St Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès)

St Andreu de Llanars apareix documentada per primer cop el 1034 precisament en relació a una vinya que es llegava en testament a l'església. Entre el s XI i el XIV un cert poblament ocupava aquest indret, però més tard la pesta negra va deixar els masos rònecs i abandonats. Actualment St Andreu és una església aïllada i sense culte, molts d'aquells antics masos han desaparegut.

Com a testimoni d'aquell poblament resten un parell de tines rupestres a poca distància. Una d'elles és a 175 m abans d'arribar a St Andreu, a poques passes a l'esquerra de la pista d'accés, la que surt del PK 19.85 de la carretera de Prats a Navàs.
Es una tina de 2 m de diàmetre tapada en bona part de terra i fullaraca, la paret exterior del marge presenta un rebaix vertical que aprima la paret facilitant que a la seva base hi hagués l'obertura d'una boixa, que actualment no es veu al quedar també tapada de terra, però que ha de ser-hi, a uns 2 m per sota de la boca de la tina.

Una segona tina, encara més tapada, però d'unes característiques molt similars, es troba a uns 190 m al NE de St Andreu. Igual que la primera no mostra senyals ni encaixos per a una tapa, brescat ni cap més accessori.
Durant un temps va servir de contenidor de vidre, actualment ampolletes i flascons passats de moda encara treuen el cap entre el terra que tapona la cavitat.
Aquí el marge està esquerdat i se n'ha separat una llesca de gres que farà que tard o d'hora la tina també s'esberli.

Coordenades, tina del camí: 42º 0.162' N  2º 0.661' E , tina de St Andreu: 42º 0.324' N  2º 0.639' E