Està documentat que l'any 899 ja existia a St Joan de Montdarn una petita cel·la monàstica i que el 922 l'abadessa Emma de St Joan de les Abadesses, filla de Guifré el Pelós, hi va fer construir una església. Però fora de l'absis poca cosa es pot reconèixer actualment de l'original romànic, bona part del que veiem és obra de finals del s XVIII.
Passava per aquí un camí important i la propera casa de Cor-de-roure n'era un hostal. Fos per la presència de la via de comunicació o per la proximitat de l'església, que en deuria recaptar els delmes, el cas és que al voltant de St Joan hi ha abundants artefactes que delaten la vitalitat i persistència de la vinya en el passat d'aquest indret.
3.- Tines de St Joan de Mondarn 4.- Premsa vertical de St Joan
5.- Tina del camí del cementiri 6.- Tina del cementiri
7.- Tines tapades sota la rectoria de St Joan
8.- Tina III de Cor-de-roure 9.- Tines de Can Serra
Sota aquest petit cobert de la foto de sobre, amb teuladeta a una vessant, hi ha la única tina integrada a les edificacions de la casa, actualment forma part del corral de la casa. En el plànol està marcada amb el nº 2 i un punt blau. Medeix 2.40 m d'ample per 2.40 m de fondo.
La tina indicada amb el nº1 queda en un angle de la façana O de Cor-de-roure, sota una figuera. Es una tina buidada a la roca, amb restes d'una paret circular al seu voltant, medeix 1.5 m d'ample per una fondària impossible de determinar a l'estar plena de terra. No se sap si tenia boixa.
Al peu mateix del campanar (imatge de sota) hi ha dues tines enrajolades que tenien una barana de ferro a tot el volt i amb una paret que fa de contrafort; però actualment estan irrecognoscibles, plenes de runa i amb la barana desmuntada. Corresponen al punt vermell marcat en el plànol amb el nº 3.
S'ha dit que una petita cova oberta en aquesta mateixa roca, damunt de la qual s'aixeca l'església, havia servit antigament d'eremitori. En aquest roc s'hi observen tombes i una escaleta excavada, però avui dia la cova no és visible, sobretot perquè les bardisses cobreixen totalment la roca.
... però no té un significat religiós sinó que correspon, com altres que ja hem vist d'aquest tipus, a l'encaix del que fou una premsa vertical de vi (nº 4 del plànol).
El que sí té un significat religiós és una fornícula que apareix enlairada en el Roc de St Joan, davant de Cor-de-roure i a l'altre costat de la carretera, de la que ja n'he parlat en un altre lloc (aquí).
Una altra tina, la nº 5, es troba en el camí del cementiri, a 70 m de l'església (imatge següent). Està excavada a la roca i enrajolada per dins, amb una paret circular sobre-alçada amb carreus conformats a la rodona que formen. Diàmetre: 1.80 m
ß Al costat mateix del cementiri, 80 m després de la tina anterior, n'hi ha dues més picades en un roc molt tapat de bardisses. Estan separades 20 cm i les comunica una obertura a la part de dalt. Les amplades són de 2.20 m i 1.50 m aproximats.
Per finalitzar cal fer esment de que al construir-se la rectoria, adjacent a l'absis de St Joan, van quedar enterrades algunes tines que hi havia en aquell mateix lloc, alguna de les quals encara es pot endevinar tapada de ciment pel costat de l'absis.
St Joan de Montdarn era un dels tres termes que es van unir per formar l'actual municipi de Viver i Serrateix (Berguedà). L'accés és molt senzill, es troba indicat en un trencall de la carretera que va de Navàs a Serrateix, a l'alçada de Viver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada