La parta alta i antigua de Bastida, o Labastida (Araba/Álava), va formar-se a l'ajuntar-se els barris del Olmo i de la Mota. Passejant pels estrets carrers d'aquesta part de la població veurem moltes distingides façanes blasonades, algunes de les quals guarden en el soterrani vells cellers amb dependències i tines picades a la roca.
Darrera l'església es va aterrar una casa que va deixar a la vista el lagar de la Mota, anomenat així pel barri on es troba.
En el rètol explicatiu que hi ha al peu del cobert que arrecera aquesta estructura hi llegim: en aquests recipients es realitzava la fermentació alcohòlica del raïm sencer, sistema anomenat maceració carbònica i que encara es continua utilitzant a la Rioja Alabesa per la elaboració de negres joves, frescos i afruitats.Un cop finalitzada la fermentació, el vi s'escolava per l'orifici situat al fons del lago, fins el torco, espècie de banyera excavada en la pedra on es recollia el líquid que posteriorment es traslladava a botes de fusta. Els raïms que restaven en el lago es duien a la premsa per extreure tot el vi que quedava. Aquests lagares casolans van substituïr els lagares rupestres que poblen els voltants de Labastida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada