La tina de la imatge superior, Tina de Cal Viudet, es troba al costat del camí que porta a Sta Margarida del Pla (o del Mont). Per anar a Sta Margarida amb cotxe, a peu o amb bicicleta sortirem per la part alta del nucli urbà de Castellgalí (al Bages) i tot seguit per una còmoda pista que al cap de 1 km passa pel costat d'aquest exemplar aïllat, dels que en diem fets al mig de la vinya.
El que és la pròpia tina, una construcció clàssica de les obrades amb pedra i enrajolada, té el sostre caigut, els cairons sostrets i les parets malmeses, però a la part inferior podem veure encara, mig tapada per la vegetació i un nivell del terra re-crescut, l'entrada a una dependència auxiliar que conserva un sostre de volta molt ben fet amb pedres disposades a mode de plec de llibre, recurs arquitectònic que en l'àmbit rural d'aquesta zona era força comú, com ja veurem. L'entrada a aquesta dependència o celler, amb una pedra plana per llinda, la veiem a la imatge anterior. A dins hi dona la boixa.
La mateixa pista ens porta a continuació a les ruïnes de Can Ponç on podem enfilar un trencall fins a Sta Margarida, una antic priorat que ara no té sostre i que els s XIII-XIV havia estat un petit convent de monges donades, és a dir religioses no professes que entregaven els seus bens per dedicar-se al servei de la comunitat religiosa.
Al costat de Sta Margarida hi ha separada una tina obrada comparable en molts detalls a la tina de Cal Viudet.
Un tros més avall hi ha la casa de Cal Borrós, molt enfonsada, que com és de suposar tenia també unes tines inserides dins la seva estructura.
Es aquesta una casa d'origen antic, potser tant com l'església medieval. Hi destaquen unes dependències en angle recte i volta de canó que curiosament són les parts que s'aguanten més senceres.
Voltes de canó similars les hem vist en construccions properes, com el mencionat celler de la tina de cal Viudet i també a la Guixola (post anterior).
Amb el temps Cal Borrós va anar patint transformacions, entre elles les degudes a l'expansió de la vinya a la zona i l'increment d'una economia rabassaire. També es va modificar el paisatge, proliferaven les barraques de vinya i apareixien nous masos, com el veí can Ponç, nascut el s. XVIII i que també té tines i restes de premsa entre les seves abandonades estances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada