Tina de Cor-de-roure III

A St Joan de Montdarn altres conreus han substituït el conreu secular de la vinya, però aquesta havia d'haver-hi tingut una presència contumaç a jutjar pels d'artefactes dedicats a la verema que abunden a la zona i que es troben encara buidats a la mateixa roca viva.

Un exemple és aquesta tina solitària circular amb un graó pel brescat molt marcat i encaixos per una tapa de fusta. Medeix 2.30 m de diàmetre per uns 2 m d'alçada, tot i que conté molta terra i bardisses tal com es pot apreciar a les fotos. La boixa és un senzill forat sense relleu.
L'anomenem Tina de Cor-de-roure III , malgrat que es trobi a una bona distància, 525 m a vol d'ocell, de l'antiga masia de Cor-de-roure, veïna de l'església de St Joan de Montdarn, a Viver i Serrateix (Berguedà).
Per anar-hi cal situar-se a 375 m de St Joan, a la carretera que porta a Viver i llavors caminar 620 m en direcció NE per una ampla carena rocosa.
Coordenades:  41º 58.807' N   1º 47.240' E

Tina de Santandreu

Una mostra d'extrema simplicitat que amaga l'acurada feinada, amb útils molt rudimentaris, d'aprofundir dins la roca un forat rodó de manera perfectament aplomada.
Es troba 100 m a l'O de Cal Santandreu, en terme d'Avià (Berguedà). medeix 2 m de diàmetre x 2 m de fondo i no s'hi observen indicis de boixa ni d'encaix d'un brescat.
S'hi pot accedir des del PK 140.9 de la carretera C-26 de Solsona a Berga per una pista que cal seguir 3.3 km en direcció S.
Coordenades: 42º 2.820' N  1º 49.228' E

Tina del Torrent de les Fonts

Dues tines aparellades situades a la capçalera d'un torrent, pràcticament sobre la llera, es mostren sense coberta i un xic malmeses en un entorn cobert d'arítjols i densa vegetació. Són de planta quadrada exterior i rodones de dins.
S'han salvat de perdre's en l'oblit gràcies a la proximitat de la pista.
Davant mateix crida l'atenció una base de premsa mig enterrada.

Seguint el camí que porta a Can Jaume de Montgròs des de l'Urpina passarem pel costat mateix d'aquesta barraca, la tina es pot veure per sota la pista uns metres abans. Terme de St Salvador de Guardiola (Bages).
Coordenades: 41º 41.134' N  1º 44.217' E

Tines de Can Jaume de Montgròs

Sota el cim boscós de la Pòpia de Montgròs, a la banda soleia, hi ha Can Jaume de Montgròs, terme de St Salvador de Guardiola (Bages). A la part de sobre hi ha un conjunt de set tines que segueixen l'estructura en rengle que hem vist també a Can Junyent, el Rauric, Can Servitge, Barquets, etc ...

En aquest cas cadascuna té una edificació individual auxiliar on donava el brocal de sortida. Actualment les cobertes estan enfonsades i les bardisses no permeten fer mesures ni accedir amb facilitat a les boixes.

Es pot anar a Can Jaume prenent la sortida St. Salvador de Guardiola-nord de la C-37 de Manresa a Igualada, tot seguit girem a la dreta, passem sota el pont i just després trenquem a l'esquerra on hi ha l'indicador Urpina. Des de l'esplanada de la Residència Urpina seguirem per un camí que surt cap a ponent, però que progressivament tomba cap el N.

Tina de la Costa de Montgròs

Solitària i poc coneguda, amagada enmig del bosc no es veu fins que no hi ets. Consisteix en una única tina, quadrada per fora i rodona per dins, sense cap barraca auxiliar. No conserva la coberta i la boixa no és visible. Falten les rajoles de l'interior, que probablement van ser sostretes fa molt de temps. Una sèrie de graons porta fins a l'entrada de la part superior.  

Als voltants es poden veure abundants parets d'antigues feixes construïdes amb grossos carreus.

Situada a 460 m d'alçada, per sobre d'una pista relativament nova que uneix Can Jaume de Montgròs amb el Coll de Gallcanta, terme de St Salvador de Guardiola (Bages). Per trobar-la podem orientar-nos per una barraca molt propera, visible damunt mateix de la pista, a uns 700 m a l'O. del coll de Gallcanta, on podem haver arribat primer remuntant la pista que passa per Sta Margarida del Rauric.

Coordenades de la tina: 41º 41.774' N 1º 44.577' E

Tines de la Masia del Rauric

Ens refiem de com l'anomena el mapa de l'ICC: Masia del Rauric, que caldrà distingir del propi Rauric, més gran i situat a l'altra vessant de la serra. Es de suposar que el petit depenia del gran i quedava dins el seu termenal.

Del que resta en peus de la casa les parts més airoses són justament les edificacions corresponents a dos parells de tines circulars per dins i quadrades per fora. Un parell tenia coberta, ara desapareguda, a una sola vessant. L'altre parell era dins una construcció allargassada, que havia tingut teulada a dos vessants, que guardava les tines al mig i cadascuna buidava la boixa a una dependència situada als extrems. Aquestes dependències conserven el sostre de volta i algun prestatge.

La Masia del Rauric queda en un cap de serrat obert a àmplies vistes sobre Montserrat. Un camí que passa pel coll de Gallcanta comunica tots dos Raurics.

Coordenades: 41º 42.000' N 1º 45.033' E , terme de St Salvador de Guardiola (Bages)

Tines de l'Obaga de Fontanelles

Formen un bloc solitari d'exterior rectangular amb dues tines bessones circulars a dins. Els hi falta la coberta tant a les pròpies tines com a la barraca adossada.
El seu nom original ens és desconegut, el d'Obaga de Fontanelles els hi he donat basant-me en el mapa de l'ICC. Pertanyen encara al terme de Rajadell però pels pèls.

Localitzar-les no és difícil malgrat que es troben en un indret completament voltat de bosc, davant les ruïnes de Can Claret però més enlairades. Anant de Can Claret a Sta Margarida del Rauric, quant la pista acaba de travessar el torrent, en un revolt poc abans del caminet a la font, surt un camí del mateix revolt en direcció a ponent. Passem pel costat d'una primera barraca de vinya (codi 7985 de l'inventari de la Wikipedra)  i a l'arribar al dret d'una segona barraca (7986) les tines ja es divisen un tros per damunt. Coordenades: 41º 41.818' N 1º 43.756' E

Sta Margarida del Rauric

La capella de Sta Margarida ha desaparegut totalment. Es trobava per damunt del torrent de l'Infern, en terme de Rajadell (Bages). En els seus orígens romànics s'anomenava Sta Magarida de Guardiola, més tard al seu costat es va edificar la pagesia del Rauric, però ara tot està en ruïnes, un tros de paret aquí un tros allà, el perímetre de l'era, un aljub i el que resta més sencer: una quantitat molt gran de tines. N'hem comptat almenys 22 !

Estan repartides en quatre grups, un grup de 5 forma un rengle a un costat de la casa, hi corresponen la imatge de dalt i la següent. L'estat de conservació d'aquestes cinc és desigual, una d'elles pràcticament ha desaparegut, en canvi a les altres només els hi falta la coberta.

Davant mateix de la casa hi ha un altre grup de 6, totes molt cobertes de vegetació i en un estat de conservació no gaire bo. I al tombar el revolt n'hi ha 2 més, molt desfetes, una d'elles amb les rajoles a la vista. Cap d'elles mostra actualment una construcció annexa, el que no vol dir que no hi fos.

A continuació trobem un rengle de 9 tines més, també al costat de la pista i molt tapades de vegetació per sobre, però es poden contemplar per sota, formant un mur força llarg i de més de 5 m d'alçada. En aquest cas li veiem a cadascuna la seva edificació auxiliar amb la boixa. Els hi falta la coberta tant a les tines com als seus annexes. 

Fixant-nos en el mur ens adonarem que cadascuna va ser afegida individualment a les altres i així el rengle es va anar estenent des de la més propera a la casa fins a la més llunyana. Per dins tenen unes dimensions similars, al voltant dels 2.5 m de diàmetre, però n'hi ha una de quadrada i una altra més petita que les altres, a aquesta li han sostret les rajoles.

Per anar-hi cal travessar el torrent per una pista que surt a 400 m a l'E de les tines de Can Claret. La presència de nombrosos i monumentals xiprers ens senyalaran fàcilment l'indret. Abans d'arribar-hi, al torrent, hi ha l'agradable indret de la font amb el pont per on passava el camí antic.

Tines de Can Claret

Can Claret es troba avui en completa ruïna. L'estructura més visible queda separada uns metres de la casa i la formen un parell de tines, una d'elles amb la meitat esllavissada i sense rajols, probablement sostrets. La seva parella encara s'aguanta, en part gràcies a un potent contrafort que apuntala la paret més exposada a la pendent. Per damunt d'aquestes dues tines n'hi ha una tercera, mig entaforada sota els pins amb restes d'una barraca annexa.

Entre les parets de la casa s'identifica una quarta tina a la que s'accedia per unes escales adossades al lateral N., actualment tot plegat molt cobert de vegetació.

Can Claret pertany al terme de Rajadell (Bages), queda per sobre el torrent de l'Infern, que és recorregut per una pista asfaltada, la mateixa que passa per Can Servitge i per Barquets i que va a parar a Castellfollit del Boix. A 2.2 km de Barquets.

Coordenades: 41º 41.949' N  1º 43.689' E

Tines de Barquets

Seguint des de la rotonda de Can Servitge el camí de Castellfollit del Boix 1.5 km aigües amunt s'arriba davant el conjunt de les 9  tines de Barquets.
El patró constructiu de formar un sol rengle de diverses unitats amb sostre a una vessant és el mateix que segueixen molts casos del Bages com són les tines de Manxons, Can Servitge, Junyent, Rauric, Can Jaume de Montgros, etc. Una estructura simple que estalviava esforços i que permetia anar afegint-ne de noves si s'esqueia.

No es poden prendre mides interiors al trobar-se tapiades les entrades, els sostre de la meitat de la construcció està enfonsat així com les barraques annexes on donava la boixa.

Coordenades:  41º 42.560' N  1º 44.925' E

Can Servitge

A l'oest de Manresa, sota el llarg viaducte de la C-37, s'ajunten la Riera de Rajadell i el Torrent de l'Infern. Resseguint la conca d'aquest darrer (que no s'ha de confondre amb l'altre torrent de l'Infern que hi ha en terme de Mura, dins el Parc de St Llorenç i l'Obac) trobem tot un reguitzell de tines obrades, algunes solitàries i d'altres properes al mas, que denoten una antiga extensió de vinya que avui resta completament oblidada pel domini total del bosc a les dues bandes de la vall.

Una mostra la trobem a Can Servitge, una masia que ocupa el cor d'una poc reeixida urbanització dels anys 60. L'indret, en terme de Rajadell, és documentat des del 977 amb el nom de Vallformosa, encara que la capella de St Salvador, al costat N. de la casa, ja no té res de romànica. 

Tot i que l'estat actual de Can Servitge és llastimós els detalls externs d'aquesta casa palesen un passat econòmicament potent, degut en bona part a l'explotació de la vinya. S'hi poden comptar fins a 15 tines obrades de tipus rectangular, encara que resulten impossibles de mesurar al trobar-se tapiades o cobertes de bardisses.

No estan totes juntes, el rengle més llarg es troba a la banda S. i consta de 7 tines una al costat de l'altra, cadascuna amb el seu habitacle annex. Amb el mateixes característiques en trobem un altre grup, tapiades, sense sostre i cobertes d'heura, que donen a la rotonda del costat E. i encara se'n veuen vestigis d'unes altres adossades a una paret del casal.

A l'angle SE s'aprecien també alguns elements d'un molí, no sabem si de gra o d'oli, però ens decantem més aviat per la segona opció.

Una manera d'anar-hi és des de la sortida 131 de l'Eix Transversal (St Joan de Vilatorrada), seguir el Camí Vell de Rajadell, al primer stop girar a l'esquerra i després, sota les línies elèctriques, trencar cap a la dreta pel Camí de Castellfollit del Boix, tot dret en direcció al viaducte, que travessarem per sota i seguirem cap a ponent fins a la rotonda central de Can Servitge.

Tines del Junyent

Can Junyent és una residència casa de pagès propera al nucli antic de Rajadell (Bages), on s'hi arriba des de la sortida 123 (Fonollosa/Rajadell) de l'Eix Transversal. Una tirallonga de 8 tines restaurades s'estén al costat de la casa. L'interior també ha estat netejat i restaurat, totes tenen porta i l'aspecte és força bo, servint per imaginar l'efecte que feien altres conjunts de tines que hi ha propers als masos d'aquesta part del país, generalment construïts en rengle.

No sembla que hagin tingut mai una barraca adossada, les boixes queden exposades directament a l'exterior.

Lagar del Alto de la Huesera

Des de que fa uns dies vam començar aquesta ruta riojana i ens hem anat traslladant de ponent a llevant, els artefactes rupestres de la verema els hem anat trobant cada vegada més dispersos. Es possible que cap a terres de Laguàrdia, més a prop de Logroño, l'agricultura no hagués estat abans tan dominant com ara i s'hagués combinat amb una tradició ramadera que vindria de temps neolítics o de l'Edat de Bronze.

Aquesta tradició ramadera antiquíssima alguns la veuen emparentada amb la presència de dolmens, que cap aquesta banda és abundant i alguns d'ells, com la Chabola de la Hechicera (a dalt) són força espectaculars.

Un altre dolmen que es troba actualment en procés d'excavació i estudi és el del Alto de la Huesera (imatge següent).

Al costat mateix d'aquest darrer, tot i que no hi té res a veure ni amb l'època ni amb la funció, hi ha aquesta altra pedra de més de dos metres de llarg, que presenta una llarga concavitat buidada artificialment i una sortida acanalada en un extrem.

Se l'ha identificat com a un lagar i de fet el seu aspecte no difereix massa del lagar de San Andrés de Eskuernaga, encara que més petit. Pel residu sòlid que encara s'hi observa també es deu haver fet aquí alguna demostració recent del trepig o pisado del raïm.

Segons una hipòtesi de Fernando Andrés l'allunyament dels lagares respecte a les zones poblades, com és aquest cas, obeiria al voler impedir els camperols que es conegués la quantitat de most obtinguda i que els recaptadors podessin cobrar els imposts en espècie confiscant el raïm acabat de collir.

Accés: Està situat a la part oriental de la Rioja Alavesa. A 2100 m de Guardia (o Laguardia) en direcció a Bilar (Elvillar) prendre trencall a l'esquerra i seguir per pista uns 800 m més.  Coordenades: 42º 34.185' N  2º 33.965' O

Lagar de San Andrés de Eskuernaga

Aquesta estructura pètria, de forma alhora guerxa i corba, mesura gairebé 5 m de punta a punta, tot i que té un cap escapçat degut a una antiga fractura de la roca. Es tracta d'un curiós lagar dels 10 que s'han localitzat en terme d'Eskuernaga (o Villabuena de Áraba), a la Rioja Alabesa.

Potser en aquestes fotos costa una mica copsar la forma d'aquest estrany artefacte amb l'adequada perspectiva, però de que es tracta d'un lagar antic no hi ha dubte; a escassos metres, en el mateix esperó rocós se'n troben almenys dos més, amb la forma de pileta habitual.

A poca distància es troben els vestigis d'un antic poblat o hàbitats que hi podrien estar relacionats.
Accés: Cal sortir de Villabuena pel costat nord de l'església i seguir la pista 1 km prenent sempre els ramals drets de les bifurcacions importants.

Coordenades: 42º 33.504' N   2º 39.204' O

Ábalos (III): El Carronillo, San Cristóbal

Per acabar de donar una ullada a la Sonsierra i a Ábalos en particular, podem anar veure alguns dels lagares que hi ha al nord del poble. A dalt imatge de San Cristóbal I: pileta perfectament circular i canalillo sense torco, es buidava al marge.

A sota una imatge d'un dels que forma el conjunt de 5 lagares d'El Carronillo, picats tots ells en un esperó allargassat de roca des del que es divisa el poble. 

L'accés a aquests conjunts es fa sortint del poble d'Ábalos per un camí al costat de l'absis de l'església i dirigint-se cap a les coordenades de Carronillo: 42º 35.525' N   2º 43.095' O . L'indicador de l'indret de San Cristóbal és visible enlairat al N des de la mateixa pista d'accés a Carronillo.

Ábalos (II): Las Abejas

El Lagar de Las Abejas és una altra interessant mostra dels lagares riojans. Després d'haver-ne visitat uns quants penso que la imatge superior ja el descriu suficientment. Està perfectament net i s'hi veu residu sòlid d'un pisado fet com a demostració, senyal de l'atenció que se'ls hi ha dedicat aquests darrers anys.
S'assegura que el vi resultant d'aquests lagares era blanc doncs el most no es deixava fermentar in situ, sinò que era transportat en odres a les vivendes dels viticultors, on finalitzava el procés. El most no es mantenia en contacte amb la pellofa el temps suficient com per agafar color.

Un km més avall del trencall que hem pres per anar al Lagar de Santa Ana hi ha una pista a l'esquerra (just al davant del chozo de la foto) que porta a Las Abejas.

Coordenades: 42º 33.532' N  2º 42.492' O

Més informació: Los lagares de Ábalos, a la xarxa.

Ábalos (I): Santa Ana

Un altre municipi de La Rioja que s'estén al nord de l'Ebre formant part de la Sonsierra és Ábalos. Si a San Vicente de la Sonsierra hem ressenyat unes quantes mostres dels més de 60 lagares rupestres que hi ha repartits, a Ábalos, on n'hi ha una trentena de restaurats i senyalitzats, en dedicarem tres entrades en total.
Aquest de Santa Ana destaca per la presència d'una base de premsa de 4.5 m de llarg. Es la cinquena premsa medieval que veiem en terres riojanes després de les de Montebuena, Santurnia, San Andrés i Zabala. Però en relació amb el nombre de lagares són més aviat escasses.
Els quatre forats quadrats eren l'encaix dels arbres de la premsa, estructura que havia de ser de fusta, i centrat entre aquests forats s'endevina un cercle on probablement encaixava la 'gàbia' , o alló que en fes les funcions. A la part baixa on un torco recollia el most a través d'un rec.
Paral·lel a la premsa hi veiem un segon lagar, de figura oval.



Situat en la pendent d'una roca propera hi ha un altre lagar convencional, de pileta rectangular i torco.

S'hi pot arribar per una pista de terra que surt cap a llevant a 500 m al sud d'Ábalos, de la carretera que porta a Baños de Ebro i Torremontalvo.

Coordenades: 42º 33.960' N  2º 42.300' O

Més informació: Lagares excavados en roca en Rioja Alavesa y de la Sonsierra Riojana. Salvador Velilla Córdoba.