Tina de la Farinera

Situada a prop de la llera d'un torrent que baixa del turó de l'Escletxa cap el barri de la Farinera.
El seu estat de conservació és dolent, ha perdut la meitat superior de l'estructura i els rajols li han estat sostrets. Malgrat tot val la pena ressenyar-la com un exemplar isolat del terme de Rellinars però situat molt a prop del terme de Castellbell i el Vilar.

La construcció consta d'una tina sola, sense cap cobert ni barraca auxiliar que guardi la boixa, aquesta sobresurt dins un marc de pedra de la paret exterior, orientada cap al torrent.

A la Farinera s'hi arriba des d'un trencall (indicat Vall de Montserrat, BV1212) que surt a l'esquerra de la carretera que va de Castellbell a Terrassa (carretera de la Bauma, C58). Un cop arribats a aquesta barriada prenem el carrer Angel Guimerà, que acaba en cul de sac, un camí s'endinsa en direcció al torrent, la tina és a poca distància en línia recta però cal salvar un gran saltant de roca i accedir al nivell superior, Per revoltar-lo la opció més curta és pel costat esquerre però no hi ha camí i és costerut, pel costat dret es pot fer una marrada per un senderol que marxa de pla 250 m cap a l'E i desprès cal pujar pel dret buscant el pas practicable cap dalt de l'extens ressalt, on transcorre un altre camí també planer.

Els interessats en la pedra seca trobaran no gaire lluny d'aquesta tina un munt de construccions curioses recollides en el llibre del Turó de l'Escletxa de Joan M. Vives (consulteu el seu blog punxant aquí)

Coordenades: 41º 37.528' N 1º 53.521' E

Tines de cal Tomàs (Rellinars)

Aquest grup és un dels testimonis de tines destacables del terme de Rellinars (Vallès Occidental). Es troba a 300 m al S. de la masia de Les Cases, en un serrat proper a la carena del Camí Ral de Manresa, amb vistes al Castell de Bocs, el Paller de Tot l'Any i Montserrat.
Inicialment vaig les vaig anomenar "de les Cases", però després he vist que en Ramon Suades (1) les anomena més encertadament de cal Tomàs, ja que les tines de les Cases són les que hi ha integrades dins aquell mas i cal Tomàs havia estat probablement un altre mas, ara desaparegut, del que només en resta aquest grup de tines.
La línia que delimita el perímetre del Parc Natural de St Llorenç i l'Obac passa per allà mateix.

L'estat de conservació no es gaire bo. Hi ha dues tines, una de quadrada amb 2.30 m de costat interior i una altra de rodona de 2.5 m de diàmetre amb un arc de la finestra que s'aguanta en un equilibri precari. Ambdues tenen la coberta ensorrada. 

La rampa d'accés de la primera permet aprofitar el buit de sota per deixar-hi una dependència amb un sostre de volta.

Pel costat de llevant cadascuna tenia una edificació annexa de la que només en queden parets enderrocades. A pocs metres i pel costat de migdia hi ha també les restes del que devia ser una barraca independent de dos cossos.

Per anar-hi cal sortir de Rellinars pel carrer Emili Riera. El camí s'enfila per sota el tub que baixa aigua a la sínia de la fàbrica que hi ha al final d'aquest carrer.

Coordenades: 41º 38.343' N   1º 55.610' E

Cal Jueu i el Ginebral

A Rellinars no es coneixen gaires casos de tines aïllades, aquesta n'és una. Queda per damunt les feixes de Cal Jueu, en el límit nord del terme, el que vol dir també en el límit administratiu de la comarca del Vallés Occidental i a frec amb el Bages.

Es una tina curiosa perquè d'una banda apareix com una construcció rodona però pel costat de sota una edificació annexa s'hi adhereix amb una paret sobreposada plana, trencant l'harmonia de la torreta que hagués pogut ser totalment circular. Precisament en la fractura d'aquesta línia circular és per on la tina es troba més malmesa i enderrocada. L'annex, d'àmplies proporcions i d'almenys dos pisos d'alçada també se n'ha anat en orris deixant el conjunt amb un aspecte de ruïna absoluta.

Cal Jueu és un nom curiós per una casa de pagès, desconeixem el seu orígen, en tot cas l'any 1956 ja era casa abandonada i sense sostre, tot i que les seves feixes encara es conreaven.

Cal Jueu, que no era molt gran, té l'encant de la simplicitat.

Pel costat E. hi ha una tina adossada a la que s'abocava el raïm exteriorment i de la que probablement es treia el vi en un cobert lateral al que s'accedia per un portal interior de la casa. Aquesta part potser va quedar inutilitzada temps abans de que s'abandonés la vivenda, perquè el portal es va tapiar.

Cal Jueu no queda gaire lluny del Ginebral, una altra casa de Rellinars que havia tingut més importància i extensió de terreny. En destaquen algunes estructures perifèriques com un enorme dipòsit d'aigua que havia de servir per regar els horts, un pou i també cinc tines adossades a llevant de la vivenda i que es troben ara molt cobertes de bardisses.

A la foto de sota podem observar una de les tines de costat amb el típic perfil de torre quadrada amb sostre a una vessant. Tenia també  una rampa o escala d'accés ara poc visible per la vegetació i la molsa que la tapen.

L'accés a cal Jueu és llarg es faci per on es faci. Una manera és des de Vallhonesta (St Vicenç de Castellet) per la pista que puja a la Serra i continua cap el Ginebral.

Coordenades de la tina aïllada de Cal Jueu: 41º 39.600' N 1º 54.700' E