Tina de l'Obaga de Cal Carlos

La vall que forma el torrent de Valldòria, a ponent de Rajadell (Bages) és un racó de món deshabitat des de fa qui sap quant de temps, només a la part alta de la vall hi romanen les restes d'una masia abandonada, cal Carlos, ara engolida per la vegetació. A uns 500 m a vol d'ocell d'aquestes ruïnes, però més al N i a l'altra riba del torrent, hi hem localitzat un exemplar isolat de tina.

L'estructura és de base quadrada, acostada a la pendent per facilitar l'accés a la part superior, l'alçada arriba als 5 m i l'amplada exterior és 3.30 x 3.60 m. El dipòsit té un diàmetre de 2 m i una fondària estimada de 3.2 m útils més els 40 cm que s'alça un rengle de rajoles per sobre el sòcol del brescat.

El sostre està parcialment enfonsat, sinó fos per això podriem qualificar de molt bo l'estat de conservació. No hi ha cap barraca adossada, la boixa surt a peu de paret sense protecció.

A poques passes hi ha les restes d'una barraca, probablement associada també a les tasques de la vinya en una època que ara sembla molt remota, vista la la massa vegetal que ho cobreix tot.

Per accedir-hi és convenient donar abans una ullada al mapa. De Castellfollit del Boix ens dirigim per pista cap a Grevalosa, però abans d'arribar-hi i un cop dalt de la carena prosseguim cap a Mas Palomes. A l'alçada del dipòsit que hi ha a prop d'aquesta casa surt un camí en direcció SE obstruït per troncs, anem pla i avall per aquest camí del Pas del Carlos i 100 m abans d'assolir el fons de la vall trenquem a l'esquerra per un vell camí carreter que seguim en direcció N fins a la cota 692 del mapa de l'ICGC.

Coordenades: 41º 41.902'N 1º 40.452'E 

Tines de l'Obaga de Fontanelles

Formen un bloc solitari d'exterior rectangular amb dues tines bessones circulars a dins. Els hi falta la coberta tant a les pròpies tines com a la barraca adossada.
El seu nom original ens és desconegut, el d'Obaga de Fontanelles els hi he donat basant-me en el mapa de l'ICC. Pertanyen encara al terme de Rajadell però pels pèls.

Localitzar-les no és difícil malgrat que es troben en un indret completament voltat de bosc, davant les ruïnes de Can Claret però més enlairades. Anant de Can Claret a Sta Margarida del Rauric, quant la pista acaba de travessar el torrent, en un revolt poc abans del caminet a la font, surt un camí del mateix revolt en direcció a ponent. Passem pel costat d'una primera barraca de vinya (codi 7985 de l'inventari de la Wikipedra)  i a l'arribar al dret d'una segona barraca (7986) les tines ja es divisen un tros per damunt. Coordenades: 41º 41.818' N 1º 43.756' E

Sta Margarida del Rauric

La capella de Sta Margarida ha desaparegut totalment. Es trobava per damunt del torrent de l'Infern, en terme de Rajadell (Bages). En els seus orígens romànics s'anomenava Sta Magarida de Guardiola, més tard al seu costat es va edificar la pagesia del Rauric, però ara tot està en ruïnes, un tros de paret aquí un tros allà, el perímetre de l'era, un aljub i el que resta més sencer: una quantitat molt gran de tines. N'hem comptat almenys 22 !

Estan repartides en quatre grups, un grup de 5 forma un rengle a un costat de la casa, hi corresponen la imatge de dalt i la següent. L'estat de conservació d'aquestes cinc és desigual, una d'elles pràcticament ha desaparegut, en canvi a les altres només els hi falta la coberta.

Davant mateix de la casa hi ha un altre grup de 6, totes molt cobertes de vegetació i en un estat de conservació no gaire bo. I al tombar el revolt n'hi ha 2 més, molt desfetes, una d'elles amb les rajoles a la vista. Cap d'elles mostra actualment una construcció annexa, el que no vol dir que no hi fos.

A continuació trobem un rengle de 9 tines més, també al costat de la pista i molt tapades de vegetació per sobre, però es poden contemplar per sota, formant un mur força llarg i de més de 5 m d'alçada. En aquest cas li veiem a cadascuna la seva edificació auxiliar amb la boixa. Els hi falta la coberta tant a les tines com als seus annexes. 

Fixant-nos en el mur ens adonarem que cadascuna va ser afegida individualment a les altres i així el rengle es va anar estenent des de la més propera a la casa fins a la més llunyana. Per dins tenen unes dimensions similars, al voltant dels 2.5 m de diàmetre, però n'hi ha una de quadrada i una altra més petita que les altres, a aquesta li han sostret les rajoles.

Per anar-hi cal travessar el torrent per una pista que surt a 400 m a l'E de les tines de Can Claret. La presència de nombrosos i monumentals xiprers ens senyalaran fàcilment l'indret. Abans d'arribar-hi, al torrent, hi ha l'agradable indret de la font amb el pont per on passava el camí antic.

Tines de Can Claret

Can Claret es troba avui en completa ruïna. L'estructura més visible queda separada uns metres de la casa i la formen un parell de tines, una d'elles amb la meitat esllavissada i sense rajols, probablement sostrets. La seva parella encara s'aguanta, en part gràcies a un potent contrafort que apuntala la paret més exposada a la pendent. Per damunt d'aquestes dues tines n'hi ha una tercera, mig entaforada sota els pins amb restes d'una barraca annexa.

Entre les parets de la casa s'identifica una quarta tina a la que s'accedia per unes escales adossades al lateral N., actualment tot plegat molt cobert de vegetació.

Can Claret pertany al terme de Rajadell (Bages), queda per sobre el torrent de l'Infern, que és recorregut per una pista asfaltada, la mateixa que passa per Can Servitge i per Barquets i que va a parar a Castellfollit del Boix. A 2.2 km de Barquets.

Coordenades: 41º 41.949' N  1º 43.689' E

Tines de Barquets

Seguint des de la rotonda de Can Servitge el camí de Castellfollit del Boix 1.5 km aigües amunt s'arriba davant el conjunt de les 9  tines de Barquets.
El patró constructiu de formar un sol rengle de diverses unitats amb sostre a una vessant és el mateix que segueixen molts casos del Bages com són les tines de Manxons, Can Servitge, Junyent, Rauric, Can Jaume de Montgros, etc. Una estructura simple que estalviava esforços i que permetia anar afegint-ne de noves si s'esqueia.

No es poden prendre mides interiors al trobar-se tapiades les entrades, els sostre de la meitat de la construcció està enfonsat així com les barraques annexes on donava la boixa.

Coordenades:  41º 42.560' N  1º 44.925' E

Can Servitge

A l'oest de Manresa, sota el llarg viaducte de la C-37, s'ajunten la Riera de Rajadell i el Torrent de l'Infern. Resseguint la conca d'aquest darrer (que no s'ha de confondre amb l'altre torrent de l'Infern que hi ha en terme de Mura, dins el Parc de St Llorenç i l'Obac) trobem tot un reguitzell de tines obrades, algunes solitàries i d'altres properes al mas, que denoten una antiga extensió de vinya que avui resta completament oblidada pel domini total del bosc a les dues bandes de la vall.

Una mostra la trobem a Can Servitge, una masia que ocupa el cor d'una poc reeixida urbanització dels anys 60. L'indret, en terme de Rajadell, és documentat des del 977 amb el nom de Vallformosa, encara que la capella de St Salvador, al costat N. de la casa, ja no té res de romànica. 

Tot i que l'estat actual de Can Servitge és llastimós els detalls externs d'aquesta casa palesen un passat econòmicament potent, degut en bona part a l'explotació de la vinya. S'hi poden comptar fins a 15 tines obrades de tipus rectangular, encara que resulten impossibles de mesurar al trobar-se tapiades o cobertes de bardisses.

No estan totes juntes, el rengle més llarg es troba a la banda S. i consta de 7 tines una al costat de l'altra, cadascuna amb el seu habitacle annex. Amb el mateixes característiques en trobem un altre grup, tapiades, sense sostre i cobertes d'heura, que donen a la rotonda del costat E. i encara se'n veuen vestigis d'unes altres adossades a una paret del casal.

A l'angle SE s'aprecien també alguns elements d'un molí, no sabem si de gra o d'oli, però ens decantem més aviat per la segona opció.

Una manera d'anar-hi és des de la sortida 131 de l'Eix Transversal (St Joan de Vilatorrada), seguir el Camí Vell de Rajadell, al primer stop girar a l'esquerra i després, sota les línies elèctriques, trencar cap a la dreta pel Camí de Castellfollit del Boix, tot dret en direcció al viaducte, que travessarem per sota i seguirem cap a ponent fins a la rotonda central de Can Servitge.

Tines del Junyent

Can Junyent és una residència casa de pagès propera al nucli antic de Rajadell (Bages), on s'hi arriba des de la sortida 123 (Fonollosa/Rajadell) de l'Eix Transversal. Una tirallonga de 8 tines restaurades s'estén al costat de la casa. L'interior també ha estat netejat i restaurat, totes tenen porta i l'aspecte és força bo, servint per imaginar l'efecte que feien altres conjunts de tines que hi ha propers als masos d'aquesta part del país, generalment construïts en rengle.

No sembla que hagin tingut mai una barraca adossada, les boixes queden exposades directament a l'exterior.