La roca de la imatge, que s'aixeca un metre i mig del terra, presenta una superfície aplanada, anivellada artificialment i enfonsada uns quants dits respecte al perímetre, formant un plat allargassat que servia per piar el raïm. Es d'una mida modesta si la comparem amb bases de premsa que ja hem visitat com la del Forn de Vidre o la de Vallferosa (veure bases de premsa de biga), però igualment interessant.
En aquest cas no sembla que estiguem davant una autèntica base de premsa, ja que no s'observen forats ni relleus per encaixar-hi cap mecanisme, per rudimentari que fos. Podria ser que se'ns hagin passat per alt degut a l'espinosa vegetació que en cobreix els flancs, però també podria tractar-se d'un plat fet servir exclusivament pel trepig del raïm amb els peus, la qual cosa convertiria aquest artefacte en un símil de les lagaretas d'origen medieval de La Rioja, que coneixem d'entrades precedents (veure aquí).
La pedra queda per sota de les ruïnes de Can Torres. Aquest havia estat un mas adossat a una llarga paret rocosa del que avui només resten els vestigis dels murs i una pila d'enderrocs.
Una tina es conserva encara al seu capdamunt, excavada dins la roca i amb una paret sobrealçada al voltant feta de pedres irregulars i vetustes, amuntegades amb poc estil i lligades amb escàs morter. La coberta ha desaparegut.Per dins fa 2 m de diàmetre i està folrada amb cairons envernissats de 40 x 40 cm. Actualment conté aigua degut a que el brocal de sortida està embussat.
Aquest brocal per la banda de fora encara es pot veure però la vegetació que l'envolta n'impedeix mesurar l'alçada.
Tot i l'aspecte general ruïnós de can Torres encara podem deduir que bona part de l'activitat que s'hi desenvolupava tenia relació amb la vinya i el vi, i fins i tot que la necessitat de la tina va condicionar la posició del mas sota el marge, per poder realitzar bé la verema i servir alhora de celler. Es curiós com masos més aviat pobres, com aquest, es van decantar tant per l'obtenció de vi, quan aquest no podia resultar de massa qualitat, la producció no superava els 5500 litres i a més els deixava exposats a anyades ruïnoses.
De totes maneres fins i tot la roca que serveix de plat de trepig, que ha de ser força antiga, suggereix que l'activitat vitícola aquí va durar centúries.
Per anar-hi caldrà prendre, des de la carretera que va de Serrateix cap a Cardona, el trencall indicat Puigventós i Santamaria. Passades aquestes cases cal dirigir-se a Cal Bernat.
Can Torres, encara en terme de Serrateix (Berguedà), queda a uns 300 m al N de Cal Bernat.
Coordenades: 41º 55.609' N 1º 45.980' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada