Contrapès del carrer de St Jaume

El carrer de St Jaume d'Horta d'Avinyó està format per unes quantes cases situades al límit del terme d'Avinyó (Bages). En aquest indret apareixen un grapat de topònims com la font de St Jaume, torrent de St Jaume,..., que fan suposar que antigament en el mateix lloc que hi ha el carrer, hi havia hagut una capella dedicada a aquest sant. 

Si més no el poblament de l'indret ve de lluny com ho testimonia el contrapès de premsa que em mostra en Damià Vendrell en el pati de casa seva.

Els acolorits llibres medievals fets a mà que ara es guarden gelosament a les grans biblioteques, com el de l'Escorial Beatus, mostren sovint el disseny esquemàtic de premses antigues. La següent imatge vol ser una al·legoria presidida per la divinitat en la qual es representa la Premsa de Déu, de la que raja el most de la bondat humana producte de la labor dels àngels i els sants. 

En el detall apreciem que la premsa acaba amb un cargol vertical subjectat al terra per un contrapès, el qual seria una pedra similar a la que té en Damià a casa seva o a la que vàrem veure a la darrera entrada (la Plana).

A dins de casa, encastada en una paret, en Damià hi té encara una altra pedra curiosa, que ancorada al terra hauria servit per encaixar els dos pals verticals de la part central del mecanisme.

A Avinyò encara hi ha altres pedres semblants, per exemple la que trobem llençada a la vora d'un camp, uns 6 km al nord de la població. En aquest cas no es tractaria pròpiament d'un contrapès sinó d'un suplement per guiar dos dels pals verticals d'una altra premsa, amb un disseny possiblement diferent.

A la població veïna d'Artés es pot veure en el Museu local un altre contrapès, que va ser recollit a la zona. Si a més hi afegim el jaciment de les Feixes de la Sala ens adonarem de que en aquesta part del país ha hagut una presència significativa de la vinya des de fa moltes centúries.

Contrapès de la Plana

Els contrapesos són un element clau per comprendre la història dels mecanismes emprats en la verema. Són elements que s'associen majoritàriament a l'època romana i medieval, encara que deurien tenir continuïtat fins més tard. En trobem sobretot al Pirineu i Prepirineu i per tota la Catalunya Vella, encara que sovint no se'ls hi presta atenció. 

La pedra que ara veurem es troba en el Moianès, concretament dins el terme de Sta Maria d'Oló, davant de la casa que avui és la seu de la Fundació la Plana.  

Aquest sòcol o contrapès no estava situat originalment en aquest indret, va ser portat des d'un serrat que hi ha més a llevant, per tant no el podem vincular directament amb el poblament i sagrera que existia el sXII al voltant de la capella de la Sta Creu de la Plana, que està tan sols a unes desenes de metres, casualment al mig d'una vinya.

L'Albert, de la Plana, comenta que en el punt on va ser trobada no s'hi coneixen altres estructures que cridin l'atenció, excepte alguns marges perduts entre el bosc. De totes maneres sempre seria possible fer-ne una prospecció més intensa perquè ell recorda perfectament el punt exacte de la troballa.

Es una peça d'envergadura, no gaire fàcil de traslladar, durant el transport es va fracturar però tot i així la seva geometria es pot apreciar amb nitidesa. 

Hi ha diverses maneres d'interpretar la utilització d'una pedra d'aquest tipus. El següent croquis mostra un mecanisme hipotètic-segons Martzluff i Mas a Premses i vinyes d'Andorra (1992)-. 

La Plana és a tocar de St Joan d'Oló, un grup de cases situat a mig camí entre Sta Maria d'Oló i Horta d'Avinyó. Coordenades: 41º 50.915' N  2º 0.705' E

Tina de l'Oliva (Navàs)

Al nord del Bages, a mig camí entre el Mujal i St Cugat del Racó hi ha una casa anomenada l'Oliva (que curiosament és la tercera d'aquest nom que ressenyem) amb dues tines excavades en una esplanada de roca sorrenca. 

Les dues cavitats tenen diàmetres i fondàries diferents, la més gran fa uns 2.5 m de diàmetre per 1.40m de fondo, l'altre 1m x 0.8m. Les dues estaven comunicades per un forat, actualment obstruït, situat al fons de la petita.

No hi ha indicis d'encaix per un brescat, la cavitat petita havia de servir doncs de follador pel trepig del raïm, mentre que la gran era sens dubte el dipòsit de fermentació. Com que no es troben arran del marge no hi ha opció a una boixa pel buidat, que es deuria fer amb galledes. No hi ha tampoc marques que indiquin la presència d'una coberta.

Per anar a l'Oliva cal sortir de Navàs (Bages) per la carretera del Mujal, 1.5 km desprès d'aquest nucli surt a l'esquerra el camí de l'Oliva.
Coordenades: 41º 53.040' N  1º 50.160' E

Malgrau

(foto: Ferran Faja)

Malgrau és un altre mas en ruïnes que va ser construït pensant en la vinya, l'indici més clar d'aquesta vocació és la seva ubicació acostada a un gran marge de roca natural que li serveix per distribuir els dos nivells de treball que requereixen les tines.

A la foto anterior es veu una paret construïda en dues fases, la de la dreta es correspon amb l'exterior de la tina més arrambada a la roca, d'interior rodó. L'extensió cap a l'esquerra és una segona tina, d'interior rectangular, que s'ha esberlat i escampat tot el seu enrajolat per terra. La boixa de la primera és visible, orientat cap a l'interior de la casa.

Les dependències del mas s'estenien al llarg d'una feixa delimitada per sota per un marge artificial de pedra i per dalt pel graó de roca natural que he comentat abans. Al peu del marge de pedra es distingeix una altra boixa (imatge de la dreta) corresponent a una tercera tina, no gaire profunda i sense rajoles.

 

A la mateixa feixa on hi ha els compartiments de la casa hi ha una mena de bassa dividida en dos sectors i una mica més al sud veiem esculpits en el ressalt rocós els encaixos per l'embigat d'un cobert que podria ser anterior a les altres dependències.

Malgrau s'amaga entre el bosc a prop d'una pista que surt en direcció S de St Cugat del Racó (Navàs, Bages) cap a Argensola.
Coordenades: 41º 53.290' N 1º 48.900' E

Tines dels Camps del Cadell

En la nostra recerca topem de tant en tant amb ruïnes que per les seves característiques deduïm que havien funcionat per treure profit única i exclusivament de la vinya. Sovint ens assalta el dubte de si eren masos de debò, on els pagesos hi havien residit de manera permanent o bé només eren construccions pensades pel temps que durava la verema. Les ruïnes que avui visitem es presten a aquest tipus d'especulacions, les abundants parets que acompanyen a tres rònegues tines són d'una tan pobre qualitat de construcció i es troben en tal estat de deteriorament que es fa difícil discernir si estem davant un autèntic mas amb el nom ja oblidat o es tracta tan sols d'un conjunt d'annexes que conformaven l'àrea de suport a les tres tines.

El bosc i la vegetació amaguen en bona part parets aixecades sobre una base rocosa de la que s'aprofiten per bastir una distribució en dos nivells.
Dos dels dipòsits apareixen agermanats dins d'una estructura de planta rectangular, almenys de fora, de dins els dipòsits són circulars amb unes mides aproximades de 1.5m de diàmetre per 2.4m de fondo.

El tercer dipòsit és fàcil que passi desapercebut, dissimulat com està entre les branques. No n'he pogut prendre les mides. Exteriorment aquesta tina es rodona i es troba uns metres separada de les dues primeres.
Per la part baixa de la construcció hi ha buidat a la roca un encaix solitari, que podria haver servit per recolzar-hi l'extrem d'una hipotètica premsa.

Malgrat lo emboscat del seu entorn aquesta construcció no es troba en un lloc d'accés difícil, queda per sobre la riba dreta de la Riera de Rajadell al seu pas per Monistrolet i l'espectacular torre modernista de La Noguera (abans cal Gallifa), situada a l'altra riba. Es fàcil enllaçar amb una passejada que vagi per exemple de la font de l'Arrel (terme de Manresa) a la font de la Girada (Rajadell). Es doncs un indret força transitat els caps de setmana, sobretot per corredors i ciclistes de muntanya.
Coordenades: 41º 43.315' N  1º 46.252' E

Tina II del torrent de l'Oller

Construcció aïllada de pedra seca formada per una tina rodona i una barraca quadrada adossada, situada en terme de Manresa i feta segons l'estil tradicional del Bages. Està edificada dalt d'una pendent amb vistes sobre el torrent de l'Oller. La barraca ha estat inventariada amb el nº 10996 a la Wikipedra, la qual ha enregistrat, sense proposar-ho, diverses tines enmig de les vinyes, i ho fa sense la perspectiva limitada de la Viquipèdia, que a dia d'avui encara es cenyeix estrictament a les tines de les valls del Montcau, malgrat que diverses publicacions il·lustren exemples fora d'aquell àmbit.

Es un exemplar bonic i força ben conservat. Es mantenen encara els sostres en falsa cúpula i fins i tot les portes.
La tina està tancada i no es pot veure ni mesurar l'interior.
A dins de la barraca es distingeix la boixa i el que sembla un prestatge baix per posar-hi una o dues botes de fusta.
Des d'aquí es divisa la tina I del Torrent de l'Oller, des d'on és fàcil orientar-se per arribar fins aquesta.

(en primer terme la Tina II del Torrent de l'Oller i al fons a la dreta la tina I)

Coordenades: 41º 42.150' N  1º 49.065' E

Tina I del torrent de l'Oller

Al sud de Manresa,a cada banda del torrent que baixa de l'Oller cap a la Riera de Rajadell, hi ha una tina 'a peu de vinya'. Aquesta de la foto es la del costat esquerre hidrogràfic.
Es tracta d'una construcció de dos cossos adossats, el de planta rodona és el que conté la tina. La porta d'entrada queda inusualment penjada per sobre del cap d'una persona, sense una rampa ni escala que hi pugi, però que en el seu moment bé deuria existir per poder abocar-hi el raïm. La porta és de ferro i està tancada amb un forrellat, o sigui que no es pot veure l'interior.

Adossat a la part rodona hi ha un ampli edifici que té l'entrada pel costat oest, a dins hi trobem encara l'eix de cargol d'una premsa i les restes desfetes d'un cup de ciment afegit modernament.

Es troba situada al nord de la tina del Cingle dels Esparvers, des de la que s'hi pot anar tot mirant de no guanyar alçada i anant a travessar el rec que forma el torrent de l'Oller, abans de precipitar-se sobre la Riera de Rajadell. La tina es divisa perfectament enmig dels camps.

Coordenades: 41º 42.200' N 1º 49.125' E

Tina del Cingle dels Esparvers

Al sud de Manresa, per sobre d'un pronunciadíssim meandre que forma la Riera de Rajadell i en una raconada a dalt de l'escarpat cingle dels Esparvers, s'aixeca aquesta construcció que de lluny pot semblar una de les tantes barraques que hi ha disseminades per aquest sector. El seu interior però, està ocupat per dues tines que comparteixen l'espai, són dipòsits rectangulars lliscats amb ciment, el que els hi dona un aspecte que contrasta fortament amb l'exterior fet de lloses ben disposades i apilades en sec.

Per la part de fora, sobresurt a peu de paret un brocal senzill amb forma de tub. No hi ha cap cobert auxiliar, només les restes d'una basseta.

Es pot enllaçar en un mateix itinerari aquesta tina amb algunes altres ja ressenyades (les de Montlleó, Camí de l'Oller i Riera de Rajadell) fent l'excursió que proposa en Joan M. Vives en aquest enllaç: tines al sud de Manresa.

Si no es vol caminar tant, o no tenim temps, es pot arribar amb vehicle gairebé fins el Gorg dels Esparvers seguint el lateral de la Riera de Rajadell des de l'antic hostal de Poc Oli (cruïlla entre la carretera de l'estació i la carretera C-55). A prop del gorg surt un camí senyalitzat 'Pou de glaç' i 'Serra de Montlleó', només caldrà seguir-lo fins a superar el cingle.

Coordenades: 41º 41.972' N 1º 49.182' E

Tines del Pla

Situades en els plans conreats per sobre de la tina de la Riera de Rajadell (entrada anterior). Es un grup que ha sofert remodelacions importants. Dels dos cossos en que es divideix la construcció el de més al nord conté dues tines estranyament asimètriques, probablement a causa d'una d'aquelles remodelacions, una té forma de mitja lluna i l'altra és rodona amb un diàmetre igual al radi de la tina germana.

Al costat de sota hi ha dos recintes annexos, que igualment han perdut la teulada. Finalment hi ha una construcció adossada, la única amb coberta, en la que hi trobem quatre obertures al terra que aboquen a uns dipòsits que podrien ser sitges de gra.

Coordenades: 41º 42.146' N  1º 49.595' E

Tina de la Riera de Rajadell

Situada en el curs baix de la riera de Rajadell, a la riba esquerra. Es una construcció força coneguda perquè es troba molt a prop de Manresa, en una zona transitada a diari per passejants i ciclistes. De costat amb la tina hi trobem la barraca referenciada amb el codi 11277 en el recull de la Wikipedra. Tota la zona és plena de barraques que ja han estat inventariades. La pedra seca també és present en forma de marges i escales volades com aquesta.

Les parets exteriors del conjunt són rectes, però a la tina, un cop va quedar en desús, se li va obrir un portal a la part de davant per donar-li també un ús com a barraca, en aquest cas amb l'interior enrajolat de cairons vidriats.

Tant la barraca com la tina tenen la teulada obrada amb pedres planes encavalcades en forma de falsa cúpula i acabada amb un ràfec de lloses a tot el perímetre.

S'hi pot arribar fàcilment resseguint aproximadament 1.2 km el lateral de la Riera de Rajadell des de l'antic hostal de Poc Oli (cruïlla entre la carretera de l'estació de Manresa i la carretera C-55).

Cup d'Huguets (Pinell de Solsonès)

Tant l'he vist escrit Huguets com Auguets, el nom correspon a una casa de pagès situada al costat de la carretera de Sanaüja a Solsona, a 7 km aproximadament de Sanaüja però en terme municipal de Pinell. A l'altre costat de l'asfalt el mapa de ICGC hi situa un topònim: El Cup, sense senyalar cap estructura concreta. No podia deixar d'esbrinar quin era aquest cup que donava nom a la contrada. La protagonista és una cavitat rodona cavada la roca, oberta en un lloc desavinent i perdedor allunyat més de 300 m de la casa en línia recta, al costat d'un camí ja perdut i enmig d'una llenca de bosc entre camps de conreu. 

Fa 3 metres de diàmetre però com que està plena d'aigua és difícil precisar-ne la fondària, clavant un tronc en el fons fangós m'ha donat 1'15 m.

El topònim d' El Cup no em permet descartar el seu ús com a dipòsit per fermentar el most, però les seves característiques em fan dubtar, no hi ha una boixa ni encaixos d'un brescat, ni un follador, només destaca una pica de 80x48 cm i 20 cm de fons en el costat més proper al camí, que no sembla adequada per ubicar-hi una premsa. Però tampoc seria el primer cas de cup de vi sense boixa que hem vist. En qualsevol cas és una estructura prou curiosa com per deixar-ne constància.

Coordenades: 41º 55.729' N  1º 19.181' E 

Tina de la Font de l'Esquerrà

Construcció inèdita que es troba perduda en el bosc de la Socarrada, al nord del terme de St Salvador de Guardiola (Bages). Externament és de línies rectes i dona la impressió de ser una caseta habitable, un portal al mig de la façana dona pas a un espai no gaire gran que originalment tenia dos nivells, però aquest espai només representa el 60 % del total de l'edifici. Cal donar la volta per darrera per adonar-nos d'una rampa que arriba a la boca superior d'una tina enrajolada que ocupa el volum restant. Les dimensions són de 2,2 m de diàmetre per 2,8 de fondo, per tant té una capacitat total de 84,8 càrregues (poc més de 10.000 litres).

La boixa no és visible actualment, tot i que per lògica hauria de donar a l'interior de l'espai auxiliar. En canvi sí que es coneixen els quatre encaixos típics per sostenir un brescat.
Les parets estan obrades amb pedres lligades amb una argamassa argilosa que ha resistit prou bé el pas del temps, només s'ha enfonsat la teulada i la separació dels dos nivells de la part auxiliar, que havia de ser de fusta.
A un costat de la construcció, l'oposat a la tina, hi ha restes de parets d'una barraca ensorrada, que potser era anterior o bé es va construir independentment, ja que no ha aguantat tant bé com la resta.

Hi ha nombrosos camins i pistes que creuen el bosc de la Socarrada, però és difícil explicar de manera breu una ruta d'aproximació, només us diré que es troba per sobre del lloc on el mapa de l'ICGC situa la Font de l'Esquerrà i molt a prop del Camp del Lluís.

Coordenades: 41º 42.068' N  1º 46.205' E

Castell de Llobera

El municipi solsonenc de Llobera, amb un poblament escàs i cent per cent dispers, deu el seu orígen a l'indret on s'aixeca l'antic castell i l'església de St Pere, construccions que apareixen documentades ja en el s XI, quan es cita com a senyors uns parents del bisbe d'Urgell. Més tard uns altres membres de la nissaga Llobera participaran en la conquesta de Balaguer i de Lleida. La història d'aquest llinatge i del castell està explicada en el volum XIII de Catalunya Romànica, on també hi trobem escrit que fins fa pocs anys en aquesta construcció (el castell) hi havia la sala de les arcades, un pis superior i unes golfes, tot cobert per una teulada a doble vessant. Veient les fotos que apareixen en aquell volum, aparegut l'any 1982, ens adonem que des de llavors encara han caigut unes quantes parets més i que a aquest ritme en pocs anys tot quedarà reduït a una pila de rocs.
La nostra visita però, l'ha motivat la curiositat per una petita construcció de planta rodona que hi ha a la banda exterior del vell camí que mena fins el costat del castell, tal com diu Jordi Bolòs en l'obra citada.

La 'petita construcció' es localitza mirant des de l'esplanada del castell cap el costat de migdia. Donant-li la volta per baix es confirma que es tracta d'un antic cup excavat a la roca amb una paret sobre-alçada a tot el volt. En el marge rocós hi ha indicis d'un cobert que arrecerava la boixa, en resten els encaixos de l'embigat del sostre, que s'arrengleren fins un grapat de metres més enllà del cup.

Un altre forat proper ens crida també l'atenció, es tracta d'una cavitat rodona buidada en un ressalt de roca. En aquest cas ni boixa ni cap altre detall ornamenten el cup. Probablement l'anterior i aquesta són estructures d'èpoques diferents i qui sap si també amb funcions diferents.

Sabem que dipòsits semblants a aquest darrer s'han fet servir per conservar aglans en remull, tema que algun dia haurem de revisar amb més profunditat. Segons diverses fonts orals aquesta era una pràctica habitual en aquesta part del Solsonès.

Fins aquí els elements del costat del castell, jo els anomeno grup I dels cups del castell de Llobera. Però a les rodalies hi ha encara una sorpresa, cal desplaçar-se uns 200 m cap a l'oest i baixar un tros per la falda solella de la carena per ensopegar dos altres tines o cups en una roca, per damunt d'uns alts marges obrats amb pedra desbastada. 

Els cups són de mides similars, l'un fa un diàmetre de 1.90 m l'altre 1.75 m. Tot i que a dins hi creixen bardisses i un jove roure, es pot mesurar una profunditat total de 2.5 m.

Una de les boixes encara és visible en forma d'un simple forat en el ressalt de roca, mentre que la boixa veïna ha facilitat una fractura que s'ha estès de dalt a baix, com es pot veure a la foto anterior.

Aquest que anomeno grup II del castell de Llobera s'assembla a d'altres que els estudiosos han adjudicat a l'Edat Mitjana. Un detall a destacar és la presència d'encaixos per un brescat en els dos perímetres, i també un retall rectangular al terra, que recorda el que hi ha entre les dues tines de St Andreu de cal Pallot, al Berguedà, i que s'ha associat a la presència d'una premsa.

Acabada l'exploració encara he pogut veure una tina més, obrada en pedra, al costat de can Llavall i davant de l'església de St Pere, però en aquest cas les heures cobreixen de tal manera la construcció que no deixa veure gaires detalls.

Llobera és interessant per molts altres motius, el camí asfaltat surt de l'Hostal del Boix, en el km 47 de la carretera de Solsona a Guissona.