A ponent de Balaguer s'estén una plana de conreus que a la primavera esclata de verdor, el brots tendres del cereal ocupen tot el que abraça la vista. Enmig d'aquesta plana uns pocs tossals aixequen el cap per damunt de la cota dels 270 m d'altitud, el de Mormur o Montmur sobresurt fins els 326 m, dominant fàcilment, malgrat la seva modèstia, els quatre punts de l'horitzó. Tant és així que sobta no trobar-hi un castell o una torre enlairada al capdamunt, però el castell havia existit, se'n té notícia documental de l'any 1107, tot i que abans els sarraïns ja hi tenien bastida una torre i de fet s'han trobat materials datats des de la Prehistòria.
Avui, entre els camps afloren claps de roca on és possible trobar-hi trulls com aquest de la imatge, que tant podria ser d'aquell temps medievals com una mica posterior, perquè el vilatge de la Fuliola, habitat fins més tard, no quedava gaire lluny.
El trull està situat 450 m en línia recta al N del Montmur, sobre un marge que per la banda de sota hi té una petita balma que es feia servir darrerament per guardar eines, però que no seria improbable que abans ja tingués relació amb la complexa àrea de treball que hi ha al damunt.
No és doncs una simple cavitat sinó que hi trobem diversos relleus, tot i que no sabem ben bé com s'hi realitzaven les labors ni perquè servia cadascun dels elements. D'entrada tenim un dipòsit excavat força llarg (4 m x 1.6 m d'ample x 1.10 de fons), el que no es vegi un brocal de sortida no és el més normal però tampoc és insòlit, casos estudiats com Les Coromines o La Vinya del Guitarra tampoc en tenen.
Al dipòsit s'hi pot baixar per unes escaletes situades en un extrem. Al seu costat hi ha un dipòsit petit (0.80 x 0.65 m) i un espai quadrangular de 3.15 m d'ample rebaixat uns 30 cm, on s'hi podria haver trepitjat raïm, encara que es troba en un nivell inferior.Pels costats s'estenen altres relleus en forma de pica, o fins i tot de possible base de premsa.
També hi observem un rec que es dirigeix en pendent cap el dipòsit gran. Pot haver servit per canalitzar el most d'una àrea de trepig més enlairada, però de la que no hi ha cap rastre. Aquest rec m'ha fet rumiar, després en parlaré.
No hi ha dubte que estem davant d'una antiga factoria de transformació de tipus agrícola, descarto l'oli per l'absència d'un plat adequat i descarto les industries que requereixen deixar en remull alguns productes, com ara el cànem, i em decanto per l'elaboració de vi. Hi ha indicis de que hi va haver un temps que la vinya no era un conreu estrany a la zona.
Pel que fa a la qüestió del rec artificial he d'obrir aquí un parèntesi: té alguna similitud amb els recs de basses o cisternes excavades que trobem en illots dispersos al mig d'aquesta plana (al final del post s'indica la localització d'algunes d'aquestes basses). Uns llargs reguerons s'estenen perpendiculars a la pendent de l'esplanada per recollir les escorrialles de la pluja i conduir-les cap a grans cisternes. A la foto següent es pot veure un d'aquests dipòsits, al costat del qual hi ha un exagerat i grandiloqüent símbol falangista gravat a terra, el que significa que la bassa i els recs es van excavar entre els anys 40 i 60.
Tornant al nostre trull podem especular amb que el rec hi va ser afegit, dins la tendència d'aquells mateixos anys, per poder-lo reaprofitar com aljub d'aigua. Aquest ús prolongat explicaria que ens el trobem ara tant net.
La millor manera d'accedir al Trull de Montmur és des d'un camí que passa paral·lel entre el de Balaguer a Albesa i una branca d'aquest que porta a la partida de la Fuliola. Per no trepitjar conreus és preferible anar-hi a la tardor o hivern, o bé passar amb molta cura entre la divisòria dels camps a partir d'illes de bosc properes.
Coordenades: 41º 47.027' N 0º 45.075' E
De l'existència de trulls a l'àrea de Montmur en tinc notícia gràcies a l'historiador Xavier Escuder, tot i que si he comès algun error només em pot ser imputat a mi.
De l'existència de trulls a l'àrea de Montmur en tinc notícia gràcies a l'historiador Xavier Escuder, tot i que si he comès algun error només em pot ser imputat a mi.
-o-0-o-
La gran bassa de la imatge de sobre recull les aigües d'una extensa esplanada per mitjà de dos recs, un d'ells amb més de 30 m de recorregut (imatge següent). Coordenades: 41º 47.627' N 0º 45.781' E
El proper dipòsit fa més de 4 m de llarg per gairebé 3 d'ample i 1.6 m de fondo, si fos un trull seria enorme, però els dos recs que hi desguassen per vèrtex oposats em fa pensar que s'hi recollia l'aigua de la pluja.
Coordenades: 41º 46.502' N 0º 45.830'E
El següent forat és darrera les ruïnes d'un mas proper al camí d'Albesa, a l'O. del trencall que porta a Mormur. Es un forat desconcertant, l'obertura és un trapezi de 3'5 x 2.75 m de costat, per uns 3 m o més de fondo (!). Al fons una obertura quadrada comunica amb un soterrani de la casa obert dins una balma de sostre baix.
Aquesta disposició d'entrada per dalt i sortida per baix és la que tenen els cups i tines de vi, però en aquest cas hi trobem a faltar una impermeabilització o almenys un desbastat de les parets, ja que no hi ha rajoles ni estucat de cap mena, cosa que també hauria estat útil per emmagatzemar aigua, si fos el cas. Opino que fos quina fos la seva finalitat va quedar inacabat.
Coordenades: 41º 46.473' N 0º 44.229' E
26.6.16: L'existència d'aljubs en àrees de secà com aquesta la trobem també a St Esteve de Llitera (veure la pàgina alchups), aquest fet em fa dubtar de si el de Mormur és realment un trull o bé un aljub de petites dimensions, tot i que els diferents relleus del seu voltant havien d'haver servit per alguna labor més complexa que la de recollir aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada