30 de juny, 2014

Serra del Castellar (II): la casa forta


Prosseguint pel camí del GR-3 a partir de l'església romànica de Sta Maria (veure la ressenya anterior), arribarem al peu de la gran casa del Castellar (Oliola, Noguera). Construïda a base d'afegits de diversa època. Destaca especialment la part més antiga, bastida amb blocs ciclopis ben tallats. Aquest tipus de parets ciclòpies s'estenen per tots els voltants, fins i tot els amplis bancals que l'incendi ha deixat al descobert estan aixecats sobre parets amb pedres d'aparatoses dimensions.


Pocs metres a l'oest de la casa, emmascarades per la pallissa i antigues dependències, hi ha les restes de la casa forta de la Serra del Castellar, una construcció que els historiadors daten del s XII, tot i que no hi ha documentació al respecte. Al peu d'aquests vestigis hi ha un doble trull, amb una de les cavitats pràcticament colgada de terra. L'aspecte general és similar als trulls que es troben 900 m al NE, sota la fortificació.

el doble trull de la casa forta de la Serra

Però aquest trull no es troba sol, a poques passes es va edificar un trull o cup obrat no gaire gran, enrajolat amb lloses de pedra basta, sense envernissar.


El casal del Castellar s'aixeca parcialment sobre una roca en la que ja hi deuria haver antigues construccions. Si més no una de les ampliacions va obligar a fer una gran arcada per no engolir un altre trull picat a la roca, de modestes dimensions i que té el brocal canalitzat cap a un dipòsit de l'interior de la casa.


Tinc la sospita de que hi ha un tercer trull rupestre dissimulat entre les parets d'un antic cobert que ara és pràcticament impenetrable pels arços que hi creixen. 
Però a més, podem trobar altres curioses construccions, com un albelló, o canalització subterrània, de 25 m de llarg, que s'obre a una gran rasa dins la zona afectada per l'incendi. O bé aquest altre curiós canal:


i això és una tomba o un simple abeurador ?:


No acabariem mai, el cas és que dalt d'aquest serrat hi ha restes suficients per entretenir-se una estona. I que no totes, però sí les més antigues, em permeto suposar-les pròpies d'un poblament força important de la serra durant l'Edat Mitjana.
En seria una mostra més la base de premsa de biga localitzada molt més a l'est, a mitja vessant,...