El 1860 és molt significatiu per lo modern que resulta. S'acostuma a veure els cups o tines rupestres com un precedent antic de les tines obrades i enrajolades que tant van proliferar durant el s XIX. Però aquí tenim un cas que demostra que l'evolució de les tines excavades en roca va continuar en paral·lel i contemporàniament a les obrades, aprofitant unes i altres el substrat geològic que hi havia disponible, es cavaven quan hi havia gres sorrenc, folrant o no després amb rajols, i quan no hi havia aquest tipus de roca es feien amb pedra i enrajolades.
El cup fa 230 cm de diàmetre interior amb una paret de 45 cm de gruix al voltant, de pedra apilada en sec sense desbastar, que no culmina en cap teulada perquè es deuria ensorrar. La construcció tenia un portal d'un metre d'ample encarat cap el nord, és a dir cap el camí que va a la casa. Una sèrie de cairons amples i sense envernissar folren el perímetre interior de la part més alta del dipòsit. S'observen també senyals d'encaixos per encabir-hi un empostissat de fusta o brescat.
La cavitat rectangular que es retalla al costat oest fa 4 m de llarg per 1.2 m d'ample i per l'extrem oposat al cup té unes escaletes per baixar i accedir a la boixa. La profunditat no es pot mesurar, igual que la del cup, perquè totes dues cavitats estan plenes d'aigua.
Del PK 13.6 de la carretera C-149a de Solsona a Pinell i Sanaüja surt la pista a Casals, el cup és visible al costat d'una bassa i uns corrals, poc abans d'arribar a la casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada