Tina de Cal Miquel

Cal destacar la feina de neteja i de recuperació que la gent de Gaià ha fet i està fent amb el patrimoni del seu terme. I per mostra aquesta tina de cal Miquel, una estructura que es reparteix entre dos gran rocs separats per un séc, just per on avui hi passa un camí recuperat de nou. 

A un costat podem contemplar una tina buidada a la roca mare, de 2.6 m de diàmetre i 1.5 m de fondo, amb 4 encaixos, oposats dos a dos, on s'hi havia ubicat un entramat de fusta, dos forats més situats a la vora del marge havien sustentat probablement una coberta senzilla.

A la roca del costat, molt plana, hi destaca una pica i alguns forats, molt erosionats. Aquí s'hi deuria realitzar el trepig o premsat del raïm abans de que es pensés en fer servir el brescat, qui sap si abans i tot de que s'excavés la tina. 

Relleus com aquest n'hem observat de solitaris, en llocs sovint associats a un poblament medieval i que per tant presumim que són més antics que les tines excavades.

Baixant per l'escletxa, que serveix de camí amb l'ajut d'una corda, podem observar el forat de la boixa.

Per acostar-se fins aquest indret cal sortir del nucli de Galera, a Gaià (Bages), on sortirem de la Plaça de l'Església pel Camí de la Roca, que seguirem 1 km en direcció a llevant i després d'aparcar, a la dreta, caminarem per la vora d'un camp encara uns 100 m més per un senderó.

Can Torres (Viver i Serrateix)

La roca de la imatge, que s'aixeca un metre i mig del terra, presenta una superfície aplanada, anivellada artificialment i enfonsada uns quants dits respecte al perímetre, formant un plat allargassat que servia per piar el raïm. Es d'una mida modesta si la comparem amb bases de premsa que ja hem visitat com la del Forn de Vidre o la de Vallferosa (veure bases de premsa de biga), però igualment interessant.

 

En aquest cas no sembla que estiguem davant una autèntica base de premsa, ja que no s'observen forats ni relleus per encaixar-hi cap mecanisme, per rudimentari que fos. Podria ser que se'ns hagin passat per alt degut a l'espinosa vegetació que en cobreix els flancs, però també podria tractar-se d'un plat fet servir exclusivament pel trepig del raïm amb els peus, la qual cosa convertiria aquest artefacte en un símil de les lagaretas d'origen medieval de La Rioja, que coneixem d'entrades precedents (veure aquí).

La pedra queda per sota de les ruïnes de Can Torres. Aquest havia estat un mas adossat a una llarga paret rocosa del que avui només resten els vestigis dels murs i una pila d'enderrocs.

Una tina es conserva encara al seu capdamunt, excavada dins la roca i amb una paret sobrealçada al voltant feta de pedres irregulars i vetustes, amuntegades amb poc estil i lligades amb escàs morter. La coberta ha desaparegut.
Per dins fa 2 m de diàmetre i està folrada amb cairons envernissats de 40 x 40 cm. Actualment conté aigua degut a que el brocal de sortida està embussat.
Aquest brocal per la banda de fora encara es pot veure però la vegetació que l'envolta n'impedeix mesurar l'alçada.

Tot i l'aspecte general ruïnós de can Torres encara podem deduir que bona part de l'activitat que s'hi desenvolupava tenia relació amb la vinya i el vi, i fins i tot que la necessitat de la tina va condicionar la posició del mas sota el marge, per poder realitzar bé la verema i servir alhora de celler. 
Es curiós com masos més aviat pobres, com aquest, es van decantar tant per l'obtenció de vi, quan aquest no podia resultar de massa qualitat, la producció no superava els 5500 litres i a més els deixava exposats a anyades ruïnoses.
De totes maneres fins i tot la roca que serveix de plat de trepig, que ha de ser força antiga, suggereix que l'activitat vitícola aquí va durar centúries.














Per anar-hi caldrà prendre, des de la carretera que va de Serrateix cap a Cardona, el trencall indicat Puigventós i Santamaria. Passades aquestes cases cal dirigir-se a Cal Bernat. 
Can Torres, encara en terme de Serrateix (Berguedà), queda a uns 300 m al N de Cal Bernat.
Coordenades: 41º 55.609' N  1º 45.980' E

Tina Solitària (St Salvador de Guardiola)

L'interès d'aquesta vella construcció rau en el fet de sumar-se a la petita col·lecció de tines disperses pels faldars del Montgros i la serra de Gallcanta, tant a la vessant nord com a la sud, que afegides a la veïna fondalada de Set-Rengs i Les Valls constitueix un dels conjunts més densos i alhora poc divulgats d'aquest fenomen de les tines al mig de les vinyes. 

En aquesta mateixa àrea coneixem ja la de la Costa del Montgros i la del Torrent de les Fonts, per exemple, amb les que comparteix el mateix tipus d'obra feta de pedres irregulars però de cantonades ben escairades amb pedra més grossa i desbastada. Es una tina solitària, amb edificació auxiliar, planta quadrada i interior rodó i que ja no conserva el sostre. 

S'aixeca en la pendent de sota la pista que uneix Can Jaume amb el coll de Gallcanta, terme de St Salvador de Guardiola (Bages). 

Coordenades: 41º 41.874' N 1º 44.725' E

Tina de la Soleia de Cal Ton Vives

Anant a Castellfollit del Boix, des de la carretera estant, es pot observar aquesta construcció un tros per dessota, al costat d'uns antics camps ara abandonats. Té la forma rodona d'una torre però es tracta d'una vetusta tina que conserva encara els cairons envernissats i una edificació de petites dimensions annexa, tot sense teulada. 

Com que està construïda en un terreny més aviat pla es va aprofitar una roca, on es va adossar per facilitar l'accés a la part superior i poder-se estalviar una rampa o unes escales. 

Tal com era habitual la part del conjunt que va ser aixecada en primer lloc va ser la pròpia tina, va ser revestida d'un arrebossat de to argilós i posteriorment s'hi va afegir la barraca auxiliar que, com es veu a la foto següent, ja no està arrebossada i el morter és més escàs.
Es un dels pocs exemplars de planta rodona d'aquest terme de Castellfollit. El nom l'he pres del mapa de l'ICC, però originalment en deuria tenir un altre que gustosament recolliré si algú el sap.

Coordenades: 41º 39.976' N 1º 42.460' E

Les Valls III

Per acabar el circuit del Bosc de les Valls ens faltava encara aquesta construcció, que ocupa el tercer lloc si comencem la ruta a les ruïnes de la casa de Les Valls.
Es una tina isolada, propera a un petit torrent i amagada darrera un gran bloc de roca que hi ha al costat del sender que ens ha portat a la tina nº 2, uns metres més amunt.
Es de planta quadrada exterior i rodona de dins, tenia una barraca adossada i la boixa actualment no és visible. La mida diversa dels rocs de les parets, especialment els més grossos que conformen les cantonades de l'estructura, fan d'aquesta una construcció molt similar a la tina VII, de l'entrada anterior.

Localització: 41º 41.134' N 1º 43.520' E

Les Valls VII

Una tina única de planta exterior quadrada i d'interior rodó ocupa la part central d'una construcció que tenia dues prolongacions orientades en el sentit de la pendent: un annex per on hi havia l'accés superior i un altre a la part baixa que resguardava suposadament la boixa, ara invisible al quedar per sota del nivell del terra i l'enderroc.

Aquesta doble barraca és l'únic detall un xic personal, pel demés, la manca de coberta, la planta quadrada, el fet de que es tracti d'una única tina, la fa idèntica al patró que segueixen les altres construccions d'aquesta àrea.
Es troba situada a mig camí i per sota del sender que uneix les tines V i VIII del circuit de Les Valls.

Coordenades: 41º 40.960' N 1º 43.381' E

Les Valls VI

L'aspecte de les dues torres rodones que conformen aquest atractiu conjunt fa pensar que estem davant la construcció més vella de tot el Bosc de les Valls. Una de les dues tines es troba adossada a una roca que facilita l'accés per la part superior, no s'hi veuen restes d'una barraca pròpia ni senyals de la boixa, el parament de l'obra és fet amb pedres de mida molt diversa i molt poca argamassa a les juntures.
La segona torreta, ubicada al costat mateix, tenia en canvi una barraca annexa orientada cap a la primera tina. Ni la barraca ni cap de les dues tines conserven la coberta. Les pedres no estan gens desbastades, tenen mesures molt disperses i l'argamassa és escassa i rudimentària. Llàstima que no hi  hagi cap data gravada, però tot fa pensar que es van construir en algun moment anterior al 1792, l'any que apareix gravat a la tina VIII (entrada anterior).

Per anar-hi cal enfilar pel mig del bosc amunt des de la tina V. Malgrat que no hi ha camí clar i que no es veuen fins arribar-hi, no són difícils de localitzar.

Coordenades: 41º 41.065' N  1º 43.138' E  (terme de Castellfollit del Boix)

Les Valls VIII

Tornem al bosc de Les Valls, una zona poblada de tines de vi obrades originalment al mig de la vinya i que val la pena conèixer, sobretot per l'entorn boscà que convida a descobrir-les d'una en una, com aquell qui busca entre la malesa ruïnes d'una civilització perduda.

El més destacable d'aquesta tina solitària és l'esvelta edificació annexa, que havia tingut tres pisos i que té gravat en un costat de l'entrada l'any 1792, el de la Revolució Francesa. Una data força interessant també perquè la situa en un moment anterior a d'altres dates observades en tines enmig de les vinyes, com per exemple la de la tina de Can Roviralta: 1828.

Es curiosa la disposició de dues lloses formant un triangle, que serveixen per embellir el sobre de la llinda del portal per la part de fora. Igual un finestró enlairat per la banda de dins. Aquest detall triangular l'hem observat repetidament en finestres i portals datats del XVIII, com un element de moda típic d'aquell segle.

La coberta, com passa amb totes les tines d'aquesta vall, ha desaparegut, i les escaletes d'accés, que a la imatge següent queden tapades pels matolls, tampoc es conserven en gaire bon estat.

La tina queda al costat N de l'estructura, el que impedeix que el sol escalfi la paret de la tina. L'edificació annexa és, per tant, al costat de migdia, a on s'orienta el portal que hem vist abans. En canvi l'obertura a on donen les escales d'accés mira a llevant.
Pel costat de ponent, on no hi ha obertures de cap mena, s'observen parets més antigues d'un recinte que havia quedat enderrocat abans de que s'aixequés aquesta edificació. A la foto següent apareix en primer pla una de les parets velles en contrast amb el fons, que correspon a la paret de la tina.

Aquesta d'avui ocuparia el nº 8 en un possible itinerari circular per dins aquest bosc. Itinerari que properament publicarem. 

Tina de cal Bartomeus de Castelladral

La isolada roca de la imatge va ser convertida inicialment en tina al tenir en un costat una lleugera pendent en la que s'hi van excavar unes àmplies escales que permetien abocar fàcilment el raïm per dalt sense massa dificultats.
Però el que ens crida més l'atenció és la obertura de dalt a baix que ara presenta en un lateral, obertura que va ser realitzada posteriorment, un cop la tina havia perdut la seva utilitat. En canvi, amb la nova entrada i amb l'afegit d'una senzilla teulada es podia convertir en una particular barraca, funció que deuria tenir fins època més recent.

L'obertura vertical sega parcialment un petit encaix fet en el graó circular de sustentació de l'entramat de fusta, on antigament es trepitjava el raïm. Encaixos com aquests els trobem sempre en nombre variable, però usualment de 2 o de 4, i servien per evitar que l'entramat es desplacés un cop situat sobre el graó. Com a mostra de 4 encaixos podem observar les imatges de la tina de Puig-oliu III, i de 2 encaixos la quadrada del Forn, de la que aquesta de cal Bartomeus dista tan sols 400 m seguint la mateixa pista.

Tina del Forn de Castelladral

Aquesta peculiar tina es troba a les proximitats del Forn, o cal Forner, per sota del camp de futbol de Castelladral. Com es pot veure és quadrada, cosa poc habitual a la zona, on habitualment són rodones. Fa exteriorment 2 m de costat i té a poca fondària un acusadíssim graó a tot el perímetre, a partir del qual baixa encara uns 2 m més fins el nivell de la boixa, ara amb els cantos arrodonits i la cavitat lleugerament acampanada. A l'alçada del graó la mida interior és de 175 cm de costat.

A cada vèrtex hi ha un pla rectangular rebaixat, interpreto que servien de base als quatre pilars que aguantaven una coberta.
Al volt del brocal podem observar indicis d'una teuladeta protectora i un ganxo de ferro a cada costat, elements observats també en tines obrades i que deuria servir per subjectar d'alguna manera el tap del brocal.

Fàcilment localitzable al costat mateix d'una la pista que surt de la casa del Forn, situada a una vora de la carretera, a 600 m al S del poble de Castelladral, terme de Navàs (Bages).

Coordenades: 41º 53.703' N  1º 46.648' E

El Casalot (Navàs)

En la capçalera d'una de les poc transitades valls que envolten Castelladral trobem aquest curiós conjunt de vàries estructures que han perdurat fòssils en l'esquelet rocós d'un mas ara desaparegut, de probable origen medieval i que segons el mapa de l'ICC podem anomenar El Casalot.

Repartides entre els dos nivells del marge de roca, en un entorn ara poblat per pins i romanins, ens hem d'imaginar unes dependències productives d'oli i vi, on hi havia una rústica tina de poca capacitat i de mides irregulars: 130 x 70 cm d'ample i uns 50 cm de fons, amb boixa que donava al marge. 
Aquesta tina sembla haver estat buidada i netejada no fa massa temps per algú amb una curiositat semblant a la nostra.
Hi trobem igualment una base del que hem de suposar era un molí d'oli o de gra (foto inferior):

També té tot l'aspecte de plat de molí un altre cèrcol ubicat en un nivell més alt, però és realment un plat de molí?. 
L'extrema proximitat al marge em suggereix la hipòtesi de es tracti de l'esboç d'una tina de la que es va encetar la seva excavació i que no va prosperar. En aquest cas en el forat central podria encaixar l'eix sobre el que girava radialment un cordill a l'extrem del qual una eina de ferro gratava radialment la roca sorrenca, aprofundint la cavitat de manera gradual, ben aplomada i circular com de fet són moltes de les tines ja mostrades en aquest blog. Però només és una hipòtesi.

Al mateix nivell de la tina hi trobem les dues cavitats més, la més gran d'uns 120 cm de diàmetre, no és fonda, com seria d'esperar, sinó que té menys profunditat que la seva germana petita, la qual fa uns 25 cm aproximats de fondària. No comuniquen interiorment. Un altre intent no reeixit d'excavar unes tines noves?.

A la paret vertical s'hi observa una llarga fila d'encaixos, adequats per sostenir l'embigat d'un sostre d'unes dependències que ocupaven aquest indret i que havien de ser molt àmplies. 


S'observen també, aquí i allà, vestigis d'antigues parets de pedra. Tot plegat d'un aspecte tant vetust que fa pensar en una època molt reculada.



Accés: al N de Castelladral (Navàs, Bages), anant cap a Serrateix (Berguedà) per la carretera asfaltada, passarem pel costat d'una casa (Casanova del Castell) d'on surt cap a l' E. una pista que al cap d'uns 850 m, en un acusat revolt, l'abandonarem per seguir la vora d'un camp unes quantes passes fins a les coordenades: 41º 54.631' N 1º 46.861' E