Traspassada la fita de l'entrada nº 100 i acomplint amb aquesta la que fa el nº 101 d'aquest blog m'agradaria agrair el seu interès a tots aquells que m'han seguit fins aquí i em continuen llegint, em consulten o aporten dades de manera espontània i que són força més dels que hauria gosat creure a l'inici.
Gaià destaca com un dels indrets on sempre he trobat una col·laboració afable i desinteressada. Aquest petit municipi, de poc més de 160 habitants, situat al N del Bages, és cobert d'un bosc extens amb clapes de conreu de cereal, on a primer cop d'ull poc sembla que la vinya o l'olivera hagin tingut un paper destacable. I en canvi ja he fet ressenya d'alguna mostra summament interessant com el cas de Manovens i d'altres que vindran.
Deixo constància aquí d'alguns elements dels que he tingut notícia gràcies a la generosa informació d'algunes persones, com aquesta tina rupestre esberlada i amb la meitat esllavissada que es troba al costat de la pista o camí que puja a Santa Àgata des de Gaià. Pel seu aspecte no deu fer molt temps que es va partir, està clar que el tipus de roca i la seva proximitat al marge fa que aquestes tines excavades a vegades es trenquin i acabin sent difícils d'identificar.
Li dec les indicacions, naturalment, a l'Eli Parera, un actiu factòtum de les excursions de Gaià Camina.
Cal Vidal o Vidalet es troba a 25 m del PK 6 de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès. La boscúria s'ha fet amo de les seves ruïnes, entre les que trobem dos tines que havien estat enrajolades amb les típiques rajoles vermelloses però que van ser totes arrencades, deixant les seves parets interiors amb la pedra nua a la vista. A pocs metres, unes obres de la carretera van endur-se'n dos tines més, de les quals només ha restat un retall enrajolat a frec del propi asfalt. En dono notícia perquè el futur eixamplament de la carretera en farà desaparèixer tot rastre.
En aquest cas qui me'n va fer partícip va ser en Jaume Riba, a qui li dec també una informació suplementària sobre Manovens (o Manalbens).
tines de Cal Vidal (foto: Jaume Riba Costa)
Pel que fa al nucli de Gaià hi trobem l'església amb un curiós comunidor al costat (imatge de sobre) i l'antiga rectoria, de façana esgrafiada, al voltant d'una gran esplanada que està decorada amb una col·lecció d'aparells com la premsa que encapçala aquest post i aquesta altra...
...que es troba dins un cobert amb portes de vidre, on s'amuntega també una parafernàlia d'estris agrícoles en desús que podrien figurar en un museu i que, sembla ser, van sortir de la cooperativa de Puig-reig.








3 comentaris:
Felicitats. Amb 100 entrades més i ens deixaràs sense feina a tots!
Això, això...
Aviat no quedarà cap tina sense documentar!
Molt bona feina Eloi!
Gràcies, nois.
Uf, doncs apa que no queda res...
Publica un comentari a l'entrada