Tina de Mas Vidal

No és la primera tina a peu de vinya que apareix en aquest blog del terme de Rubió (Anoia), però he de dir que aquesta m'agrada especialment. Encara es troba en un relatiu bon estat malgrat que el seu entorn es va cremar fa uns anys.

L'incendi li va deixar les parets parcialment ennegrides i amb alguna petita esquerda però els cairons envernissats del dipòsit es troben al seu lloc i fins i tot ha sobreviscut la fusta que fa de llinda a l'entrada superior. Per desgràcia el sostre ha caigut i les teules tapen el fons de la tina a 2 m de profunditat.

La teulada era a una sola vessant, orientada cap a un costat per evitar que l'aigua caigui sobre la barraca del darrera.

El que crida més l'atenció és precisament la barraca annexa, on el plec de llibre que formen les pedres de la volta s'estén pels costats fins a tocar el terra. Es un model de construcció diferent de la majoria de tines obrades que hem vist en altres zones, al Bages per exemple.

Podem observar com la nostra barraca mostra una certa similitud amb cabanes d'un tipus comú en comarques de més al sud, com aquesta del Vilosell, a les Garrigues (a sota).

Al fons de la barraca de Mas Vidal hi trobem un armari lateral i una boixa típica: una quadrat de pedra que sobresurt amb el forat del brocal al mig.

Per davant de la tina hi passa el 'camí de Bacardit', però la casa de Bacardit queda allunyada, en canvi el Mas Vidal queda més a prop i aquest és el nom que he preferit per batejar-la.

Ha estat 'descoberta' per l'amic Francesc Brunet, que la va clissar des de la carretera de Prats de Rei a Jorba. Podem anar-hi des del PK 48.7 d'aquesta carretera, d'on surt una pista que passa per Comalats, cal Vicenç, cal Cansat, al següent trencall girem a l'esquerra i 200 m després trenquem de nou a l'esquerra. Si anem motoritzats amb un vehicle de xassís poc alt haurem aparcar en aquest punt i seguir a peu. Arribats a unes construccions de totxana abandonades baixarem pel fil de la serra de Mas Vidal fins a ensopegar el camí de Bacardit que seguirem de pla cap el NO.

Un tros més avall corre la Riera de Sant Pere, que fa de divisòria entre Rubió i Veciana.

Coordenades: 41º 39.812' N  1º 31.739' E

Tina dels Plans de Comabella

La proximitat als nuclis de Manresa i Santpedor fan d'aquesta una de les tines de més fàcil accés. Es troba a la dreta de la carretera que uneix aquestes dues poblacions, a prop d'una via de tren.

Pertany al terme de St Fruitós de Bages, un municipi que en el seu moment va formar part del Consorci de les Valls del Montcau, entitat que es feia ressò amb l'eslògan patrimoni únic a Catalunya de les tines a peu de vinya que els termes veïns de Talamanca i Vilomara tenen a la banda est del Llobregat. Però tot i que St Fruitós s'estén íntegrament a ponent d'aquest riu i ben lluny del Montcau, hi existeixen també tines a peu de vinya, com demostra aquest cas, encara que es troba en un estat força rònec.

El dipòsit està molt malmès, li falten els rajols i l'omplen la vegetació i l'enderroc. En canvi la barraca adossada, amb la seu sostre de volta, està ben sencera i conservada.

La Sèquia de Manresa hi passa ben a prop, qualsevol que la ressegueixi veurà fàcilment la silueta de la tina al mig dels camps al sud de les naus de Comabella.

Coordenades: 41º 45.780' N  1º 50.440' E

Tina de la Farinera

Situada a prop de la llera d'un torrent que baixa del turó de l'Escletxa cap el barri de la Farinera.
El seu estat de conservació és dolent, ha perdut la meitat superior de l'estructura i els rajols li han estat sostrets. Malgrat tot val la pena ressenyar-la com un exemplar isolat del terme de Rellinars però situat molt a prop del terme de Castellbell i el Vilar.

La construcció consta d'una tina sola, sense cap cobert ni barraca auxiliar que guardi la boixa, aquesta sobresurt dins un marc de pedra de la paret exterior, orientada cap al torrent.

A la Farinera s'hi arriba des d'un trencall (indicat Vall de Montserrat, BV1212) que surt a l'esquerra de la carretera que va de Castellbell a Terrassa (carretera de la Bauma, C58). Un cop arribats a aquesta barriada prenem el carrer Angel Guimerà, que acaba en cul de sac, un camí s'endinsa en direcció al torrent, la tina és a poca distància en línia recta però cal salvar un gran saltant de roca i accedir al nivell superior, Per revoltar-lo la opció més curta és pel costat esquerre però no hi ha camí i és costerut, pel costat dret es pot fer una marrada per un senderol que marxa de pla 250 m cap a l'E i desprès cal pujar pel dret buscant el pas practicable cap dalt de l'extens ressalt, on transcorre un altre camí també planer.

Els interessats en la pedra seca trobaran no gaire lluny d'aquesta tina un munt de construccions curioses recollides en el llibre del Turó de l'Escletxa de Joan M. Vives (consulteu el seu blog punxant aquí)

Coordenades: 41º 37.528' N 1º 53.521' E

Tina del Solei de les Generes

Com el seu nom indica es troba a la vessant solella de la riera de St Esteve, en terme de Talamanca, i enfront de la tina de la Resclosa (que pertany al terme de Pont de Vilomara-Rocafort).

Per anar-hi cal travessar la llera per un camí que surt 270 m a ponent de la tina de la Resclosa.

Es un conjunt format per dues construccions molt properes: un dipòsit i una barraca parapetats en un llarg bancal de pedra seca visible des de lluny. 

El brocal del dipòsit no aboca a dins de la barraca com passa en altres casos sinó que dona al marge de pedra que separa les dues construccions.

La barraca té el sostre en bona part enfonsat, és un sostre obrat amb llosses per aproximació de filades, com segurament ho era també la coberta de la tina, ara inexistent.

El dipòsit es troba tapiat per un trespol que presenta un retall quadrat al mig a manera de trapa. La cabuda és de 8.700 litres. 

La tina del Solei es troba en un punt intermedi d'una ruta que es pot fer resseguint la vall de la riera de St Esteve i connectant un bon grapat de tines interessants, de les que ja hem donat notícia en diverses entrades i que es localitzen en el següent croquis.

Anant del Llobregat a St Esteve (d'esquerra a dreta) trobarem:

      Tines dels Tres Salts o Casa de les Tines

1.- Tina Llobregat

      Tines de les Solanes

2.- Tina II del Camí de les Generes

3.- Tina I del Camí de les Generes

     Tines del Pla de Generes

     Tina Solitària

     Tina Transformada

4.- Tina del Camí del Ventaiol

     Tina del Mas Ventaiol

     Tina del Solei de les Generes

5.- Tina de la Resclosa

6.- Tines del Camí de St Esteve

7.- Tina de la Baga de Cucoles

8.- Tines de la Masia de St Esteve de Vila-rasa

Tina de la Baga de Cucoles

Al contrari de les tines veïnes (Resclosa i Camí de St Esteve), la de la Baga de Cucoles no ha estat restaurada, de la massa de vegetació que la cobreix només en treu el nas el que era el portal d'entrada superior. Com que no conserva la teulada les heures han envaït les parets exteriors i les interiors, per tant ara és complicat apreciar-ne les característiques.

S'ha suposat que la coberta era en pendent a una aigua, tal com era també el sostre de la barraca annexa, que és la part més visible del conjunt, lloc a on dona la boixa i que crida l'atenció per la seva factura: un amuntegament en sec bastant anàrquic de pedres, sense cap morter d'unió.

Es troba recolzada en un marge rocós a la dreta d'un camí que arrenca a uns 300 m de la tina de la Resclosa anant per la pista en direcció a St Esteve. Aquest camí cal seguir-lo unes 150 passes (veure mapa a la propera entrada: tines del Solei de Generes).

Coordenades: 41º 43.824' N  1º 53.977' E

Tines del Camí de St Esteve

Pel costat de sobre de la tina de la Resclosa (entrada anterior) passa un camí que mor al cap de 150 passes, llavors la tina del Camí es pot veure clarament uns pocs metres més avall.

El conjunt és de dues tines, una d'elles inacabada. La que està sencera és d'exterior quadrat, interior rodó enrajolat i actualment té una coberta resultat d'una restauració efectuada a finals del 2008.

La inacabada està fonamentada sobre una base de planta rectangular però a partir de certa alçada mostra un perímetre exterior rodó. No es va arribar a enrajolar, tampoc mostra evidència d'una boixa.
Segons opinió d'en M. Ballbè (any 1993) manca la pedra del broc perquè amb tota seguretat era col·locada al mateix moment en que es procedia al recobriment interior.

A la paret exterior, mirada pel costat de sota de la pendent, hi ha uns quants forats que havien de sustentar l'embigat de fusta d'un cobert auxiliar, que ara ha desaparegut o potser tampoc es va acabar d'obrar mai.

A la tina restaurada se li calcula una capacitat màxima de 14.000 litres, si l'altra tina hagués estat acabada hauria tingut una cabuda similar o encara més gran, ja que el seu diàmetre és lleugerament superior.

Coordenades: 41º 43.884' N 1º 53.882' E

Tina de la Resclosa

És al costat del camí que surt per la banda dreta de la riera de Mura a l'alçada de St Esteve (veure entrada anterior) i ressegueix la vall en direcció al Llobregat. 

 
Quan en Miquel Ballbè en va fer la ressenya l'any 1993, l'estat de conservació ja era molt bo i amb la coberta sencera, però l'any 2005 en el llibre del Consorci es troba a faltar la pedra central del sostre. Actualment la restauració realitzada permet veure-la de nou en perfecte estat.

Al dipòsit se li ha calculat una cabuda de 8.800 litres. La boixa apareix visible fàcilment des del camí, emmarcada dins una capelleta de pedres planes situada al costat contrari de l'entrada superior.

No s'observen indicis de cap barraca, un rengle de rocs propers podria haver estat la contenció d'una rasa que passava a pocs metres.

Coordenades: 41º 43.873' N 1º 53.802' E

Tines de la Masia de St Esteve de Vila-rasa

Les tines de St Esteve es troben arran de pista i a poca distància del mas de Vila-rasa i la seva capella, que té els seus orígens més remots en el s X, tot i que l'edifici actual és del s XVII.

Mentre que altres tines de la mateixa vall han estat restaurades l'estat general de les 2 tines que formen aquest conjunt és lamentable, el sostre està ensorrat i l'interior és ple de rocs i deixalles. El pas de camions que van i venen d'una pedrera molt propera augura un mal final per una construcció que en el seu moment no desentonava gens de les altres construccions d'aquest caire que hi ha la vall de Nèspola, nom que tenia antigament aquest sector de la riera de Mura (o de St Esteve).

No es poden observar les boixes ni es conserva cap barraca annexa, però d'haver existit deurien estar ubicades (tant la barraca com les boixes) a la banda contrària de la pista, on sobresurt de la paret exterior un rengle horitzontal de rocs que podrien ser l'arrencada d'un sostre. Segons aquest supòsit el nivell del terra estaria un tros més avall que ara.

L'accés a Vila-rasa surt d'un pronunciat revolt, en el PK 31.8, de la carretera de Navarcles a Talamanca (Bages).

Tines del Pla de Generes

Aquest simpàtic parell de bessones es dreça encarat a migdia en els enlairats camps de les Generes, dalt d'un modest altiplà situat entre el Llobregat i el tram final de la riera de Mura.

El grup ha estat adequadament restaurat i per això ara pot lluir orgullosament una esvelta estampa: dos dipòsits de perímetre exterior rodó queden simètricament ubicats  a banda i banda d'una barraca que els hi fa de pont de connexió i a on aboquen els respectius brocals, que són visibles a través de la porta reixada, arran de terra.

La restauració ha retornat el sostre a una de les tines, que l'havia perdut i apareixia mutilada en les publicacions anteriors que n'havien fet ressenya. Per tant el seu estat actual és immillorable.

La capacitat de cadascuna de les dues bessones és de 12.650 litres (en el cas de que s'omplissin), el que si els números no em fallen correspon a una superfície conreada de 14.65 hectàrees de vinya, el que fa pensar que tanta superfície no acaba de quadrar i per tant és més lògic suposar que a la pràctica no s'omplien del tot i que el fet de que n'hi hagi dues era perquè corresponien a dos parcers diferents, o bé una servia pel vi blanc i l'altra pel negre, o alguna raó independent de la necessitat de tenir més capacitat.

Per anar-hi cal prolongar la pista que passa per les Tines del Camí de Generes I i II, fins que, en els revolts de més amunt, trobem a l'esquerra un camí tancat amb una cadena. Cal seguir-lo uns pocs metres fins a trobar la construcció al costat d'un camp de cereal.

Coordenades:  41º 43.671' N  1º 53.292' E

Tina I del Camí de les Generes

Juntament amb la vall del Flequer la vall de la riera de St Esteve o de Mura (a Talamanca, Bages) és el lloc del país on és més fàcil gaudir del patrimoni de tines obrades amb pedra seca a peu de vinya, ja que algunes es troben restaurades, properes al camí i fàcilment visibles. L'excepció és la tina I del Camí de Generes, donada sovint per desapareguda, però que encara existeix, tot i que es troba molt deteriorada i dissimulada sota una mata de vegetació considerable. Per veure-la cal seguir la mateixa pista de la tina II 240 m cap el NE, fins a situar-nos en un punt mig entre dos pronunciats revolts. Es troba a tocar la llera d'un petit torrent i el que en resta és una construcció d'exterior rodó sense coberta ni afegits auxiliars. 

Tot i que conserva l'enrajolat, el dipòsit és ple de rocs, i també està molt coberta de pedres una rampa que donava accés a l'entrada. Se li ha suposat una cabuda de 7.950 litres.

La boixa és localitza arran de terra, orientada cap el curs del torrent.
Es possible que la ubicació a prop del rec permetés el buidat i ocasional neteja del dipòsit sense crear més fangueig del compte. Casos similars són el Torrent de les Fonts i el Torrent de Can Padró.

Coordenades: 41º 43.600' N 1º 53.353' E