Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix)

St Martí de Balaguer es troba enfilat dalt d'un puig entre St Joan de Montdarn i la Riera de Navel, al S. del Berguedà. Fent companyia a la capella romànica del s XII havia existit una casa actualment en ruïnes coneguda com Balaguer Vell. 

Pel que fa al tema d'aquest blog hem de destacar sobretot l'encast d'una premsa esculpit en negatiu al peu del petit cingle sobre el que s'aixeca la capella. Una figura en forma de creu com aquesta es troba també a St Joan de Montdarn, a 1.5 km a l'E. Totes dues van ser definides per Ramon i Jaume Corominas en un article de fa 20 anys com a premses verticals de cargol descendent encaixades a la roca.

La premsa, en el seu moment havia de quedar sota una teuladeta o un cobert, com indica el forat de l'esquerra, on es recolzava un cap de biga, i les diverses regates de sobre la premsa que pretenien evitar que l'aigua de la pluja regalimés cap dins.

Del Balaguer Vell queden unes minses restes de parets i diversos rebaixos a la roca que feien d'escala o d'encaix per la polleguera d'una porta.

Entre aquestes restes hi ha el dipòsit d'una vella tina buidada també en part a la roca però avui curulla de tot l'enderroc que li ha caigut al damunt (imatge següent).

Hi ha una segona tina excavada que, plena de bardisses, s'amaga a la part alta i al costat de llevant de les feixes que baixen escalonades als peus de Balaguer Vell cap el SO. L'accés més fàcil és des de dalt la carena baixant una pendent rocosa que voreja el marge. Té una fondària d'uns 2.15 m i 2.40 m d'ample. Pel seu costat passava un vell camí, ara totalment perdut i embrossat. 

Referències:

R. Corominas, J. Corominas: Estudi de diferents pedres de probable origen medieval i d'utilitat desconeguda. L'Erol nº48, any 1995

Mosella

L'altiva presència de l'absis i el campanar de St Pere, que encara aguanten dempeus enmig d'un trist amuntegament de ruïnes, domina enlairada dalt d'un turó la vall del riu Madrona, una vall que travessa d'est a oest un extens sector boscós de Pinell de Solsonès on l'escàs poblament ha estat un fet usual al llarg de la història. 

En una excursió per Madrona ens podem arribar fins a Mosella, un mas solitari al que només s'hi pot anar a peu i del que sabem molt poca cosa, excepte per la llinda de l'entrada principal que ens indica la data del 1793.

A primer cop d'ull no sembla que aquesta hagi estat mai una zona vinícola, les poques clarianes que hi ha entre l'enorme extensió de bosc estan ocupades avui només per cereal i justament aquest temps, quan arriba el juliol, és quan les atrafegades màquines de batre donen un cert punt de tragí a aquest entorn usualment reposat.

Però abans no tot era blat, després de fixar-me en la silueta de l'encaix d'una premsa en la paret oriental de la casa em dirigeixo al cup, del que he rebut notícia gràcies a en Ricardo Marcos.En Ricardo ja m'ha avançat força informació: una barraqueta de sostre enfonsat enfilada dalt d'una codina amaga un dipòsit circular excavat a la roca de 2 m aproximats de fons per 1.5 m d'ample. Aquesta construcció es troba lleugerament elevada cap el SE de casa, totalment voltada de bosc.

La barraca està feta amb pedres ben triades i en part desbastades, però això no ha impedit que s'esberlés bona part de l'estructura. L'interior de la barraca tenia les parets arrebossades. El cup no està enrajolat, un envà horitzontal el cobreix deixant només un forat quadrat al mig per on abocar el raïm.

La codina on hi ha buidat el cup es troba lleugerament separada d'un marge de roca amb el que forma un corredor, al fons del qual una part coberta amb sostre de volta guarda el forat del brocal de sortida.

Aquesta boixa és un simple forat rodó sense cap detall que insinuï l'existència d'una porteta o d'unes frontisses, l'aixeta és tot el que hi deuria haver afegit.

A les proximitats hi ha feixes escalonades sota la boscúria, es de suposar que per aquestes pendents s'estenia la vinya. Resulta doncs estrany que havent-hi el cup al costat de la vinya la premsa que hem vist abans es trobi tan separada, encastada a la paret de la casa. Tot i que ens hem de conformar amb suposicions seria d'esperar que a dins el mas (on no es pot accedir) hi hagués algun altre cup que donaria sentit a aquesta premsa, si fos així podriem pensar que la premsa i el cup de l'interior es correspondrien amb el moment d'auge de la zona, a mitjans del XIX (quan la població del terme de Pinell va sobrepassar per primera i única vegada els 1000 habitants), mentre que el cup aïllat del bosc podria ser anterior, potser contemporani al 1793 de la façana.

Coordenades 41º 58.131' N  1º 19.485' E

Masia Boera (Oliola)

Aquesta masia es troba en la ruta que porta d'Oliola a la Serra de Pedrós, llocs vists en ressenyes anteriors. Boera és una masia d'evident factura antiga, sense saber-ho del cert no ens faria estrany que datés d'una data tan reculada com el s XV o XVI, a jutjar per la seva estructura i el tipus de paredat, de carreus ben tallats, que fan pensar que antigament no havia estat precisament la casa d'uns pagesos pobres.

Quan passem per la pista que ens hi acosta ens poden cridar l'atenció la forma d'unes roques que hi ha per dessota la casa.
En un punt on de dins la roca hi brota un arbre hi trobarem una vella tina excavada.

Vista per dalt la tina té un aspecte completament abandonat i la vegetació hi creix a l'interior. El sots-relleu rodó que veiem per la part de fora, a la base de la roca (imatge anterior) es correspon amb la boixa.

Adossades a les parets de la casa hi trobem encara dues estructures més relacionades amb l'obtenció del vi. en primer lloc una silueta del que va ser una premsa de cargol, incrustada a la paret en una època posterior a l'edificació original.

Que les premses es trobin integrades a la paret però per la banda de fora era un recurs força usual que hem pogut observar en moltes pagesies des d'aquí la Noguera fins a la Segarra i el Bages.

Per exemple, més a prop del poble d'Oliola, al Mas d'en Balasc, n'hi ha una altra. 

La segona estructura és un cup obrat a l'exterior que ja no conserva la coberta.