Vilaclara (Castellfollit del Boix)

Dins la propietat de Can Prat, a Castellfollit del Boix (Bages) hi ha l'indret de Vilaclara (que no s'ha de confondre amb St Miquel de Vilaclara, de El Bruc), on campanyes arqueològiques han tret a la llum un assentament agrícola de l'època de transició entre l'eclipsi de l'imperi romà i els inicis de l'edat mitjana, s. VII i VIII dC.

Entre tosques parets de pedra seca que delimiten les estances destaca un dipòsit rectangular, que és la única peça del conjunt en que les pedres estan unides amb morter. Se suposa que la seva utilitat era de recollir el most del primer premsat o trepig del raïm.

Es van trobar també algunes pedres de basta factura que havien servit de suport a premses de biga o bé de contrapès de les mateixes. Malgrat tot, l'indret exacte on hi deuria haver el torculum o premsa no ha estat identificat.

Vilaclara era per tant una explotació agrícola dedicada a l'obtenció de vi o oli, que va funcionar durant el període que es correspon amb la davallada de l'Imperi romà, moment històric encara poc conegut que segons paraules d'en Jordi Gibert, arqueòleg que ha estudiat aquest i altres jaciments de la Catalunya central, és possible identificar un model de poblament rural caracteritzat per assentaments que presenten diversos àmbits associats a un espai obert i on la producció de vi constitueix una de les especialitzacions que defineixen la seva orientació econòmica principal.

Bibliografia:

J. Enrich, J. Enrich, L. Pedraza. Vilaclara de Castellfollit del Boix. Arqueoanoia edicions, 1995

J. Gibert. L'Alta Edat Mitjana a la Catalunya central (s VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics n XIII (2012) p 353-385