Cup del Pujol (Torrefeta i Florejacs)

A "les Cases de la Serra", un enclavament de Torrefeta situat al N de Sanaüja (Segarra), hi trobem el mas del Pujol, i a poca distància, a l'altre cap del turó, l'església romànica de Sant Pere del Pujol, del s. XI.

Equidistant de la casa i l'església s'aixeca una curiosa construcció que a primer cop d'ull podria passar per una torre de guaita, però no ho és ni de bon tros. Tot i el seu aspecte monumental es tracta d'un cup de vi. Aquesta 'torre' quadrada, de 3 m de costat, s'eleva 4 m de terra (originalment encara era més alta) i, a més ho fa en un punt lleugerament enlairat, cosa que els veremadors no deurien agrair gaire a l'hora d'arrossegar-hi les portadores o els coves.

Crida l'atenció sobretot l'escala de pedra, a base de carreus grans, desbastats i apilats en sec, sense argamassa de cap mena. Els 11 imponents graons, ara una mica desballestats, s'estenen al llarg de 4.25 m horitzontals per arribar a una alçada de 1.90 m. El cup s'obre mig metre per damunt de les escales i està cobert per un un trespol o envà horitzontal, amb un retall quadrat al mig per on abocar la verema. Per dins no està enrajolat sinó que és de pedra polida, conformant un pou rodó de 2 m de diàmetre. 

Però el que més xoca és la ubicació al caire d'un marge de roca. Per evitar que el brocal els hi quedés massa alt van haver d'aprofundir dins la roca encara 1.55 m, assolint així els 4 m. de fondària. Cal dir que una relació entre fondària i diàmetre de 2:1 no és gens habitual.

Amb tot i això la boixa encara els hi va quedar tan enlaire com el cap d'una persona, just per sota la teulada del cobert situat a la base del petit cingle.

Sembla que hauria estat més assenyat construir el cup adossat al marge i no a sobre. L'accés hauria estat gairebé a peu pla i no haurien fet falta ni escales ni excavar la roca. Llavors fins i tot la capacitat (13.000 litres - 107 càrregues) podria haver estat superior fent amb menys esforç un dipòsit una mica més ample i no tant fondo, per exemple 2.5 x 2.8 m, unes mides més 'normals'. Però és gràcies a totes aquestes 'anomalies' que el cup atreu la mirada.

Es coneix perfectament la ubicació de la premsa, encastada a la paret, al costat mateix de la boixa. A la imatge es pot apreciar el relleu buidat en part a la roca i en part obrat amb pedra tallada.

Els coberts que arreceraven la premsa i la boixa estan edificats amb pedres irregulars, de molt diversa mida i apilades en sec. Algunes d'aquestes pedres són força grans seguint una manera de fer habitual en aquesta zona, on hi hem trobat marges amb rocs molt voluminosos, d'uns quants centenars de quilos.

Per anar al Pujol cal sortir de Sanaüja en direcció a Solsona i prendre un trencall asfaltat a l'esquerra indicat 'Bancal 4.4 km / Casanova'. poc després veurem a l'esquerra el camí de la casa amb una cadena que barra el pas als vehicles.

Coordenades:  41º 53.835' N  1º 19.060' E

Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix)

St Martí de Balaguer es troba enfilat dalt d'un puig entre St Joan de Montdarn i la Riera de Navel, al S. del Berguedà. Fent companyia a la capella romànica del s XII havia existit una casa actualment en ruïnes coneguda com Balaguer Vell. 

Pel que fa al tema d'aquest blog hem de destacar sobretot l'encast d'una premsa esculpit en negatiu al peu del petit cingle sobre el que s'aixeca la capella. Una figura en forma de creu com aquesta es troba també a St Joan de Montdarn, a 1.5 km a l'E. Totes dues van ser definides per Ramon i Jaume Corominas en un article de fa 20 anys com a premses verticals de cargol descendent encaixades a la roca.

La premsa, en el seu moment havia de quedar sota una teuladeta o un cobert, com indica el forat de l'esquerra, on es recolzava un cap de biga, i les diverses regates de sobre la premsa que pretenien evitar que l'aigua de la pluja regalimés cap dins.

Del Balaguer Vell queden unes minses restes de parets i diversos rebaixos a la roca que feien d'escala o d'encaix per la polleguera d'una porta.

Entre aquestes restes hi ha el dipòsit d'una vella tina buidada també en part a la roca però avui curulla de tot l'enderroc que li ha caigut al damunt (imatge següent).

Hi ha una segona tina excavada que, plena de bardisses, s'amaga a la part alta i al costat de llevant de les feixes que baixen escalonades als peus de Balaguer Vell cap el SO. L'accés més fàcil és des de dalt la carena baixant una pendent rocosa que voreja el marge. Té una fondària d'uns 2.15 m i 2.40 m d'ample. Pel seu costat passava un vell camí, ara totalment perdut i embrossat. 

Referències:

R. Corominas, J. Corominas: Estudi de diferents pedres de probable origen medieval i d'utilitat desconeguda. L'Erol nº48, any 1995

El poble vell d'Aguilar de Bassella

Del que va ser el poble d'Aguilar queden restes tan antigues com les d'aquesta torre, del s XI, que destaca en un dels punts més enlairats, amb unes vistes que cap a llevant dominen extensament la vall del Segre, allà on avui la inunda el Pantà de Rialb,

El poble, disposat de N a S dalt d'una carena allargassada, constava de dos rengles de cases, un a cada banda d'un carrer principal. En un extrem hi havia el cementiri i l'església romànica de St Serni, ara enfonsada, a l'altre punta l'esperó on s'aixeca la torre i al final de tot una cisterna (o bé una sitja) dividida en dos compartiments.

Al mig del que va ser el carrer del poble, a prop de l'església, trobem a terra un plat de moldre partit pel mig, que podria haver servit per fer oli.

En un peculiar racó per sota i al costat de ponent de la roca on s'adreça la torre veiem la silueta d'aquesta premsa vertical.

Premsa d'Aguilar

Premsa a la paret de la Serra (St Feliu Sasserra)

Silueta de premsa d'Albesa (Viver i Serrateix)

Va ser construïda obrant primer una paret de pedres ajuntades amb un xic de morter de calç. Es un exemple intermedi entre les premses allotjades directament a la roca (esquerra) i les encastades a la paret de certes masies (dreta). Acostumava a haver-hi una teuladeta per donar sopluig. A Aguilar el lloc precís va ser escollit per l'existència d'una gruixuda visera de roca que feia aquesta funció de paraigua.

 

No es conserva cap data associada amb aquest enginy que ens pugui indicar el temps transcorregut, però o bé té uns quants segles o bé algun dels materials emprats és molt sensible a la erosió.

Pocs metres abans d'arribar a la premsa haurem passat per un cos cilíndric obrat de pedra, que en un primer moment podem haver confós amb d'una segona torre. Però al fixar-nos atentament ens adonem que és un cup, molt derruït, això sí, però que ja lluïa les habituals rajoles envernissades. 

Pel cantó immediat de sota, una construcció amb volta podria haver estat el celler, encara que aquest punt no es pot confirmar.

L'existència del cup i la poca distància que el separa de la premsa em fan pensar que ambdues estructures van treballar juntes, per les seves característiques podem suposar que són ja del s. XIX o de ben entrat el XVIII. 

Del PK 136.5 de la C-14, entre Bassella i Oliana (Alt Urgell), surt un trencall cap a Nuncarga. Passat el pont que travessa la cua del pantà arribem a un encreuament amb la carretera que ressegueix la riba dreta del riu, a 3.5 km al S d'aquest encreuament surt a la dreta la pista que puja al castell d'Aguilar de Bassella.

St Joan de Montdarn

Està documentat que l'any 899 ja existia a St Joan de Montdarn  una petita cel·la monàstica i que el 922 l'abadessa Emma de St Joan de les Abadesses, filla de Guifré el Pelós, hi va fer construir una església. Però fora de l'absis poca cosa es pot reconèixer actualment de l'original romànic, bona part del que veiem és obra de finals del s XVIII. 

Passava per aquí un camí important i la propera casa de Cor-de-roure n'era un hostal. Fos per la presència de la via de comunicació o per la proximitat de l'església, que en deuria recaptar els delmes, el cas és que al voltant de St Joan hi ha abundants artefactes que delaten la vitalitat i persistència de la vinya en el passat d'aquest indret. 

1.- Tina I de Cor-de-roure                             2.- Tina II de Cor-de-roure, o del corral      
3.- Tines de St Joan de Mondarn                   4.- Premsa vertical de St Joan
5.- Tina del camí del cementiri                      6.- Tina del cementiri
7.- Tines tapades sota la rectoria de St Joan
8.- Tina III de Cor-de-roure                           9.- Tines de Can Serra

Sota aquest petit cobert de la foto de sobre, amb teuladeta a una vessant, hi ha la única tina integrada a les edificacions de la casa, actualment forma part del corral de la casa. En el plànol està marcada amb el nº 2 i un punt blau. Medeix 2.40 m d'ample per 2.40 m de fondo.

La tina indicada amb el nº1 queda en un angle de la façana O de Cor-de-roure, sota una figuera. Es una tina buidada a la roca, amb restes d'una paret circular al seu voltant, medeix 1.5 m d'ample per una fondària impossible de determinar a l'estar plena de terra. No se sap si tenia boixa.
Al peu mateix del campanar (imatge de sota) hi ha dues tines enrajolades que tenien una barana de ferro a tot el volt i amb una paret que fa de contrafort; però actualment estan irrecognoscibles, plenes de runa i amb la barana desmuntada. Corresponen al punt vermell marcat en el plànol amb el nº 3.
S'ha dit que una petita cova oberta en aquesta mateixa roca, damunt de la qual s'aixeca l'església, havia servit antigament d'eremitori. En aquest roc s'hi observen tombes i una escaleta excavada, però avui dia la cova no és visible, sobretot perquè les bardisses cobreixen totalment la roca.

El que sí hi ha és un relleu negatiu amb forma de creu, ....

... però no té un significat religiós sinó que correspon, com altres que ja hem vist d'aquest tipus, a l'encaix del que fou una premsa vertical de vi (nº 4 del plànol).

El que sí té un significat religiós és una fornícula que apareix enlairada en el Roc de St Joan, davant de Cor-de-roure i a l'altre costat de la carretera, de la que ja n'he parlat en un altre lloc (aquí). 

Una altra tina, la nº 5, es troba en el camí del cementiri, a 70 m de l'església (imatge següent). Està excavada a la roca i enrajolada per dins, amb una paret circular sobre-alçada amb carreus conformats a la rodona que formen. Diàmetre: 1.80 m

ß Al costat mateix del cementiri, 80 m després de la tina anterior, n'hi ha dues més picades en un roc molt tapat de bardisses. Estan separades 20 cm i les comunica una obertura a la part de dalt. Les amplades són de 2.20 m i 1.50 m aproximats.

Per finalitzar cal fer esment de que al construir-se la rectoria, adjacent a l'absis de St Joan, van quedar enterrades algunes tines que hi havia en aquell mateix lloc, alguna de les quals encara es pot endevinar tapada de ciment pel costat de l'absis.

St Joan de Montdarn era un dels tres termes que es van unir per formar l'actual municipi de Viver i Serrateix (Berguedà). L'accés és molt senzill, es troba indicat en un trencall de la carretera que va de Navàs a Serrateix, a l'alçada de Viver.

Tina i premsa de Vilaseca (Montmajor)

En un marge per sota la casa de Vilaseca, a Montmajor (Berguedà) s'hi pot observar picat a la roca el sots-relleu per l'encaix d'una premsa vertical. La part superior està rematada per una afegit de maons. El forat quadrat que hi ha un tros a l'esquerra, típic d'aquestes estructures, servia per encaixar un dels suports d'una teuladeta a l'estil de la premsa de Claperoses (que podeu veure punxant aquí).
Damunt mateix d'aquest marge hi ha una tina poc visible, folrada de cairons i que abans havia estat resguardada dins una petita edificació d'obra ensorrada amb l'incendi de l'any 1994. Aquesta tina no té desguàs per la banda del marge.
Segons l'inventari patrimonial de Montmajor es tractava de dues tines, ambdues de 1.5 m de diàmetre aproximat. Però sense poder-ho assegurar del tot és possible que es tracti d'una tina única i que la segona cavitat es correspongui amb una mena de petit fossat amb escaletes, que segons ens diu el propietari, és on al fons del qual anava a donar la boixa de la tina. Avui tot plegat està molt tapat de terra i matolls.
S'ha considerat que, almenys pel que fa a la premsa, es va construir cap els s. XVII-XVIII.
Coordenades: 41º 59.928' N  1º 45.336' E

Carmona

Molt properes a la casa de Carmona, en el terme de Viver i Serrateix (Berguedà), hi ha una sèrie de quatre siluetes negatives en una paret de roca orientada a llevant, que ens indiquen la ubicació de quatre premses de cargol que hi va haver-hi encastades.

Per imaginar-nos l'instrument que hi havia adossat a aquests relleus podem donar un cop d'ull a l'entrada anterior, referent  a la premsa de Claperoses, i traslladar-la mentalment a l'aixopluc d'aquests encaixos en creu, on la trobariem multiplicada per quatre.

El que no us sé dir és si van funcionar alhora o bé van correspondre's amb moments diferents de l'activitat vinatera d'aquesta masia. El cas és que es troben totes seguides en un espai ben curt i per sota de dues tines, també obertes a la roca, que actualment estan sitjades. Les boixes de les tines són visibles al mateix nivell que les premses.

Les estructures de Carmona serien mereixedores d'un estudi en profunditat, com el que em consta ja van fer els germans Corominas, de Berga, fa anys, però que resta encara inèdit. 

Anant de Navàs a Viver el trencall a Carmona està indicat a l'esquerra, a l'alçada del PK 7.70

Premses i tina de Casa en Mas II

La història d'aquest indret ens mostra tots els seus episodis en una sola imatge. La primitiva premsa de biga, amb els seus forats perifèrics a la vista i el plat quadrat al mig, va passar de moda, però en el mateix indret es va continuar conreant la vinya de manera que s'hi va esculpir una tina damunt d'on hi havia hagut la premsa medieval i en una roca veïna s'hi va encabir una nova premsa, ja del tipus vertical, que també va requerir de la mà del picapedrer.
Seria molt útil poder datar amb precisió el moment del canvi d'era que va representar aquesta transformació, però malauradament només podem fer suposicions. Els experts ens diuen que les premses de cargol es van anar imposant a partir del s XVII, tot i que el seu orígen és molt antic. En aquest cas, per la nitidesa de les seves línies, no crec que la tina i la premsa vertical siguin anteriors al XVIII.

La tina, de 2.30 m de diàmetre, mostra el graó del brescat a -60 cm i podria ser que alguns dels forats satèl·lits que l'envolten servissin de fonament als pilars d'una coberta. La boixa es troba a una bona fondària, uns 3.10  m, el que implica una capacitat de 10.000 a 11.000  litres.

L'encaix de la premsa està esculpit en un racó del marge, a unes trenta passes, distància que sumada a la irregularitat del terreny, no sembla gaire adequada per acostar el most fins dalt la tina, però les seves raons deurien tenir els de Casa en Mas, o els d'Albesa, doncs aquest conjunt es troba gairebé equidistant d'aquestes dues cases i no sabem de quina d'elles depenia.
Pertany al terme de Viver i Serrateix (Berguedà) i l'accés més planer és des de Casa en Mas (veure aquí), d'on queda a uns 300 m en direcció O, o bé des de la Base de premsa de biga II d'Albesa (aquí) des d'on caldrà desplaçar-se uns 350 m cap el N per una pista gens transitada i baixar després pel dret fins a una gran roca que destaca de lluny, tot intentant saltar els garrics, gatoses i troncs caiguts que ens barraran el pas.

Tina i premsa del Puig de Salla

La construcció d'aquesta tina es va fer aprofitant les pedres que havien format part de l'enrunat mas del Puig, situat al costat mateix i del que ara només resta una part de la seva planta, de reduïdes dimensions.
Segons dades del Montbordó la tina té un diàmetre de 2.7 m i un fondo de 3.75 m , està folrada amb els habituals cairons envernissats i actualment no es veu la boixa, possiblement amagada per la vegetació que hi creix al seus peus.
Per baixar el marge on es troba hi ha excavats uns graons a la roca i a l'altre costat trobem l'encaix esculpit de la premsa vertical, que darrerament havia servit per arrecerar una vella arna de vímet.
Es visible a peu de premsa la disposició corbada que tenia la planta del seu cobert.

Aquest interessant conjunt és dins el terme de Viver i Serrateix. Una pista que surt del km 8.7 de la carretera de Navàs a Viver ens porta a la finca de Salla, on és millor preguntar perquè a partir d'aquí cal travessar algunes tanques.

Turó de Castelladral

Sota el cim d'on s'aixecava el castell de Castelladral (Navàs -Bages) i a poca distància de l'església hi ha una llarga rastellera de relleus fets a la paret que estan sens dubte relacionats amb els cups enterrats que s'endevinen als seus peus.

Aquests relleus es corresponen amb les premses verticals, però d'estils diferents, que s'arreplegaven aquí juntes tot i que probablement cadascuna tenia un amo diferent.

Deuria ser més fàcil traginar el most fins aquí, encara que quedés enlairat, que no pas portar-lo a les cases, que entre els carrers estrets i que el poble fa pendent, no deuria ser gaire còmode. 

Per sobre de l'encaix de les premses sovint hi havia una teuladeta, com testimonien unes quantes V invertides que podem veure picades al roc. Els forats quadrats petits al costat sostenien una pota de suport d'aquesta teuladeta.

Tina de Cal Vinyaire

Cal Vinyaire és un dels molts masos abandonats de la Catalunya interior, pertany al municipi de Biosca (Segarra). 

El seu nom ja ens ho diu tot, els voltants estan farcits d'antigues feixes i per damunt d'elles, dominant amb la seva silueta el punt més alt al nord de la casa, s'aixeca una construcció quadrada de 3m de costat i 2.2 m d'alçada que guarda una tina picada a la roca.

A l'estreta feixa que s'estén al dessota podem trobar-hi les restes de la premsa, encastada sota el roc balmat, al costat d'una cavitat on hi havia hagut arnes d'abelles fetes de canya.

Sota mateix de la tina veiem la roca rebaixada fins arribar a la vertical de la barraca. A 2.3 m de fondària de roca hi ha la boixa.

S'hi pot anar per diferents camins i tots enrevessats, potser el més senzill és des de Mas d'Huguets (ressenya anterior) on és millor preguntar per la continuació de la pista.
Coordenades: 41º 53' 45.05" N 1º 23' 50.28" E