Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trull d'oli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trull d'oli. Mostrar tots els missatges

16 de setembre, 2015

Trull de Can Valls


Can Valls és una casa de Mosqueroles (Vallès Oriental) de la que es té notícia des del s XV, tot i que va ser sotmesa a periòdiques ampliacions fins a temps recents. Al seu entorn s'hi troben vàries estructures de la indústria tradicional, com són un forn de teules, un forn de calç i aquest trull, que en conjunt ens mostren el grau d'autosuficiència que assolien algunes pagesies.


Construït a poca distància de la casa, l'almàssera o molí d'oli va anar quedant progressivament arraconada mentre que al seu volt l'antic camp d'oliveres es transformava en un bosc de vigoroses alzines, i així és com ara el trobem, oblidat arran del bosc però encara amb prou elements com per fer-nos una idea del seu funcionament, que per altra banda és el típic d'aquests enginys.


Es conserva el trull amb la mola cilíndrica fixada a un plat còncau de pedra. La mola l'arrossegava un animal, generalment un ase, que donava voltes a la sotamola. Les olives prèviament abocades quedaven convertides en una pasta mescla de la polpa i pinyols trinxats. Sembla ser que és falsa la idea de que els pinyols trinxats transmetin un gust amargant a l'oli, tot i l'opinió generalitzada en sentit contrari.


En un punt enlairat molt proper hi ha un pou, és possible que fos l'aigua canalitzada d'aquest pou, o bé una déu independent, la que alimentava la font que hi havia al peu d'aquesta paret (imatge anterior) al costat de la mola.
En aquest lloc es bullia l'aigua que es feia servir per decantar l'oli i també per netejar els esportins, una mena de catifes d'espart rodones, on s'encabia la pasta resultant de la mòlta abans del premsat.


La premsa no s'ha conservat però segons la interpretació que s'ha fet d'un altre trull, el de Can Robert, estaria ubicada sobre el més enlairat dels dos dipòsits rodons que veiem a les fotos. Es només una hipòtesi perquè no hi ha marques evidents d'aquesta situació de la premsa. D'aquí rajava l'oli juntament amb les morques, la barreja era decantada en el dipòsit inferior amb ajuda d'aigua bullent. En aquest cas hauria calgut un forat de comunicació entre tots dos dipòsits, detall que no he observat.
Una altra opció és que la premsa hagués estat del tot desvinculada dels dipòsits, el líquid resultant s'hauria portat cap dins el dipòsit inferior, on per diferència de densitat amb l'aigua prèviament afegida hauria quedat l'oli surant i d'aquí s'hauria transvasat amb l'ajuda d'un cassó al dipòsit superior, on sense sortida, s'hauria anat acumulant mentre no se'l recollís i se l'emportessin cap a la casa.

Les impureses haurien estat desguassades per un orifici des del dipòsit inferior cap a una bassa gran que actualment està molt coberta de vegetació.


Del pes total de les olives trinxades només un 20% aproximadament és oli, tot i que això pot dependre de l'anyada i de lo madures que es cullin.

Coordenades: 41º 43.567' N  2º 26.955' E


30 de maig, 2014

Molí d'oli i tina de St Cugat del Racó


La presència de Sant Cugat, anomenat abans de Salou (o de l'Alou) i modernament del Racó, dota aquest plàcid entorn rural ja de per sí ple d'elements interessants, del seu principal atractiu arquitectònic i artístic. En aquest temple del s XI conflueixen detalls que de seguida ens atrauen la mirada i que van del romànic més elegant, com la seva decoració exterior de bandes i arcuacions llombardes, fins a la seva planta en forma de creu grega culminada amb un original cimbori rodó com no se'n troba cap més a Catalunya.
El poblament de la zona és, però, força més antic, com testimonien per exemple els vestigis d'un temple pre-romànic localitzats sota mateix de l'actual. Aquest poblament s'ha mantingut persistent en el temps arribant als nostres dies en forma d'un grapat de masies la majoria d'elles agradablement actives. 


Com a símptoma d'aquesta activitat tradicional en aquest entorn trobem, no gaire lluny de l'església, a uns 340 m al SO seguint el camí de Taurons,aquestes restes considerades un molí d'oli. Queden a uns 40 m per sota i a l'esquerra del camí. Es clar que prèviament ens haurem arribat fins a St Cugat per la carretera del Mojal, que va de Navàs a Castelladral (Bages).


Els elements que hi trobem són una pedra de moldre, de 0.90 m de diàmetre, que descansa sobre el seu plat, ara molt ple de rocs i herba. Al costat hi ha una cabana o habitacle, sense teulada, que va ser construïda esculpint en part la roca i que tenia l'entrada pel cantó oposat al plat de molí. I encara veiem un dipòsit fet aprofitant un bloc de pedra buidat per dintre.


El plat de molí té un diàmetre aproximat de 1.90 m. L'habitacle, de planta no gaire regular, fa de mides interiors 2.35 m per 1.85 m. i el dipòsit 1 m per 1.80 m i uns 0.40 m de fondo. La disposició és la que s'observa a les fotos, però se'ns escapa quin era exactament el seu funcionament quan estava actiu i fins i tot en quina època va fer servir. Es possible que aprofitant l'adequació d'aquest espai s'hi realitzéssin altres tasques que no fossin únicament les d'obtenció d'oli.


En el marge més proper es coneixen també les senyals d'una tina picada a la roca, actualment molt tapada i desfeta, pel que no m'ha estat possible prendre'n imatges ni mesurar-la, però de la que es coneixen encara dos forats de sortida, un sobre l'altre.