La gran majoria dels lagares rupestres riojans tenen la forma d'un plat arrodonit, rebaixat uns quants centímetres i de poc més d'un metre de diàmetre, que per una canaleta aboca a un dipòsit més fondo, més o menys rectangular. Aquests tres elements són anomenats pileta, canalillo i torco.
No hi trobem tines o dipòsits per a la fermentació, com en trobem a Catalunya o a la Provença. Això indica que la fermentació no es realitzava enmig dels camps, sinó que el most era transportat, probablement dins de sacs de pell, fins el celler.
De fet aquests lagares feien la mateixa funció que les premses de biga excavades en roques de les que ja hem vist diversos exemples en aquest blog, però encara d'una manera més sòbria, doncs amb comptades excepcions no hi havia més mecanisme que el simple trepig amb els peus.
A l'indret de la Torera (originalment Torrera) hi ha quatre exemplars d'aquesta mena, dels quals tres apareixen en les imatges de més amunt.
Per anar a la Torera cal seguir 400m una pista que surt a la dreta de la carretera de Labastida a Haro, 330 m després del trencall de Lore-Toki.
Una lagareta solitària es troba a Mugazábal, el torco és oval amb una depresió central, té dos canalillos i una pileta mal conservada, per aquesta raó no adjunto imatges. Es troba prenent el carrer Fray Domingo Salazar de Labastida, que a uns 1300 m més al sud, ja convertit en pista es bifurca, Mugazábal queda a la branca esquerra. Però si seguim fins arribar als 2 km de la població per la branca dreta arribarem al trencall senyalitzat a Iscorta.
Iscorta forma una mena de circ natural rocós de forma peculiar i allargassada on a la seva banda N s'hi localitzen quatre lagares mig amagats entre la vegetació (imatges de sota), en algun cas només és visible el torco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada