De cups o trulls, dipòsits destinats a l'elaboració del vi o de l'oli, n'hi ha un grapat per tot el turó, en una curta inspecció n'he localitzat 8, tot i que en poden haver més. El de sobre és fàcilment visible a poca distància de l'església.
L'any 2000 es van fer unes prospeccions arqueològiques dirigides per Marta Monjo que van posar en evidència una muralla a la banda E.i un possible fossar. També es van buidar i netejar uns trulls que van ser numerats de l' 1 al 4 i que veurem tot seguit.
Tot i la seva rudimentària aparença el primer dels estudiats és el més treballat, està situat en un punt de la carena desplaçat cap el N.,entre les alzines El formen dos cavitats quadrangulars contígües i intersectades per una vora, de manera que la que està en un pla superior queda oberta cap a la inferior, més profunda. La primera servia per trepitjar i esprémer el raïm, el most circulava cap a l'altre on finalment fermentava.
A poques passes trobem el trull nº 2, que amida 1.80 x 2.00 x 0.40 a 0.60 m de fondo. En un angle hi ha una concavitat circular de 45 cm de diàmetre per 20 cm de fondo, que previsiblement decantava el solatge del líquid que hi havia a dins. Marta Monjo opina que aquest s'utilitzava per contenir oli.
El nº 3 queda dalt de la carena, amb vistes als camps de la banda S. Les seves dimensions són 1.20 x 1.80 x 0.50 m, és el més simple i irregular dels que es van estudiar, amb la conclusió de que potser està inacabat.
A pocs metres podem veure un dels diversos refugis que es van condicionar dalt del turó durant la Guerra Civil.
Ja fora de la carena, a la part baixa de la vessant S, hi ha uns altres trulls rupestres que no van ser inspeccionats. Es troben al peu de raconades escalonades amb marges de pedra seca aixecats amb grossos rocs.
El següent cas és el més allunyat del castell, el formen dos cavitats quadrangulars situats de costat, a l'estar molt plenes de terra i vegetació no podem saber si estan intercomunicades.
Se sap que algun dels trulls de Bensa es feia servir encara a principis del sXX. Un que segur que no es feia servir és el de la foto següent, força ampli i molt cobert de terra, encara que no pot ser gaire fondo. Té pinta de portar molt temps en la posició inclinada actual, que el fa inaprofitable.
Les poques notícies que hi ha de Bensa (escrit Baienza o Baença) indiquen que va estar habitat entre els s XII i XIV, després es va despoblar.
Es dificultós datar estructures com aquestes encara poc tipificades i que han tingut períodes de funcionament tant llargs, però a la Noguera, Al Urgell i Pallars les trobem sovint associades a jaciments medievals, com a la Serra de Castellar, Flix de Balaguer, Castelló d'Encús, castell de Rialb, etc
El vuitè i últim de la nostra llista (incloent el de l'església) és el de sota. Es tracta d'un cas idèntic a algun dels trulls de Castellar, a Oliola (Noguera). No és l'únic, el que hi ha a prop de l'església és també molt similar al trull pentagonal de Castellar.
Accés: A la rotonda de la Sentiu de Sió prendre la direcció de la Torre de les Forques (o Forqueres), tot seguit desviar-se a la dreta pel camí de Cubells i no deixar-lo fins arribar davant mateix del tossal descrit.
Situació dels trulls:
trull de l'Església, impossible no veure'l
trulls de la carena netejats i estudiats a la campanaya de l'IEI de l'any 2000:
nº 1 , 41º 48.928' N 0º 54.295' E , el nº2 és a 12 m
nº 3 , a poca distància dels anteriors i al mateix llom de la carena
nº 4 , 41º 48.912' N 0º 54.265' E
trulls de la part baixa:
trull doble , 41º 48.833' N 0º 54.354' E
trull inclinat , 41º 48.870' N 0º 54.263' E
trull últim, 41º 48.847' N 0º 54.259' E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada