pansera, Punxó Fort i Garnatxot, entre d'altres. 

Els responsables de la recuperació de la vinya i del veremat in situ és la firma Abadal i el seu enòleg Miquel Palau.

La forma exterior de la tina és del tipus arrodonit, perfil cilíndric i coberta de lloses amb falsa cúpula, fusionant l'art de la pedra seca amb la manera secular de fer el vi en una tina en el mateix indret que es verema.

L'ús periòdic fa que aquesta tina es mantingui en bon estat, malgrat que a la barraca adossada no s'ha restituït la teulada perduda. A dins d'aquesta barraca podem veure com es segueix fent servir com a brocal la típica pedra foradada, aquest cop amb una aixeta precintada.

Es troba a mà esquerra del camí que porta a la casa de l'Arbocet, pocs metres abans d'arribar-hi. Per veure la tina de prop es convenient demanar permís.

Coordenades: 41º 42.700' N  1º 55.455' E

Tines de Ca n'Arbocet

Als voltants de la casa de l'Arbocet (Pont de Vilomara i Rocafort - Bages) hi ha diversos grups de tines, un d'ells és enmig d'una vinya a 180 m en línia recta, en parlarem al proper post, un altre el trobem integrat a la façana de la casa (imatge següent) i s'hi accedeix per unes escales exteriors.

El darrer grup és una construcció totalment independent però propera al mas. Exteriorment les parets són rectes però els tres dipòsits interiors són rodons. Les seves respectives cobertes estan obrades amb pedra seca, dues s'aguanten senceres però falta la d'un extrem. Fora d'aquest detall l'estat de conservació és prou bo.

El camí a Ca l'Arbocet surt del PK 1.8 de la carretera de Rocafort a Pont de Vilomara.

Es d'agraïr a la senyora de Ca n'Arbocet que ens permetés treure-hi el nas.

Tina del Ventaiol

Estem davant un cas clar de tina propera al mas com ho són d'altres de la zona com les de les cases del Flequer, Oristrell o l'Arbocet. Curiosament va ser inclosa dins l'inventari de tines a les Valls del Montcau fet pel Consorci l'any 2005 mentre que les de les altres cases mencionades no hi surten. De tota manera la seva arquitectura rodona i de falsa cúpula, estil heretat de l'art tradicional d'obrar amb pedra seca, bé la fa mereixedora de ser tinguda en compte.

Sortosament, tot i els moviments de terra efectuats recentment al seu voltant, el nou propietari ha tingut cura de no ensorrar-la i encara es conserva força sencera. Les seves dimensions interiors són 2.30 d'ample per 2.80 m de fondo. No té barraca annexa.

S'hi arriba fàcilment fent una ruta que partint de les Tines dels Tres Salts enllaça amb la Tina Llobregat, les de Solanes, la Solitària, la Transformada i la del Camí del Ventaiol, totes elles ja ressenyades.

Tina del Camí del Ventaiol

No fa gaires anys encara es conservava en un estat força bo, en el llibre del Consorci (1) de l'any 2005 apareix una fotografia amb la teulada al seu lloc i sense els joves pins que ara l'envolten per tot arreu. Però no ha tingut la mateixa sort que algunes de les seves veïnes com la Solitària o la Transformada (entrades anteriors) i no ha estat restaurada. Per altra banda queda ran d'un sender on només s'hi passa a peu i això juga clarament en contra seu.

Avui encara s'endevina l'arrencada de la falsa cúpula que constituïa el seu sostre. Al peu, entre la vegetació, treu el nas la barraca adossada, de planta arrodonida.

Les mides del dipòsit són de 1.9 m de diàmetre per 2.40 de fondo, amb una cabuda de 6.800 litres segons dades del Consorci.

Passades les tines Solitària i Transformada travessem la riera i prenem la pista que s'enfila sempre per la dreta cap a la casa del Ventaiol, a 560 m de la riera, en una esplanada més desboscada, surt a l'esquerra el caminet que passa pel costat de la tina.
Coordenades: 41º 43.796' N 1º 53.687' E

(1) Es possible que la foto que apareix en llibre del Consorci sigui un error i en realitat es tracti d'una imatge de la tina de la casa del Ventaiol

Tina Transformada

A molt poques passes de la Solitària hi ha la Tina Transformada. Ha estat restaurada amb els mateixos criteris que la seva companya, és a dir s'han suprimit els vestigis de l'antiga barraca i s'ha donat importància al cos principal de silueta cilíndrica i sostre cònic fet per aproximació de filades de llosses.

El nom de Transformada li ve de l'aspecte que oferia en temps d'en Miquel Ballbè, quan hi havia adossada una obra de totxo inacabada i el seu entorn presentava una deixadesa absoluta. L'enderroc tapava l'interior i a dins hi creixia una figuera. Per tant la transformació ha estat doble i ara torna a presentar un aspecte saludable.

Les mides interiors del dipòsit, segons dades del Consorci, són de 2.40 m d'ample per 2.40 m de fondo (10.850 litres).

Coordenades: 41º 43.540' N 1º 53.540' E

Tina Solitària (Talamanca)

Es tracta d'una clàssica tina a peu de vinya del terme de Talamanca (Bages), molt coneguda per tots aquells ciclistes, passejants i esportistes que passen per la pista que remunta la Riera de Mura des del Llobregat, als Tres Salts.

Solitària és com la va batejar en Miquel Ballbè l'any 1993. En aquell temps el seu aspecte era molt més atrotinat, en Ballbè deia que la coberta d'aquesta tina ja no existeix i les restes de la mateixa descansen en el seu interior. Això ara ha canviat completament, la Diputació de Barcelona l'ha restaurada i avui ofereix aquesta imatge amb un sostre nou de trinca.

Segons Ballbè el dipòsit fa 2 m d'ample per 3.2 m de fondo amb una cabuda de 10.000 litres, en canvi l'extingit Consorci de les Valls del Montcau va prendre mides igualment abans de la restauració i li adjudicava 2.35 d'ample per 2.80 de fondo (12.150 litres), dades que semblen més fiables.

Amb la restauració han desaparegut les restes que quedaven de la barraca adossada deixant tan sols unes quantes filades de pedres per donar idea del seu perímetre. S'ha aconseguit així donar altivesa al cos de la tina per ressaltar el seu valor singular, però convé que l'observador no ignori que la barraca formava part indissociable d'aquestes obres peculiars i que rarament trobem tines a peu de vinya sense un cobert on guardar el fato, les eines de la verema o la premsa.

Coordenades: 41º 43.523' N  1º 53.501' E

Tina de la Perera

Tina d'exterior rodó amb un sol dipòsit i una barraca adossada de grans proporcions i planta quadrada.

Segons Jaume Plans "al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral que va canviar fins i tot la fesomia de la porta d'entrada canviant-hi la llinda de la porta i deixant un mur inclinat a la façana principal" (Wikipedra, nº 5953).

A l'interior de la barraca hi trobem un banc i la sortida de la boixa.
Cal destacar també el sostre fet amb llosses posades de cantó.

Es troba en terme d'Aguilar de Segarra (Bages), de fàcil accés per una pista que surt d'on la carretera d'Aguilar (sortida 114 de l'Eix Transversal) creua a la Riera de Torrent Bo.
Coordenades:
41º 45.295' N
1º 36.828' E