Collet de les Caixes

Un grup de tres tombes medievals dona nom a aquest indret solitari, una illa entre camps de conreu en els límits del Bages i el Berguedà, però pertanyent encara al terme de Navàs.

foto: C.Folch , J.Gibert

A prop de la necròpoli, coneguda des del 1983, s'havia observat la presència d'encaixos de biga en un costat balmat de la llarga codina, que feien suposar un hàbitat medieval. Les excavacions fetes l'any 2007 van permetre conèixer un taller de forja dels s XI-XII. En tot cas posterior a les tombes. 

Però el que aquí interessa són dues cavitats picades a la roca situades a 60 m al N de l'antiga ferreria, una d'elles plena de terra i l'altra, amb una forma curiosament irregular, oberta en un bloc apart. Al fons del dipòsit hi ha una concavitat útil per recollir algun tipus de solatge, que s'hauria produït inevitablement amb la fermentació del most dins una cavitat de gres sorrenc. 

Però d'aquest ús en podem estar més segurs amb la informació que ens aporta en Jordi Gibert, que va conduir les excavacions i que em diu que el propietari del terreny va retirar, perquè no desaparegués, un contrapès de premsa que hi havia abandonat a la vora.

En qualsevol cas per formar-vos una opinió sempre podeu treure-hi el nas. S'hi arriba per la carretera de Valldeperes, 1650 m al N d'aquest poble i després a 270 m a ponent. 

Coordenades: 41º 55.327' N   1º 43.962' E  

Més informació:
Cris Folch i Jordi Gibert: La ferreria de l'edat mitjana del Collet de les Caixes 

Tina de la Solana de Valldeperes

Aquí tenim una tina excavada en la roca mare, voltada per una paret circular de 1.70 m d'alçada feta de pedres irregulars lligades amb fang, fàcilment visible des d'un tros lluny. Es troba al NO de Sta Fe de Valldeperes (terme de Navàs), a la capçalera del torrent de Valldeperes i al mig d'una vessant de marges escalonats fets amb rocs molt gruixuts, que ara, abandonats, estan plens de matolls, arboços i brots de pins i alzines incipients que repoblen l'erm causat pels incendis de fa dos dècades.

El diàmetre interior de la tina és d'uns 2.5 m, però està plena de terra i vegetació. Va ser excavada molt a prop d'un ressalt de roca, a la base del qual hi havia probablement el brocal de sortida però que ara no és visible, enfonsat com queda sota el nivell del terra.

A poques passes destaca igualment excavat un dipòsit obert, a on es baixa per unes escales de quatre graons. Desconeixem la seva funció.

Al peu del marge rocós on hi ha aquest dipòsit hi havia hagut adossada una barraca de la que es distingeix amb prou feines la forma de la planta i el que havia estat l'entrada. Possiblement era l'espai destinat a la premsa, però no hi queda cap rastre ni encaix a la paret.

Es difícil saber de quina època data aquest conjunt, possiblement estem davant una estructura d'ús continuat durant molt de temps i que es va anar refent i adaptant segons les necessitats.

Per anar a Valldeperes es pot prendre una carretera indicada poc abans d'arribar a Cardona, tot venint de Manresa.

Coordenades: 41º 54.743' N  1º 43.521' E

Els Colls de LLedó

Els Colls de Lledò és un mas situat en el límit del terme de Casserres (Berguedà), que depenia de Lledò, una masia propera més important, que pertany ja a Puig-reig. 
Hi trobem una tina d'una cavitat de 2.5 m de diàmetre, ubicada a 60 m a llevant de la casa. Tenia al voltant una paret circular de grossos carreus, però actualment es troba deixada i un bon xic malmesa, està plena d'aigua, vegetació i restes diverses, però encara es podria recuperar. 
No es pot distingir la boixa.

Als Colls de Lledò s'hi pot anar des del PK 9.5 de la carretera de Puig-reig a Casserres, prenent el camí asfaltat que passa per cal Visó, l'Hostal Nou (Camí Ral) i que cal abandonar davant d'una granja, on s'agafa la branca dreta de la bifurcació.
Coordenades: 42º 0.195' N  1º 50.194'E

Tines de Vila-rasa

Situades en terme de Puig-reig, al Baix Berguedà, al costat de Vila-rasa, una casa que com passa amb la seva veïna, Filomera, apareix documentada en relació a l'Ordre del Temple ja en el s XIII, encara que l'edificació actual és del XVIII.
Com es pot veure en aquestes imatges preses des d'angles oposats, hi ha dues tines, una d'elles exteriorment rodona i l'altra d'exterior rectangular, però totes dues rodones de dins i aparellades en una sola construcció, que no vol dir que s'aixequessin alhora.

  
Enganxada pel costat de darrera hi ha una barraca que, contràriament a la resta de l'edificació, encara conserva la teulada. Al seu interior hi dóna la boixa de la tina d'exterior rectangular.

Es drecen en una esplanada de roca sorrenca que hauria permès, més que en altres indrets, que les tines fossin excavades, però no ho són. Ni tan sols són mixtes com la de Filomera, que no es troba gaire lluny. 
Així doncs és d'un estil completament obrat, similar al que trobem en indrets del centre i sud del Bages. Hi podem suposar, doncs, una influència del Bages que podria haver-se canalitzat a través del Camí Ral de Manresa a Berga que passava molt a prop de Vila-rasa.

Coordenades: 41.985948º N  1.856149º E

Filomera

A l'oest de Puig-Reig (Berguedà) s'escampa una extensa àrea de bosc i matoll, que va resultar fortament afectada per l'incendi de l'any 1994. Avui, a les valls i carenes d'aquest territori hi resten encara alguns escadussers camps de cereal i de pastura, que contrasten amb el que havien estat els conreus antigament, més variats, on la vinya n'era un d'ells. 
Dalt d'una carena hi ha la casa de pagès de Filomera, documentada amb el nom de Font Fiumera fins el s XVIII, al voltant de la qual hi trobem diverses edificacions que contenen tines ara ja inutilitzades. 

Una la trobem només arribar a la masia per la banda nord. Externament sembla una tina convencional obrada en pedra, però el seu interior està picat a la roca quedant molt propera al marge rocós per poder donar sortida al brocal a un nivell més baix, just a on hi ha una barraca adossada. 
En el mateix marge, uns metres més al nord, s'hi observa l'encaix d'una antiga premsa vertical, al costat de les restes d'una altra barraca.

Actualment la tina serveix de dipòsit d'aigua (conté peixos i tot) i al costat hi trobem aquest plat esculpit a la roca que alguns han volgut suposar-lo la base on encaixava la gàbia d'una premsa vertical. També podria haver servit per moldre olives i fer oli, com altres plats que ja hem vist en aquestes pàgines i que en molts casos també trobem al costat de tines (veure Les Sitges o Font de la Codina, per exemple). 

L'accés es pot fer prenent el trencall asfaltat a Fonollet que surt del PK 10 de la carretera de Puig-Reig a Casserres. Abans d'arribar a St Sadurní de Fonollet hi ha un trencall a l'esquerra indicat Filomera. Davant d'una granja cal girar a l'esquerra i més endavant a la dreta, en un altre trencall indicat. 

El darrer tram té el pas restringit i s'ha de fer a peu.

Coordenades: 41.977237º N x 1.848424º E

Benaviure

La integració del trull a la masia de Benaviure va ser resolta arquitectònicament amb la forma d'una elegant torre rodona tan alta com la pròpia casa i sense afegitons caòtics al seu voltant. 

La portada del raïm es feia per l'interior, a través d'una àmplia obertura a la planta baixa. Al costat mateix hi havia la premsa de caragol. 
Per sobre del sostre del trull la torre forma una balconada o glorieta amb àmplies vistes cap el costat NE. 
Igual que passa amb la veïna de Ramoneda, aquesta casa llueix nombroses llindes amb dates del s XVIII. Suposem que l'estructura del trull és també d'aquella època.

1782,  1765  i  17¿8

En Josep de cal Pauetò ens diu que a aquesta casa s'hi feia molt de vi, ell encara ho recorda, tot i que ara només hi ha bosc i algun camp de cereal.

S'hi arriba per una pista que surt al costat nord del viaducte de Politg, abans de travessar el riu Rialb, tot venint de Ponts i Gualter (Noguera). Desprès segueix per la riba dreta, passa pel Molí Nou (piscifactoria) i riu amunt fins a poder travessar la llera després d'una bifurcació que indica Cal Puig (3km). Arribats al Puig continuarem encara 2 km més en direcció a Gavarra. 

Ramoneda (Baronia de Rialb)

El que més ens crida l’atenció d’aquesta casa és la torre amb espitlleres que es dreça al costat mateix del camí de pas. Mirada d’aprop s'observa que és una estructura de doble funcionalitat, la part baixa està ocupada per un trull de vi i la part alta és la zona de guaita des d’on es podia vigilar el pas dels transeünts. Elements d'aquesta mena s'aixecaven moltes vegades per estar a l'aguait de possibles incursions de bandolers. La Baronia de Rialb (Noguera) no n’era pas una excepció.

 

A falta de les recents bombes de buit que permeten elevar el vi des del fons del cup o tina, calia antigament una certa elevació que permetés abocar el raïm per dalt i extreure el suc per baix. Això ha fet dels trulls o cups un volum complicat d'integrar a l’arquitectura de les masies, apareixent a vegades com un bony postís al que s’accedeix per rampes o escales externes que desfiguren el conjunt. Solucions combinades com les de Ramoneda permetien matar dos ocells d'un tret.

1773

1763

1701

Per les dates que llegim a les llindes de les finestres entenem que Ramoneda es va beneficiar durant el s XVIII d’una prosperitat que li va permetre créixer. Potser de llavors dataria també el trull, rodó, i la torre del damunt, de base quadrada. La vinya havia d’ocupar en aquell temps bona part d’aquest entorn, ara molt poblat d’alzines, alguna d’elles monumental, com l’Alzinera de cal Penjat.

Per anar al Mas Ramoneda i a l’església veïna de Sta Maria de Ramoneda (romànica del s XI) cal passar pel Molí Nou, al costat del riu Rialb, i enfilar cap el  Puig i després cap a Benaviure en direcció a Cortiuda i Peramola per una pista que en alguns trams és apta només per vehicles de xasis alt.

Pomanyons (Baronia de Rialb)

A l'àrea de pic-nic del Dòlmen de Sòls de Riu (Baronia de Rialb, Noguera) s'hi van traslladar i reconstruir tres elements arqueològics ben diversos que havien quedat afectats per la construcció de la presa de Rialb. Un és el dolmen anomenat l'Espluga dels Tres Pilars o Dolmen de Sòls de Riu, l'altre és una modesta capella romànica, Sta Eulàlia de Pomanyons, que va ser reconstruïda sense el sobrealçat d'absis que tenia anteriorment,...

... i finalment un artefacte que sembla una grossa barca de pedra (4 m aproximats de llarg per 2.5 m d'ample) buidat per dins, dividit en dos dipòsits independents amb sengles obertures laterals, rodones i molt juntes, que servien de desguàs.

D'aquest darrer element podem dir que es trobava originàriament a prop del petit castell o casa forta de Pomanyons, les restes del qual quedaven en un indret ara inundat, a 25 m de l'emplaçament primitiu de la capella de Sta Eulàlia, no gaire lluny del mas que avui s'aixeca al sud de l'àrea d'esbarjo.
Descartat el seu ús com a sitges de gra, que són soterrades i molt diferents, se l'ha qualificat de cisterna. Però cal comparar-les més aviat amb un bon grapat d'artefactes semblants que eren trulls de vi, com el del Bosc de Cal Ferrer o els de la Serra de Castellet, per posar només dos exemples de la mateixa comarca. 
A l'altra banda del riu Rialb, en un serrat on hi ha les restes del castell de Sòls de Riu, també hi ha dipòsits d'aquesta mena, que publicarem un altre dia.

La primera referència escrita que es coneix de l'emplaçament original és del 1073 i ja té relació amb la vinya: el matrimoni Erumir i Guidnel van vendre a un tal Arnau una peça de vinya que es trobava dins del terme de Rialb, en el lloc de Sta Eulàlia. La capella romànica que coneixem era de principis del s XII i el nom de Puigmanyons apareix citat el s XIV. Cap els s XIII, màxim el XIV, han estat datades altres tines similars que han estudiat els arqueòlegs, com les de Flix de Balaguer, també a la Noguera. 

A no ser que un rec d'aigua corrent alimentés aquests dipòsits en el moment que van ser fets, no haurien servit per guardar aigua potable, a tot estirar podrien acumular aigua de pluja per regar. En un aigua sense circulació dins un recipient de poca fondària, obert a la llum i a la intempèrie, s'hi desenvolupa en poc temps tot un ecosistema. L'aigua destinada a ús de boca ha d'estar en un lloc fresc i protegit de la llum.
Per tant, encara que hagués pogut tenir afegida alguna mena de coberta, pensem que servia de tina de vi. L'Albert Fàbrega també ho creu quan diu: S'ha fet una mena d'àrea d'esplai on, a més a més del dolmen, hi ha unes grans tines buidades a la roca i una ermita (a "25 Dòlmens monumentals de Catalunya", 2006, Farell Editors, p 86).

Per anar-hi cal prendre, a la sortida de Ponts, la direcció Baronia de Rialb (C-1412b) i més amunt trencar a la dreta on diu La Torre R. / Politg. Poc abans de travessar el viaducte de Politg prendre a la dreta el Camí perimetral de Pomayons.
Indicada per un rètol, l'Àrea del Dolmen es troba arran d'una platgeta del pantà.

I ja que hi som val la pena fixar-se amb el dolmen. La pedra que fa de coberta ja pesa per si sola 3.600 kg. Una de les lloses que el tanquen té gravada per dins un teòric 'cavall solar', ésser propi del simbolisme de l'Edat del Bronze.

Coordenades: 41º 59.015' N  1º 12.195' E

Tines de Cal Joan

En un estat de ruïna total però encara distingibles. Es localitzen a ponent dels Set-Rengs, nom de la masia habitada més propera, situada a uns 600 m a vol d'ocell.
Una d'elles, la més petita, està esllavissada. La més gran era de dimensions notables, uns 3 m de diàmetre per 4.40 m de fondo.

Destaca la llarga rampa que es va construir per poder arribar còmodament a la part superior.

Les anomeno de Cal Joan per vincular-les a un antic mas proper d'aquest nom, avui desaparegut. Però probablement el seu nom original era un altre.
Terme de St Salvador de Guardiola (Bages). 
Coordenades: 41º 40.435' N  1º 43.904' E

Cal Pauet

Cal Pauet és tota ella una ruïna, però tres enlairades tines encara es mantenen com la part més sencera de tota l'edificació.

En una angle s'aixeca la torre de base quadrada que conforma l'exterior d'una tina, a la que un cop acabada s'hi van afegir la resta d'estructures, com la rampa d'accés a l'entrada superior i l'habitacle a on dona la boixa. 

Es aquest un racó amb sostre de volta que té a dins un dipòsit, de construcció recent, del que desconec la funció però que he trobat present també en altres casos, per exemple a les tines de Can Server.

Un cop a dalt de la rampa se'ns fan patents dues tines més ubicades al costat S.

Tot plegat està tan ple de vegetació que costa treure'n conclusions.

Per arribar-hi cal seguir la pista que puja des de Set-Rengs, masia de St Salvador de Guardiola (Bages), cap el Bosc de Les Valls (veure entrades precedents) i en una bifurcació desviar-nos avall i a la dreta, cap a la llera del torrent en el punt on comencen els camps de Cal Pere i Cal Pauet. Després caldrà vorejar aquests camps uns 120 m per enfilar-nos després pel mig del bosc.

Coordenades: 41º 40.640' N  1º 43.722' E

Les Valls IX

Una sorpresa més d'aquest espès Bosc de Les Valls. Construcció feta amb pedra i una argamassa simple de fang i calç. Es aquesta una tina no gaire gran, solitària, sense teulada i amb l'edificació auxiliar ensorrada. Visible des de la pista, a uns 270 m a ponent de la construcció de la ressenya anterior.
Tal com hem pogut veure al mostrar-ne la tirallonga de tines que hi ha en aquesta fondalada, pertanyents al terme de Castellfollit del Boix, queda clar que les anomenades tines al mig de les vinyes no són un fenomen exclusiu de l'altre cap del Bages, com s'ha dit sovint. Fins i tot es pot afirmar que la seva existència és molt habitual i dispersa. 
En veurem molts més exemples encara.