Tina de la Baga de Cucoles

Al contrari de les tines veïnes (Resclosa i Camí de St Esteve), la de la Baga de Cucoles no ha estat restaurada, de la massa de vegetació que la cobreix només en treu el nas el que era el portal d'entrada superior. Com que no conserva la teulada les heures han envaït les parets exteriors i les interiors, per tant ara és complicat apreciar-ne les característiques.

S'ha suposat que la coberta era en pendent a una aigua, tal com era també el sostre de la barraca annexa, que és la part més visible del conjunt, lloc a on dona la boixa i que crida l'atenció per la seva factura: un amuntegament en sec bastant anàrquic de pedres, sense cap morter d'unió.

Es troba recolzada en un marge rocós a la dreta d'un camí que arrenca a uns 300 m de la tina de la Resclosa anant per la pista en direcció a St Esteve. Aquest camí cal seguir-lo unes 150 passes (veure mapa a la propera entrada: tines del Solei de Generes).

Coordenades: 41º 43.824' N  1º 53.977' E

Tines del Camí de St Esteve

Pel costat de sobre de la tina de la Resclosa (entrada anterior) passa un camí que mor al cap de 150 passes, llavors la tina del Camí es pot veure clarament uns pocs metres més avall.

El conjunt és de dues tines, una d'elles inacabada. La que està sencera és d'exterior quadrat, interior rodó enrajolat i actualment té una coberta resultat d'una restauració efectuada a finals del 2008.

La inacabada està fonamentada sobre una base de planta rectangular però a partir de certa alçada mostra un perímetre exterior rodó. No es va arribar a enrajolar, tampoc mostra evidència d'una boixa.
Segons opinió d'en M. Ballbè (any 1993) manca la pedra del broc perquè amb tota seguretat era col·locada al mateix moment en que es procedia al recobriment interior.

A la paret exterior, mirada pel costat de sota de la pendent, hi ha uns quants forats que havien de sustentar l'embigat de fusta d'un cobert auxiliar, que ara ha desaparegut o potser tampoc es va acabar d'obrar mai.

A la tina restaurada se li calcula una capacitat màxima de 14.000 litres, si l'altra tina hagués estat acabada hauria tingut una cabuda similar o encara més gran, ja que el seu diàmetre és lleugerament superior.

Coordenades: 41º 43.884' N 1º 53.882' E

Tina de la Resclosa

És al costat del camí que surt per la banda dreta de la riera de Mura a l'alçada de St Esteve (veure entrada anterior) i ressegueix la vall en direcció al Llobregat. 

 
Quan en Miquel Ballbè en va fer la ressenya l'any 1993, l'estat de conservació ja era molt bo i amb la coberta sencera, però l'any 2005 en el llibre del Consorci es troba a faltar la pedra central del sostre. Actualment la restauració realitzada permet veure-la de nou en perfecte estat.

Al dipòsit se li ha calculat una cabuda de 8.800 litres. La boixa apareix visible fàcilment des del camí, emmarcada dins una capelleta de pedres planes situada al costat contrari de l'entrada superior.

No s'observen indicis de cap barraca, un rengle de rocs propers podria haver estat la contenció d'una rasa que passava a pocs metres.

Coordenades: 41º 43.873' N 1º 53.802' E

El Farell i les tines dels Manyetes

En el límit del terme de Mura (Bages) s'enlaira encastellat dalt d'un turó l'antic casal de la Pineda, anomenat avui dia el Farell, amb una llarga història a les seves esquenes que es fa patent només mirant la façana, on l'asimetria de les obertures i la barreja d'estils delata una llarga successió temporal de canvis. Així hi veiem una espitllera d'aspecte medieval al costat d'un finestral neoclàssic i d'un balcó més modern.

Durant l'època de l'expansió de la vinya al Bages el Farell es trobava en el rovell de l'ou d'una de les àrees més productives. Amb el relleu esquerp de les muntanyes que l'envolten només la vinya (i en part la olivera) tenia una oportunitat d'èxit si la demanda ho justificava, com va ser el cas durant el període que va precedir l'arribada de la fil·loxera.
Dues tines obrades han funcionat fins a l'època recent, ubicades en una construcció de planta rectangular situada davant de la façana, a l'altre costat de l'era.

Annexa a aquestes tines hi ha una vella estructura, segurament incompleta, que correspon al que deuria ser una antiga tina de tipus medieval, obrada amb pedra, sense rajols i d'aspecte molt vetust.

Altres elements propis de l'antiga activitat agrícola del Farell es troben dispersos pels voltants. El plat del molí d'oli ( a sobre) i un peu de premsa (a sota) són els més evidents.

El Farell es troba dins el Parc Natural de St Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Per anar-hi podem seguir la mateixa ruta des del Pont de Vilomara passa per les tines del Docte i que poc desprès es bifurca, la branca esquerra cap a Mura i la dreta cap a Sta Creu de Palou i el Farell.

Entre les diversos grups isolats de tines que habiten els boscos propers al Farell hi ha les dels Manyetes, properes al camí que porta a la casa de Matarrodona, a uns 900 m del Coll del Farell.

El conjunt consisteix en una tina cilíndrica de 2.30 m d'ample i un cos rectangular dividit en dos dipòsits per un envà. A més hi ha dues àmplies barraques annexes que comparteixen paret.

La capacitat total dels tres dipòsits és de 15.630 litres. L'estat de conservació, però, és precari, no es conserva cap teulada i la vegetació ho envaeix tot.

Tines del Racó del Companyó

No s'han de confondre amb la Tina del Companyó ni amb les del Camí del Companyó, tots tres conjunts es troben molt propers l'un de l'altre. Al meu parer el més atractiu dels tres és aquest del Racó, en bona part per la seva ubicació en un indret desavinent ple de vegetació, on roman invisible fins que no topes amb les seves parets. 

Després de ser localitzades pel terrassenc David Hernàndez, en Ramon Suades les ha inclòs en la seva Guia Interactiva de St Llorenç - edició 2016, apareguda a principis de febrer (1). Per tant, tot i trobar-se en la zona de Rocafort d'on s'han publicat tantes tines "boscanes", les del Racó havien restat inèdites fins fa molt poc.

El conjunt el formen dues tines rodones de fora i de dins, situades de costat i obrades parcialment amb pedra seca. La més gran fa 2.5 m de diàmetre i la seva germana 2 m. A totes dues els hi falta la teulada, però de la gran encara s'endevina l'arrencada de la falsa cúpula.

Al costat hi ha les restes de la cabana, de la que encara queda 1.40 m d'alçada de murs de pedra seca delimitant el perímetre. En realitat hi havia dos recintes, cadascun amb la seva entrada, el més estret està adossat a la tina gran i és on probablement donava la boixa, que actualment no es veu. La part de la barraca més allunyada de la tina tenia unes dimensions interiors de 3.25 m x 2.90 d'ample. 

Els dos compartiments sumaven entre tot plegat unes dimensions exteriors de 6.10 m x 4.05 m.

La boixa de la tina petita no dona a la barraca sinó directament a l'exterior i quedava tancada a ran de terra per una petita porta. La porteta ja no hi és però encara hi ha senyals de les frontisses de ferro.

Per sota del conjunt, a pocs metres hi ha una curiosa pedra amb tot l'aspecte de ser un peu de premsa partit pel mig.

Per anar-hi podem endinsar-nos en el Parc de St Llorenç des del Pont de Vilomara (Bages) pel camí de Mura. Després de deixar a la dreta el trencall a Sta Creu de Palou i al Farell seguirem en direcció a Mura i poc després prendrem a l'esquerra la pista que passa pels altres dos grups: les Tines del Camí del Companyó i la Tina del Companyó (veure entrades corresponents).
A 100 m de la Tina del Companyó en direcció a la Tina dels Ermitanets i a les Balmes Rojes la pista fa un revolt per la interferència d'un torrent que baixa de Puig-Gili. Cal pujar torrent amunt seguint els rastres enmig del bosc que siguin de més bon passar fins arribar a un punt, a uns 250 m, on la pendent de la riba (dreta hidrogràfica) es suavitza i fa una mena de planet poblat de pins. A l'altre extrem d'aquest pla hi ha les tines.

Coordenades: 41º 41.357' N  1º 55.430' E

(1) R. Suades. Guia interactiva de St Llorenç del Munt i l'Obac. 2016. DVD-ROM a la venda a les seus del Centre Excursionista de Terrassa i de la Unió Excursionista de Sabadell.

Tina de la Vinya d'Arbocet

De les tines en pedra seca del Bages aquesta és de les poques, potser la única, que encara s'hi fa el cupatge com es feia antigament. Cada any s'hi aboca la collita de raïm de la vinya que l'envolta i que es va recuperar fa uns anys amb les varietats Sumoll, Pansera, Punxó Fort i Garnatxot, entre d'altres. 

Els responsables de la recuperació de la vinya i del veremat in situ és la firma Abadal i el seu enòleg Miquel Palau.

La forma exterior de la tina és del tipus arrodonit, perfil cilíndric i coberta de lloses amb falsa cúpula, fusionant l'art de la pedra seca amb la manera secular de fer el vi en una tina en el mateix indret que es verema.

L'ús periòdic fa que aquesta tina es mantingui en bon estat, malgrat que a la barraca adossada no s'ha restituït la teulada perduda. A dins d'aquesta barraca podem veure com es segueix fent servir com a brocal la típica pedra foradada, aquest cop amb una aixeta precintada.

Es troba a mà esquerra del camí que porta a la casa de l'Arbocet, pocs metres abans d'arribar-hi. Per veure la tina de prop es convenient demanar permís.

Coordenades: 41º 42.700' N  1º 55.455' E

Tines de Ca n'Arbocet

Als voltants de la casa de l'Arbocet (Pont de Vilomara i Rocafort - Bages) hi ha diversos grups de tines, un d'ells és enmig d'una vinya a 180 m en línia recta, en parlarem al proper post, un altre el trobem integrat a la façana de la casa (imatge següent) i s'hi accedeix per unes escales exteriors.

El darrer grup és una construcció totalment independent però propera al mas. Exteriorment les parets són rectes però els tres dipòsits interiors són rodons. Les seves respectives cobertes estan obrades amb pedra seca, dues s'aguanten senceres però falta la d'un extrem. Fora d'aquest detall l'estat de conservació és prou bo.

El camí a Ca l'Arbocet surt del PK 1.8 de la carretera de Rocafort a Pont de Vilomara.

Es d'agraïr a la senyora de Ca n'Arbocet que ens permetés treure-hi el nas.

Tina del Ventaiol

Estem davant un cas clar de tina propera al mas com ho són d'altres de la zona com les de les cases del Flequer, Oristrell o l'Arbocet. Curiosament va ser inclosa dins l'inventari de tines a les Valls del Montcau fet pel Consorci l'any 2005 mentre que les de les altres cases mencionades no hi surten. De tota manera la seva arquitectura rodona i de falsa cúpula, estil heretat de l'art tradicional d'obrar amb pedra seca, bé la fa mereixedora de ser tinguda en compte.

Sortosament, tot i els moviments de terra efectuats recentment al seu voltant, el nou propietari ha tingut cura de no ensorrar-la i encara es conserva força sencera. Les seves dimensions interiors són 2.30 d'ample per 2.80 m de fondo. No té barraca annexa.

S'hi arriba fàcilment fent una ruta que partint de les Tines dels Tres Salts enllaça amb la Tina Llobregat, les de Solanes, la Solitària, la Transformada i la del Camí del Ventaiol, totes elles ja ressenyades.

Tina del Camí del Ventaiol

No fa gaires anys encara es conservava en un estat força bo, en el llibre del Consorci (1) de l'any 2005 apareix una fotografia amb la teulada al seu lloc i sense els joves pins que ara l'envolten per tot arreu. Però no ha tingut la mateixa sort que algunes de les seves veïnes com la Solitària o la Transformada (entrades anteriors) i no ha estat restaurada. Per altra banda queda ran d'un sender on només s'hi passa a peu i això juga clarament en contra seu.

Avui encara s'endevina l'arrencada de la falsa cúpula que constituïa el seu sostre. Al peu, entre la vegetació, treu el nas la barraca adossada, de planta arrodonida.

Les mides del dipòsit són de 1.9 m de diàmetre per 2.40 de fondo, amb una cabuda de 6.800 litres segons dades del Consorci.

Passades les tines Solitària i Transformada travessem la riera i prenem la pista que s'enfila sempre per la dreta cap a la casa del Ventaiol, a 560 m de la riera, en una esplanada més desboscada, surt a l'esquerra el caminet que passa pel costat de la tina.
Coordenades: 41º 43.796' N 1º 53.687' E

(1) Es possible que la foto que apareix en llibre del Consorci sigui un error i en realitat es tracti d'una imatge de la tina de la casa del Ventaiol