La pedra de Cal Canonge

Fa anys a Cal Canonge aprofitaven les dues concavitats d'aquest roc per plantar-hi safrà. Tot i ser conegudes de fa temps, gairebé sempre han estat plenes de terra, passant sovint inadvertides. Gràcies a que el 2010 es van ser netejades i buidades es poden observar avui dia d'una manera més diàfana.
Van ser publicades en el seu moment com les tombes de cal Pallarès, també hi ha qui ha qualificat la roca de pedra dels sacrificis, però el criteri que aquí defensarem serà un altre.

Les proporcions de les dues cavitats no són les més usuals per unes tombes. Les mides del sot més gran són de 2.50 m de llarg per 0.80 m d'ample, però el fondo és escàs i relativament pla, per una vora només fa uns 16 cm d'alt. En aquest costat hi trobem un forat i un regueró de 32 cm de llarg per on buidar cap a la cavitat veïna.
Aquesta segona cavitat, més irregular, amida 1.40 m de llarg per aproximadament 0.90 m d'ample, el fondo en un extrem arriba als 0.80 m.

El forat que les comunica i la disposició dels dos fondos a diferent nivell, fan que aquest roc en conjunt resulti molt similar a d'altres artefactes ja visitats en aquestes pàgines, per això m'inclino a creure que és un antic trull de vi. Cal tenir en compte també que la posició original de la pedra havia de ser lògicament la horitzontal. La cavitat més llarga i poc fonda seria la cubeta de trepig del raïm i l'altra seria el biot de recollida del most. Cal destacar, però, que no presenta senyals d'haver tingut incorporada una premsa, cosa força habitual a tota la Península Ibèrica en estructures d'aquesta mena, però no tant en el Bages, on és més corrent trobar-hi encaixos per una premsa de palanca.

Els arqueòlegs Daura i Galobart, autors d'una Arqueologia del Bages, ja manifestaven els seus dubtes sobre les suposades Tombes de Cal Pallarès en un article de l'any 1982: Malgrat esmentar-les com a tombes dubtem que ho siguin, car semblen més aviat dipòsits d'aigua (inclús hem observat un regueró que les comunica). Suposant que ho fossin no hi ha dubte que haurien estat reformades després per altres usos aliens a llur primitiva funcionalitat. La (cavitat) nº2, quasi quadrada, s'allunya molt de la tipologia típica funerària...

Els mateixos autors les citen també dins l'enciclopèdica obra Catalunya Romànica, on ja mencionen la seva similitud amb dipòsits d'un trull.

La pedra es troba en terme d'Aguilar de Segarra (Bages), entre les cases de Cal Canonge i Ca l'Escuder, sobre un revolt de la carretera. Tot i la facilitat d'accés és aconsellable preguntar a Cal Canonge, la Mercè i el Josep us atendran amb tota gentilesa. 

S'hi va fàcilment prenent la sortida 114 de l'Eix Transversal i seguint en direcció a Fonollosa fins poc després del km 18 de la BV-3008.

Referències:

A. Daura i J. Galobart, Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages. Dovella nº 5, 1982.

Per consultar l'inventari de trulls, tines i premses rupestres punxar aquí.

Tines de Cal Segarra de Baix

A jutjar per les transformacions que s'hi endevinen, a aquest parell de tines aïllades li podem suposar un prolongat temps d'ús al llarg de molt de temps, tot i que probablement no siguin anteriors a la veïna casa de Cal Segarra, que va ser edificada el XVIII..

Les mides dels dos dipòsits són molt similars, de 1.70 i 1.90 m de diàmetre, i es troben molt junts arran d'un marge rocós, on van ser excavats de dret a la roca. Com que estan molt coberts de l'enderroc de la teulada i de terra, no és possible veure el fons ni saber si estaven comunicats interiorment per algun forat. Només és visible una boixa, que dona a l'interior d'un cobert de pedra que tampoc té sostre. 

Que la paret de pedra que entorna les tines (de la que queda poc més de 1 m d'alçada per la part de dalt) va ser aixecada posteriorment a que fossin excavades, es pot deduir pel fet que la paret circular d'una de les tines encavalca el llavi de l'altra. 

Interiorment tenen una cornisa prima per sustentar un brescat, estan arrebossades i una d'elles mostra a la part alta una filada de cairons corbats, que no fan ni la mida ni el color dels típics cairons vidriats més moderns.
Els caires dels portals d'accés superior a les tines mostren un acabat menys polit que el dels caires del cobert inferior, suposadament més modern.

Aquest conjunt forma part de l'inventari patrimonial de Casserres (Berguedà). Sortint de Casserres pel Camí de Cardona es passa pel trencall indicat Alzina dels Colls (arbre monumental), situat a l'esquerra. A l'alçada d'aquest trencall, però a la dreta, surt un corriol que seguint-lo de pla porta al cap de 300 m fins a les tines.

Bensa

El castell de Bensa i el seu vilatge (terme de La Sentiu de Sió, Noguera) es trobava dalt d'un tossal ple de blocs escampats des del cim fins a la falda. Per la vessat solella s'ubicaven habitatges dels que encara es veuen els forats on encaixar les bigues de la teulada.

Al costat S del cim hi trobem Sta Maria de Bensa o l'Església Rònica, com se la coneix. Va ser obrada amb carreus molt ben treballats, massa temptadors per poder evitar l'espoli, així que amb el temps ha quedat reduïda a unes engrunes testimonials: un sector de l'absis i un pany de paret lateral amb un tros de cornisa bisellada.

De cups o trulls, dipòsits destinats a l'elaboració del vi o de l'oli, n'hi ha un grapat per tot el turó, en una curta inspecció n'he localitzat 8, tot i que en poden haver més. El de sobre és fàcilment visible a poca distància de l'església.

L'any 2000 es van fer unes prospeccions arqueològiques dirigides per Marta Monjo que van posar en evidència una muralla a la banda E.i un possible fossar. També es van buidar i netejar uns trulls que van ser numerats de l' 1 al 4 i que veurem tot seguit.

Tot i la seva rudimentària aparença el primer dels estudiats és el més treballat, està situat en un punt de la carena desplaçat cap el N.,entre les alzines  El formen dos cavitats quadrangulars contígües i intersectades per una vora, de manera que la que està en un pla superior queda oberta cap a la inferior, més profunda. La primera servia per trepitjar i esprémer el raïm, el most circulava cap a l'altre on finalment fermentava.

A poques passes trobem el trull nº 2, que amida 1.80 x 2.00 x 0.40 a 0.60 m de fondo. En un angle hi ha una concavitat circular de 45 cm de diàmetre per 20 cm de fondo, que previsiblement decantava el solatge del líquid que hi havia a dins. Marta Monjo opina que aquest s'utilitzava per contenir oli.

El nº 3 queda dalt de la carena, amb vistes als camps de la banda S. Les seves dimensions són 1.20 x 1.80 x 0.50 m, és el més simple i irregular dels que es van estudiar, amb la conclusió de que potser està inacabat.

El nº 4 és una estructura plena de terra i vegetació de la que només s'endevinen les vores. Es troba actualment inclinada i coberta de l'enderroc esllavissat del castell, que estava situat a sobre.

A pocs metres podem veure un dels diversos refugis que es van condicionar dalt del turó durant la Guerra Civil.

Ja fora de la carena, a la part baixa de la vessant S, hi ha uns altres trulls rupestres que no van ser inspeccionats. Es troben al peu de raconades escalonades amb marges de pedra seca aixecats amb grossos rocs. 

El següent cas és el més allunyat del castell, el formen dos cavitats quadrangulars situats de costat, a l'estar molt plenes de terra i vegetació no podem saber si estan intercomunicades.

Se sap que algun dels trulls de Bensa es feia servir encara a principis del sXX. Un que segur que no es feia servir és el de la foto següent, força ampli i molt cobert de terra, encara que no pot ser gaire fondo. Té pinta de portar molt temps en la posició inclinada actual, que el fa inaprofitable.

Les poques notícies que hi ha de Bensa (escrit Baienza o Baença) indiquen que va estar habitat entre els s XII i XIV, després es va despoblar.
Es dificultós datar estructures com aquestes encara poc tipificades i que han tingut períodes de funcionament tant llargs, però a la Noguera, Al Urgell i Pallars les trobem sovint associades a jaciments medievals, com a la Serra de Castellar, Flix de Balaguer, Castelló d'Encús, castell de Rialb, etc
El vuitè i últim de la nostra llista (incloent el de l'església) és el de sota. Es tracta d'un cas idèntic a algun dels trulls de Castellar, a Oliola (Noguera). No és l'únic, el que hi ha a prop de l'església és també molt similar al trull pentagonal de Castellar.

Accés: A la rotonda de la Sentiu de Sió prendre la direcció de la Torre de les Forques (o Forqueres), tot seguit desviar-se a la dreta pel camí de Cubells i no deixar-lo fins arribar davant mateix del tossal descrit.

Situació dels trulls:

   trull de l'Església, impossible no veure'l

trulls de la carena netejats i estudiats a la campanaya de l'IEI de l'any 2000:

   nº 1  , 41º 48.928' N  0º 54.295' E , el nº2 és a 12 m

   nº 3  , a poca distància dels anteriors i al mateix llom de la carena

   nº 4  , 41º 48.912' N  0º 54.265' E

trulls de la part baixa:

   trull doble , 41º 48.833' N  0º 54.354' E

   trull inclinat , 41º 48.870' N  0º 54.263' E

   trull últim, 41º 48.847' N  0º 54.259' E.

Trulls de la Fuliola (Balaguer)

En un rocam allargassat que sobresurt entre els camps de la partida de la Fuliola (Balaguer) hi ha un conjunt d'antigues estructures excavades que fins ara es mantenien inèdites. L'indret figura amb el nom de Trulls de la Torre del Julio en el catàleg arqueològic de la Generalitat.

El conjunt era doncs un centre de producció de vi en una època probablement baix-medieval. En destaquen els grans dipòsits, la forma rotunda de les dues cavitats on donen els respectius brocals i especialment una plataforma, que baixa en lleugera pendent cap a un dels dipòsits i que al punt més alt té uns forats per a l'encaix del mecanisme de fusta d'una premsa accionada a palanca. Un dels trulls amida 2.50 x 1.80 x 0.90 m, el segon 3.10 x 1.60 x 0.70 m, els dos junts cubiquen 6.500 litres de cabuda màxima i cadascun buida per un brocal a un biot de 1 m de costat x 0.50 m de profunditat.

Al costat de la base de premsa, hi ha un tercer trull, de 2.30 x 2 m, molt ple de terra i sense comunicació aparent amb els altres dipòsits.

Amb la voluntat d'enjardinar el lloc s'hi han fet créixer plantes tipus iuca, si la propietat s'hi avingués no hauria de ser difícil netejar les estructures per poder-les estudiar millor i tornar a deixar l'indret tant o més atractiu que abans.

El nom de la Fuliola es correspon amb el d'un vilatge que va ser feudatari del monestir de Poblet. Tant aquests trulls, com la paret amb encaixos que es troba darrera la tanca d'una finca, 170 m a llevant,... 

...com els vestigis de les Roques de Berlé, localitzables 450 m a ponent i descrits en el post anterior, és molt possible que tinguessin relació amb aquell petit poblat, actualment desaparegut.

Els trulls de la Fuliola, com els de Montmur, són prou interessants com per que se'ls hi dediqui un estudi que permeti catalogar-los, datar-los com cal, i fins i tot que arribin a formar part de rutes senyalitzades.

Per anar-hi prendrem el mateix camí de les Roques de Berlé.
Coordenades: 41º 47.338' N  0º 44.974' E

Trulls de les Roques de Berlé

Les Roques de Berlé (com les anomena el mapa de l'ICC) es troben dins la partida de la Fuliola, en terme de Balaguer (Noguera), voltades de camps de cereal i oliveres.
La forta erosió alveolar d'aquestes roques, plenes de concavitats i racons, fa pensar en possibles refugis primitius. Però els vestigis més patents que s'hi veuen són els de la Cabana de l'Altisen, una edificació de la que queden algunes restes i que estava encabida dins un fossar (foto de sota) situat gairebé a la punta d'una plana rocosa poblada d'alzines i elevada uns quants metres, que apunta la 'proa' cap el Montmur, visible a l'horitzó.

Fora d'aquest fossar hi ha restes de feixes arcaiques i ...

...indicis de construccions més remotes, com demostra aquest rengle d'encaixos idonis per sostenir un embigat,...

....del que veiem una continuació en una roca despresa i inclinada davant del petit cingle.

A dalt del pla, hi trobem excavats dos dipòsits separats unes poques passes, rectangulars i d'angles arrodonits, el més petit fa 2.50 m x 1.30 m, el fons és horitzontal però el desnivell de la superfície fa que l'alçada interior varii entre 1m i 1.30 m

Tot i la proximitat al marge no s'observa evidència d'un desguàs cap a l'exterior.

L'altre dipòsit és més gran però està més cobert per la vegetació. Fa 2.80 m de llarg per una amplada que varia entre 1.70 i 2.2 m, per una fondària de 1.70 m.

Les dues cavitats són més amples de baix que de dalt. Tenen un acabat vetust i poc polit, no mostren senyals perifèriques d'una coberta ni d'un encaix per un hipotètic brescat. 

En un caire veiem en superfície un rec artificial en angle recte que si servia per omplir d'aigua o algun altre líquid no queda clar d'on el recollia, segurament el terreny ha patit modificacions que desfiguren el seu funcionament.

A l'Oest de Balaguer hi ha una gran rotonda que distribueix accessos cap a la carretera de Castelló de Farfanya (que passa per sobre) i cap a Lleida (C-12). D'aquesta mateixa rotonda parteix el camí rural a Albesa del que, al cap de poc, en surt a la dreta un trencall no senyalitzat que es dirigeix a les roques.
Coordenades: 41º 47.317' N  0º 44.682' E

Trull de Montmur

A ponent de Balaguer s'estén una plana de conreus que a la primavera esclata de verdor, el brots tendres del cereal ocupen tot el que abraça la vista. Enmig d'aquesta plana uns pocs tossals aixequen el cap per damunt de la cota dels 270 m d'altitud, el de Mormur o Montmur sobresurt fins els 326 m, dominant fàcilment, malgrat la seva modèstia, els quatre punts de l'horitzó. Tant és així que sobta no trobar-hi un castell o una torre enlairada al capdamunt, però el castell havia existit, se'n té notícia documental de l'any 1107, tot i que abans els sarraïns ja hi tenien bastida una torre i de fet s'han trobat materials datats des de la Prehistòria.

Amb el castell de Montmur hi havia associada una vila, però la seva ubicació exacta continua sent desconeguda. Al s. XIV quedà deshabitada, va ser un mal segle en general, la pesta negra, terratrèmols i anys de sequera van acabar amb una gran part de la població. Des de llavors que no se n'ha sabut res més de Montmur.

Avui, entre els camps afloren claps de roca on és possible trobar-hi trulls com aquest de la imatge, que tant podria ser d'aquell temps medievals com una mica posterior, perquè el vilatge de la Fuliola, habitat fins més tard, no quedava gaire lluny. 

El trull està situat 450 m en línia recta al N del Montmur, sobre un marge que per la banda de sota hi té una petita balma que es feia servir darrerament per guardar eines, però que no seria improbable que abans ja tingués relació amb la complexa àrea de treball que hi ha al damunt.

No és doncs una simple cavitat sinó que hi trobem diversos relleus, tot i que no sabem ben bé com s'hi realitzaven les labors ni perquè servia cadascun dels elements. D'entrada tenim un dipòsit excavat força llarg (4 m x 1.6 m d'ample x 1.10 de fons), el que no es vegi un brocal de sortida no és el més normal però tampoc és insòlit, casos estudiats com Les Coromines o La Vinya del Guitarra tampoc en tenen. 

Al dipòsit s'hi pot baixar per unes escaletes situades en un extrem. Al seu costat hi ha un dipòsit petit (0.80 x 0.65 m) i un espai quadrangular de 3.15 m d'ample rebaixat uns 30 cm, on s'hi podria haver trepitjat raïm, encara que es troba en un nivell inferior.
Pels costats s'estenen altres relleus en forma de pica, o fins i tot de possible base de premsa.

També hi observem un rec que es dirigeix en pendent cap el dipòsit gran. Pot haver servit per canalitzar el most d'una àrea de trepig més enlairada, però de la que no hi ha cap rastre. Aquest rec m'ha fet rumiar, després en parlaré. 

No hi ha dubte que estem davant d'una antiga factoria de transformació de tipus agrícola, descarto l'oli per l'absència d'un plat adequat i descarto les industries que requereixen deixar en remull alguns productes, com ara el cànem, i em decanto per l'elaboració de vi. Hi ha indicis de que hi va haver un temps que la vinya no era un conreu estrany a la zona.

Pel que fa a la qüestió del rec artificial he d'obrir aquí un parèntesi: té alguna similitud amb els recs de basses o cisternes excavades que trobem en illots dispersos al mig d'aquesta plana (al final del post s'indica la localització d'algunes d'aquestes basses). Uns llargs reguerons s'estenen perpendiculars a la pendent de l'esplanada per recollir les escorrialles de la pluja i conduir-les cap a grans cisternes. A la foto següent es pot veure un d'aquests dipòsits, al costat del qual hi ha un exagerat i grandiloqüent símbol falangista gravat a terra, el que significa que la bassa i els recs es van excavar entre els anys 40 i 60.

Tornant al nostre trull podem especular amb que el rec hi va ser afegit, dins la tendència d'aquells mateixos anys, per poder-lo reaprofitar com aljub d'aigua. Aquest ús prolongat explicaria que ens el trobem ara tant net.

La millor manera d'accedir al Trull de Montmur és des d'un camí que passa paral·lel entre el de Balaguer a Albesa i una branca d'aquest que porta a la partida de la Fuliola. Per no trepitjar conreus és preferible anar-hi a la tardor o hivern, o bé passar amb molta cura entre la divisòria dels camps a partir d'illes de bosc properes. 

Coordenades: 41º 47.027' N  0º 45.075' E

De l'existència de trulls a l'àrea de Montmur en tinc notícia gràcies a l'historiador Xavier Escuder, tot i que si he comès algun error només em pot ser imputat a mi.

-o-0-o-

Com a curiositat afegeixo les següents localitzacions de cisternes o basses excavades en roca que us comentava, totes elles ubicades dins un radi de 1.5 km.

La gran bassa de la imatge de sobre recull les aigües d'una extensa esplanada per mitjà de dos recs, un d'ells amb més de 30 m de recorregut (imatge següent). Coordenades: 41º 47.627' N 0º 45.781' E

El proper dipòsit fa més de 4 m de llarg per gairebé 3 d'ample i 1.6 m de fondo, si fos un trull seria enorme, però els dos recs que hi desguassen per vèrtex oposats em fa pensar que s'hi recollia l'aigua de la pluja. 
Coordenades: 41º 46.502' N  0º 45.830'E

El següent forat és darrera les ruïnes d'un mas proper al camí d'Albesa, a l'O. del trencall que porta a Mormur. Es un forat desconcertant, l'obertura és un trapezi de 3'5 x 2.75 m de costat, per uns 3 m o més de fondo (!). Al fons una obertura quadrada comunica amb un soterrani de la casa obert dins una balma de sostre baix.

Aquesta disposició d'entrada per dalt i sortida per baix és la que tenen els cups i tines de vi, però en aquest cas hi trobem a faltar una impermeabilització o almenys un desbastat de les parets, ja que no hi ha rajoles ni estucat de cap mena, cosa que també hauria estat útil per emmagatzemar aigua, si fos el cas. Opino que fos quina fos la seva finalitat va quedar inacabat.

Coordenades: 41º 46.473' N  0º 44.229' E

-o-0-o-

26.6.16: L'existència d'aljubs en àrees de secà com aquesta la trobem també a St Esteve de Llitera (veure la pàgina alchups), aquest fet em fa dubtar de si el de Mormur és realment un trull o bé un aljub de petites dimensions, tot i que els diferents relleus del seu voltant havien d'haver servit per alguna labor més complexa que la de recollir aigua.