Tina del Soler (Espunyola)

És una tina de vi buidada a la roca que se la suposa d'època baix medieval (s XIII-XIV), a l'estil d'altres ja ressenyades en aquest blog. Les seves dimensions són molt comuns en exemplars d'aquest tipus: uns 2 m de diàmetre per 2 m de fondo. Es troba al costat mateix de les parets de la casa del Soler de l'Espunyola, pel costat de darrera. A l'interior s'observen, molt desgastats, els encaixos per sustentar un entramat de fusta sobre el que s'hauria trepitjat el raïm. El brocal de sortida dona a un biot, situat a la base del marge, de 1 m de llarg per 0.6 m d'ample.
Seguint 850 m el camí rural asfaltat que surt del PK 2.6 de la carretera de l'Espunyola a Casserres trobarem el camí que porta al Soler: 42º 2.595' N 1º 47.463' E (Berguedà).    

Tina del Clot del Batlle

Enmig del bosc i propera als camps de Can Sargantana es troba aquesta senzilla tina de 1.5 m de diàmetre d'aspecte rudimentari, sense boixa ni gaires detalls destacables. A pocs metres un forat artificial al terra hi podria estar relacionat.

Es dins el terme de Casserres, prop de la carretera a Gironella (Berguedà). Figura en el mapa de l'ICC. Es accessible per un camí que surt prop del km 1 de la BV-4132. Coordenades: 42º 1.451' N  1º 50.997' E

Molí d'oli de Canudes del Tossalet

Un conjunt de tres elements excavats a la roca relacionats amb la producció d'oli es localitzen al nord de Canudes del Tossalet, del terme de l'Espunyola (Berguedà). Consisteixen en un plat de molí d'uns 2 m de diàmetre exterior que contenia una mola accionada a tracció animal. La mola es troba actualment servint de base circular a una creu plantada al mig del cementiri d'Esglesiola, a 400 m cap el S. en línia recta.

Els altres dos elements són sengles dipòsits allargassats, de 3 x 1.7 m el més tapat de terra i de 3.5 x 1.5 m el més buit, la màxima fondària perceptible d'aquest darrer és de 1.3 m. Tots dos queden arran del marge de roca, malgrat això no s'observa cap brocal de sortida, ni cap encaix per un entramat de fusta.
S'ha suposat que podien servir de dipòsit de decantació i s'han datat del s XVI, l'època en que es va construir la casa de Canudes.
Estructures d'aquest tipus allargassat no són massa corrents al Berguedà i em fan pensar, per les mides i falta de boixa, en el dipòsit fotografiat dins la ressenya sobre Mas d'Huguets, a la Segarra.
El conjunt és fàcilment localitzable a la banda de ponent del camí d'accés a la casa, a l'alçada del km 4 de la carretera BV-4131, entre Casserres i l'Espunyola. Al costat hi ha l'enderroc d'un forn de teules.
Coordenades:  42º 1.432' N  1º 47.721' E

Tina de la Font del Tiquet

La font del Tiquet fa uns anys semblava perduda, voltada d'esbarzers i oblidada dins la capçalera de la Rasa de Matagalls, no gaire lluny de St Cugat del Racó (Navàs), però actualment apareix amb l'entorn netejat i la llosa amb la inscripció gravada 19JS47 finalment visible. 

Molt propera a la font hi ha una tina buidada a la roca de característiques molt simples, un diàmetre de 1.9 m, força tapada de terra i pinassa, amb un cèrcol incomplet de pedres al seu volt i poca cosa més. No li hem detectat una boixa tot i la seva proximitat al marge rocós. Aquesta circumstància ens fa dubtar de la seva utilitat en la obtenció de vi, però tampoc es pot descartar, l'aspecte és molt semblant a d'altres tines del Bages i Berguedà que sí van tenir aquesta funció.

Es troba en un indret força solitari, però l'accés és senzill encara que és millor demanar-ho a el Soler, la masia més propera, doncs queda dins aquesta propietat i cal travessar filats que tanquen les vaques que pasturen per les rodalies. Les coordenades són: 41º 53.985' N  1º 49.022' E  

Els Caus (Navàs)

Hi ha una curiosa i alhora estreta relació entre tines excavades en roca i certes necròpolis alt-medievals. La coincidència en el mateix espai d'unes i altres sovinteja tant que no pot ser una casualitat. En aquestes pàgines ja hem vist casos on les tines es troben superposades a les tombes, com a Puigventós, o bé molt properes les unes a les altres, com a St Andreu de cal Pallot, Puigpedrós, el Pla de St Pere, Vallferosa, Vinya del Guitarra, St Martí de Llanera, Castellot de Viver, Les Coromines, la Codina, etc...
Es també el cas d'Els Caus, una necròpoli excavada a la roca que per l'acció inexorable del temps i la terra inquieta (erosió o terratrèmols) ha acabat deixant repartides algunes de les seves tombes en blocs esqueixats i de cap per avall.
Es troba al costat mateix de la ruta que ja hem seguit alguna vegada per anar al Pla de St Pere i a St Cugat del Racó.
Molt pròximes hi veiem algunes restes de parets i dues tines, tal com mostra la imatge de dalt. Es tracta de la combinació ja familiar d'una tina més gran amb una subsidiària, la primera servia de dipòsit de fermentació i la segona per una fase prèvia de trepig del raïm.

La combinació de tombes i tines medievals es pot explicar per raons de tipus pràctic: l'indret dels enterraments no podia ser llunyà a un nucli habitat que hauria vist la roca del lloc com a fàcil de treballar i un cop perduda la seva sacra funció seria igualment útil per obrir-hi noves cavitats, aquestes amb una destinació agrícola.
Alguns poden afegir, però això és més discutible i s'hauria d'investigar, que els indrets dedicats al repòs de les ànimes podrien ser perfectament considerats oportuns també per elaborar vi pel lligam entre les creences religioses i el vi, un producte de clara significació en el Cristianisme. Estem parlant de mil anys enrere, és clar.

Coordenades 41º 54.511' N 1º 49.311' E, en el terme de Navàs (Bages).

Cup de Cal Pedro

Cal Pedro és actualment una casa totalment en ruïnes ubicada al mig de camps de conreu dins l'àrea de Vallferosa, de l'extens terme de Torà de Riubregós (Segarra). Exterior a les parets de la casa hi ha un curiós cup, ara mig amagat sota la vegetació.

Està construït amb pedres ben escairades que prenen la forma corbada de les parets. La seva construcció va haver de representar una feinada considerable de desbastar i escairar els nombrosos carreus que el basteixen.

Pel seu aspecte fa pensar en una obra antiga però elaborada, potser de transició entre el moment que es van deixar d'excavar els cups a la roca, abundants a la zona, i abans de que es comencessin a folrar de cairons envernissats. De fet, si s'hagués volgut no hi hauria hagut cap dificultat en obtenir rajols doncs no falta aigua ni argila per les rodalies i bé hem vist almenys dos forns d'obra, un a peu mateix de carretera.
Malhauradament no tenim dades de l'any que es va construir però si es fes una neteja al seu voltant apareixeria com una de les interessants estructures d'aquest tipus del terme de Torà.

Per anar-lo a veure i no haver de trepitjar els conreus de cereal és millor acostar-s'hi entre mitjans d'estiu i l'hivern. Es troba a prop de la carretera vella de Torà a Solsona. Coordenades: 41º 52.934' N 1º 26.321' E
En Joan Vilà l'ha inclós dins una Ruta dels Cups de Vi, cups entre els quals ja hem comentat també els de Salomons.

Tina de Pere Negre

La interessant tina de Cal Pere Negre ja va ser publicada en un article d'Albert Fàbrega (L'evolució de les tines a la Catalunya Central, Dovella nº106, 2011) en el que se la cita com exemplar mixt o de transició entre les tines picades a la roca i les obrades amb pedra i enrajolades. 

El cas és que la part inferior es troba excavada en el marge de roca i la boixa també forma un relleu esculpit a la roca, incloent les senyals d'on anaven clavades les frontisses d'una petita porta que protegia l'aixeta. En canvi, la part superior es troba construïda amb pedres irregulars i enrajolada per dins amb tres filades de cairons sense envernissar seguides a sobre per una filada de pedres quadrades mal tallades, que li donen una aparença vetusta. Externament manté l'estructura cilíndrica. La coberta, a la que s'accedia per tres graons, és de pedra seca sense argamassa.

La barraca on dona la boixa, tot i que està molt enfonsada, conserva dos murs encara sencers.

Al costat mateix hi ha una roca amb marques artificials, i seguint uns metres cap a la dreta de la foto s'arriben a veure altres marques en una roca desplaçada del marge.

Aquesta tina dista només uns 180 m, lleugerament cap al NE, de la tina Xamal (veure ressenya anterior). Coordenades: 41º 45.295' N  1º 41.671' E

Tina de Xamal

Força coneguda, es troba dalt del pla de Xamal en una cruïlla de camins molt transitada per biciclistes. Les bardisses gairebé l'envolten però encara es manté prou sencera, tot i que li falta la barraca, que hem de suposar que tenia adossada, i també els rajols interiors, que van ser sostrets.

Hi ha vàries maneres d'arribar-hi, una és a partir del trencall que surt en direcció O del PK 3.5 de la carretera BV-3012 de Rajadell a les torres de Fals. Caldrà carenejar 3.3 km seguint sempre la pista principal (41º45.265' N  1º 41.575' E).

St Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès)

St Andreu de Llanars apareix documentada per primer cop el 1034 precisament en relació a una vinya que es llegava en testament a l'església. Entre el s XI i el XIV un cert poblament ocupava aquest indret, però més tard la pesta negra va deixar els masos rònecs i abandonats. Actualment St Andreu és una església aïllada i sense culte, molts d'aquells antics masos han desaparegut.

Com a testimoni d'aquell poblament resten un parell de tines rupestres a poca distància. Una d'elles és a 175 m abans d'arribar a St Andreu, a poques passes a l'esquerra de la pista d'accés, la que surt del PK 19.85 de la carretera de Prats a Navàs.
Es una tina de 2 m de diàmetre tapada en bona part de terra i fullaraca, la paret exterior del marge presenta un rebaix vertical que aprima la paret facilitant que a la seva base hi hagués l'obertura d'una boixa, que actualment no es veu al quedar també tapada de terra, però que ha de ser-hi, a uns 2 m per sota de la boca de la tina.

Una segona tina, encara més tapada, però d'unes característiques molt similars, es troba a uns 190 m al NE de St Andreu. Igual que la primera no mostra senyals ni encaixos per a una tapa, brescat ni cap més accessori.
Durant un temps va servir de contenidor de vidre, actualment ampolletes i flascons passats de moda encara treuen el cap entre el terra que tapona la cavitat.
Aquí el marge està esquerdat i se n'ha separat una llesca de gres que farà que tard o d'hora la tina també s'esberli.

Coordenades, tina del camí: 42º 0.162' N  2º 0.661' E , tina de St Andreu: 42º 0.324' N  2º 0.639' E

Tina de Soldevila

A sota de la casa de Soldevila, prop de Sorba (Montmajor, Berguedà) hi ha una tina excavada en un enlairat marge de roca, les seves dimensions les podem considerar estàndard: 2 m de diàmetre per 2 m de fons. Ara bé, una sèrie d'afegits li han donat un aspecte més elaborat del normal, en especial un sobrealçat de mig metre amb carreus de pedra i també hi ha un contrafort recolzat en el marge rocós fet de pedres ben posades que ocupa tota la alçada de la tina: A la base hi fa un portalet rectangular on es guardava la boixa.
Coronant l'estructura es conserven quatre pilars que havien sostingut una coberta. La presència dels quatre pilars la podem considerar habitual, l'hem vista a Mas d'Huguets, la Barraca, Santovà, etc.

Per dins s'observen, a la part alta, dues filades de cairons envernissats, mentre que la resta de paret, picada a la roca, està estucada.

L'accés a Soldevila està indicat en un trencall a la dreta anant del nucli de Sorba a Cardona. Coordenades: 41º 57.925' N 1º 39.717' E.
Per aquells interessats en el llegat històric a les proximitats de can Soldevila hi trobareu dolmens, uns misteriosos túmuls i a poca distància de la tina l'oratori de Sorba (que ja he comentat en un altre lloc).
I dalt del turó hi ha la capella de St Miquel, edificada enmig d'un poblat ibèric farcit de les habituals sitges primitives per guardar gra i queviures.

Tina del Bosc

Pràcticament la totalitat de les cases de pagès del Bages tenien la seva pròpia tina, o tines, integrades en la seva estructura. El Bosc és el nom d'una casa en ruïna total al peu del Km 9 de la carretera de St Joan de Vilatorrada a Fals i Aguilar de Segarra.
Veurem la tina a l'angle SO de les ruïnes. La coberta està esquerdada i sense sostre, però per la part de fora la barraca de les eines i d'accés al brocal es conserva en un apreciable bon estat. Pel demés és una típica tina de rajols vidriats.

Però hi ha alguna cosa que ens crida l'atenció. Aquesta disposició en que l'entrada superior quedava a l'interior de la casa i la sortida era cap enfora és sorprenent. Sembla que si el celler fos a dins hagués estat més pràctica la disposició inversa. Es més normal trobar-se una rampa d'accés que per fora arribi fins a la part superior i que al brocal s'accedeixi per l'interior de la vivenda o del celler.

Per tant podem suposar que deuria funcionar en un inici com una tina propera al mas, però separada, i que amb el temps, amb l'expansió del perímetre de la casa, va quedar integrada dins les seves dependències.

Tines del Pujol de Planés

Les tines es troben a 160 m a l'O del Pujol de Planés, casa que podem veure a la imatge de dalt, amb el campanar de St Esteve, del temple romànic, treient el nas pel darrera.

Són tres cavitats buidades en una roca lleugerament inclinada. La cavitat superior amida 1.80 m de diàmetre, la segona cavitat 1.20 m aproximadament, els fondos respectius no es poden mesurar a l'estar molt plenes de terra i fenals. Tampoc es pot dir si aquestes dues estavan comunicades entre elles. 

Quan les tines no estaven excavades en un marge i no es podia obtenir de manera natural el desnivell desitjat entre l'entrada superior i la boixa, el que es feia era excavar una nova cavitat a la roca, no rodona sinó amb forma de caixó, com és aquest cas, i així s'accedia al brocal situat a un metre i escaig (normalment) de fondo.

En aquest grup la tina més gran presenta senyals de suport per una tapa de fusta, possiblement comunicava amb la segona per sota i aquesta amb el caixó, per on s'extreia finalment el vi.

A les proximitats hi ha diverses restes de parets que podrien estar emparentades amb la verema igual que les tines. Tot plegat amb un aspecte notablement antic, segurament medieval.

St Esteve del Pujol de Planés queda enlairat a la riba dreta de la riera de Navel, dins el terme de Montmajor (Berguedà). Coordenades de les tines: 41º 58.006' N  1º 44.790' E

Tina del Jaume del Grauet

Es troba en un molt bon estat de conservació, si més no tenint en compte cóm es troben la majoria de les tines isolades del Bages. De forma rodona per fora, conserva tota l'estructura amb la teulada i la barraca inclosa.

En un primer moment la vam publicar com a Tina de Costetes, però ha estat gràcies a les recerques de l'amic Francesc Brunet que hem sabut del seu nom original.
Per anar-hi cal prendre la sortida 123 de l'Eix Transversal (Fonollosa, Fals, Rajadell) en direcció a Fals i desprès trencar a l'esquerra cap a Sta Maria del Grau. Al darrer revolt abans de la casa del Grau cal tombar a la dreta i seguir 450 m (NE), la tina és ran de camí (41º 45.149' N  1º 42.929' E).

No està de més aproximar-se fins a Sta Maria del Grau. L'esplanada que té al costat, a l'ombra de les alzines, convida a reposar i a deixar còrrer a la mainada. En aquest pla hi ha les ruïnes d'una casa i altres vestigis que ens parlen de l'antic poblament al voltant de l'església.

Molt a prop, a l'extrem dels coberts de Mas Grau, hi ha les restes d'una altra tina més convencional.

Tines de Cal Forner (Serrateix)

Són tres tines que formen un grup amb una curiosa barreja d'estils, en bona part picades a la roca però amb pedres grosses afegides per completar la paret. Una de les tres està enrajolada per dins, les altres en canvi deixen la roca nua a la vista. 

Es com si en època moderna s'haguessin aprofitat i revestit unes tines antigues.

La tina enrajolada fa 1.9 m de diàmetre, no es pot precisar la profunditat original tot i que s'observen encara cinc filades de cairons. De l'antiga coberta queda un angle format per dos murs tangencials a la tina, aixecats amb grossos rocs superficialment desbastats.

En un nivell més baix, molt coberta de terra i vegetació, hi ha una segona tina tota ella picada a la roca, de 2 m de diàmetre. I entremig de les dues una de més petita. 1.30 m de diàmetre, aquesta sembla que tenia sortida cap a un sot fet a la roca i que separa les dues tines grans. 

La roca presenta alguns rebaixos més, una mica desdibuixats.

Es troben a 90 m al N de Cal Forner, sota una línia elèctrica. I a Cal Forner s'hi arriba per un trencall a 600 m passat el monestir de Serrateix, en direcció O. Coord.: 41º 56.541' N 1º 46.330' E

Tina de la Baga de Cornet

Es tracta d'una tina solitària ubicada en un racó amagat en vistes a un camp de cereal, a ponent de la Pedra del Sacrifici, sense sortir del terme de St Joan de Vilatorrada (Bages). Es troba recolzada en part en una roca i construïda amb pedres de diversa mida, sense desbastar i ajuntades amb un mínim d'argamassa. La teulada ha desaparegut i el seu interior està molt ple de bardisses que impedeixen prendre'n correctament les mides. Queden restes de la barraca que estava adossada a la tina per la banda N., però la vegetació impedeix veure la boixa.
L'accés no és del tot senzill, però val la pena treure-hi el nas. Coordenades 41º 46.203' N 1º 46.187' E.

La roca del costat mostra un rec picat i algunes marques que fan suposar que hi havia hagut una premsa rudimentària o bé que aquest roc ja havia servit per realitzar-hi antigament alguna activitat.

A l'entorn s'hi veuen barraques de vinya i pels marges hi creixen brots silvestres de cep, alguna olivera i arbres fruiters dels que acostumen a acompanyar la vinya. Queda clar que el cereal és una opció de conreu adoptada recentment, alhora que el bosc reconqueria terreny.