Pomanyons (Baronia de Rialb)

A l'àrea de pic-nic del Dòlmen de Sòls de Riu (Baronia de Rialb, Noguera) s'hi van traslladar i reconstruir tres elements arqueològics ben diversos que havien quedat afectats per la construcció de la presa de Rialb. Un és el dolmen anomenat l'Espluga dels Tres Pilars o Dolmen de Sòls de Riu, l'altre és una modesta capella romànica, Sta Eulàlia de Pomanyons, que va ser reconstruïda sense el sobrealçat d'absis que tenia anteriorment,...

... i finalment un artefacte que sembla una grossa barca de pedra (4 m aproximats de llarg per 2.5 m d'ample) buidat per dins, dividit en dos dipòsits independents amb sengles obertures laterals, rodones i molt juntes, que servien de desguàs.

D'aquest darrer element podem dir que es trobava originàriament a prop del petit castell o casa forta de Pomanyons, les restes del qual quedaven en un indret ara inundat, a 25 m de l'emplaçament primitiu de la capella de Sta Eulàlia, no gaire lluny del mas que avui s'aixeca al sud de l'àrea d'esbarjo.
Descartat el seu ús com a sitges de gra, que són soterrades i molt diferents, se l'ha qualificat de cisterna. Però cal comparar-les més aviat amb un bon grapat d'artefactes semblants que eren trulls de vi, com el del Bosc de Cal Ferrer o els de la Serra de Castellet, per posar només dos exemples de la mateixa comarca. 
A l'altra banda del riu Rialb, en un serrat on hi ha les restes del castell de Sòls de Riu, també hi ha dipòsits d'aquesta mena, que publicarem un altre dia.

La primera referència escrita que es coneix de l'emplaçament original és del 1073 i ja té relació amb la vinya: el matrimoni Erumir i Guidnel van vendre a un tal Arnau una peça de vinya que es trobava dins del terme de Rialb, en el lloc de Sta Eulàlia. La capella romànica que coneixem era de principis del s XII i el nom de Puigmanyons apareix citat el s XIV. Cap els s XIII, màxim el XIV, han estat datades altres tines similars que han estudiat els arqueòlegs, com les de Flix de Balaguer, també a la Noguera. 

A no ser que un rec d'aigua corrent alimentés aquests dipòsits en el moment que van ser fets, no haurien servit per guardar aigua potable, a tot estirar podrien acumular aigua de pluja per regar. En un aigua sense circulació dins un recipient de poca fondària, obert a la llum i a la intempèrie, s'hi desenvolupa en poc temps tot un ecosistema. L'aigua destinada a ús de boca ha d'estar en un lloc fresc i protegit de la llum.
Per tant, encara que hagués pogut tenir afegida alguna mena de coberta, pensem que servia de tina de vi. L'Albert Fàbrega també ho creu quan diu: S'ha fet una mena d'àrea d'esplai on, a més a més del dolmen, hi ha unes grans tines buidades a la roca i una ermita (a "25 Dòlmens monumentals de Catalunya", 2006, Farell Editors, p 86).

Per anar-hi cal prendre, a la sortida de Ponts, la direcció Baronia de Rialb (C-1412b) i més amunt trencar a la dreta on diu La Torre R. / Politg. Poc abans de travessar el viaducte de Politg prendre a la dreta el Camí perimetral de Pomayons.
Indicada per un rètol, l'Àrea del Dolmen es troba arran d'una platgeta del pantà.

I ja que hi som val la pena fixar-se amb el dolmen. La pedra que fa de coberta ja pesa per si sola 3.600 kg. Una de les lloses que el tanquen té gravada per dins un teòric 'cavall solar', ésser propi del simbolisme de l'Edat del Bronze.

Coordenades: 41º 59.015' N  1º 12.195' E