Tina II del torrent de l'Oller

Construcció aïllada de pedra seca formada per una tina rodona i una barraca quadrada adossada, situada en terme de Manresa i feta segons l'estil tradicional del Bages. Està edificada dalt d'una pendent amb vistes sobre el torrent de l'Oller. La barraca ha estat inventariada amb el nº 10996 a la Wikipedra, la qual ha enregistrat, sense proposar-ho, diverses tines enmig de les vinyes, i ho fa sense la perspectiva limitada de la Viquipèdia, que a dia d'avui encara es cenyeix estrictament a les tines de les valls del Montcau, malgrat que diverses publicacions il·lustren exemples fora d'aquell àmbit.

Es un exemplar bonic i força ben conservat. Es mantenen encara els sostres en falsa cúpula i fins i tot les portes.
La tina està tancada i no es pot veure ni mesurar l'interior.
A dins de la barraca es distingeix la boixa i el que sembla un prestatge baix per posar-hi una o dues botes de fusta.
Des d'aquí es divisa la tina I del Torrent de l'Oller, des d'on és fàcil orientar-se per arribar fins aquesta.

(en primer terme la Tina II del Torrent de l'Oller i al fons a la dreta la tina I)

Coordenades: 41º 42.150' N  1º 49.065' E

Tina I del torrent de l'Oller

Al sud de Manresa,a cada banda del torrent que baixa de l'Oller cap a la Riera de Rajadell, hi ha una tina 'a peu de vinya'. Aquesta de la foto es la del costat esquerre hidrogràfic.
Es tracta d'una construcció de dos cossos adossats, el de planta rodona és el que conté la tina. La porta d'entrada queda inusualment penjada per sobre del cap d'una persona, sense una rampa ni escala que hi pugi, però que en el seu moment bé deuria existir per poder abocar-hi el raïm. La porta és de ferro i està tancada amb un forrellat, o sigui que no es pot veure l'interior.

Adossat a la part rodona hi ha un ampli edifici que té l'entrada pel costat oest, a dins hi trobem encara l'eix de cargol d'una premsa i les restes desfetes d'un cup de ciment afegit modernament.

Es troba situada al nord de la tina del Cingle dels Esparvers, des de la que s'hi pot anar tot mirant de no guanyar alçada i anant a travessar el rec que forma el torrent de l'Oller, abans de precipitar-se sobre la Riera de Rajadell. La tina es divisa perfectament enmig dels camps.

Coordenades: 41º 42.200' N 1º 49.125' E

Tina del Cingle dels Esparvers

Al sud de Manresa, per sobre d'un pronunciadíssim meandre que forma la Riera de Rajadell i en una raconada a dalt de l'escarpat cingle dels Esparvers, s'aixeca aquesta construcció que de lluny pot semblar una de les tantes barraques que hi ha disseminades per aquest sector. El seu interior però, està ocupat per dues tines que comparteixen l'espai, són dipòsits rectangulars lliscats amb ciment, el que els hi dona un aspecte que contrasta fortament amb l'exterior fet de lloses ben disposades i apilades en sec.

Per la part de fora, sobresurt a peu de paret un brocal senzill amb forma de tub. No hi ha cap cobert auxiliar, només les restes d'una basseta.

Es pot enllaçar en un mateix itinerari aquesta tina amb algunes altres ja ressenyades (les de Montlleó, Camí de l'Oller i Riera de Rajadell) fent l'excursió que proposa en Joan M. Vives en aquest enllaç: tines al sud de Manresa.

Si no es vol caminar tant, o no tenim temps, es pot arribar amb vehicle gairebé fins el Gorg dels Esparvers seguint el lateral de la Riera de Rajadell des de l'antic hostal de Poc Oli (cruïlla entre la carretera de l'estació i la carretera C-55). A prop del gorg surt un camí senyalitzat 'Pou de glaç' i 'Serra de Montlleó', només caldrà seguir-lo fins a superar el cingle.

Coordenades: 41º 41.972' N 1º 49.182' E

Tines del Pla

Situades en els plans conreats per sobre de la tina de la Riera de Rajadell (entrada anterior). Es un grup que ha sofert remodelacions importants. Dels dos cossos en que es divideix la construcció el de més al nord conté dues tines estranyament asimètriques, probablement a causa d'una d'aquelles remodelacions, una té forma de mitja lluna i l'altra és rodona amb un diàmetre igual al radi de la tina germana.

Al costat de sota hi ha dos recintes annexos, que igualment han perdut la teulada. Finalment hi ha una construcció adossada, la única amb coberta, en la que hi trobem quatre obertures al terra que aboquen a uns dipòsits que podrien ser sitges de gra.

Coordenades: 41º 42.146' N  1º 49.595' E

Tina de la Riera de Rajadell

Situada en el curs baix de la riera de Rajadell, a la riba esquerra. Es una construcció força coneguda perquè es troba molt a prop de Manresa, en una zona transitada a diari per passejants i ciclistes. De costat amb la tina hi trobem la barraca referenciada amb el codi 11277 en el recull de la Wikipedra. Tota la zona és plena de barraques que ja han estat inventariades. La pedra seca també és present en forma de marges i escales volades com aquesta.

Les parets exteriors del conjunt són rectes, però a la tina, un cop va quedar en desús, se li va obrir un portal a la part de davant per donar-li també un ús com a barraca, en aquest cas amb l'interior enrajolat de cairons vidriats.

Tant la barraca com la tina tenen la teulada obrada amb pedres planes encavalcades en forma de falsa cúpula i acabada amb un ràfec de lloses a tot el perímetre.

S'hi pot arribar fàcilment resseguint aproximadament 1.2 km el lateral de la Riera de Rajadell des de l'antic hostal de Poc Oli (cruïlla entre la carretera de l'estació de Manresa i la carretera C-55).

Tina del Camí de l'Oller

Es una construcció que reconeixeran fàcilment els que hagin recorregut alguna vegada l'altiplà de Montlleó, al sud de Manresa. La tina s'aixeca al costat de migdia de la pista, amb vistes sobre Montserrat.

Mostra un estat de conservació força bo, però s'ha perdut la teulada que en orígen abraçava amb una sola pendent el dipòsit i l'edificació auxiliar. 

El dipòsit té 21 rajoles de circumferència (2.7 m de diàmetre) per 10 rajoles de fondo (4m), això li suposa una capacitat de 22.450 litres o 185 càrregues, que es correspon amb la producció d'una vinya de 43.6 quarteres de terra (13 hectàrees), o dit de manera més popular: 18.21 vegades el camp de joc del Barça. Però com sempre dic la capacitat màxima d'aquestes tines no s'assolia mai del tot, aquesta sospita es re-aferma en aquest cas per la presència d'un envà vertical que divideix en dos el dipòsit, el que vol dir que una de les meitats quedava en reserva. Es una estratègia que ja hem observat en altres casos.

L'edificació auxiliar tenia planta i pis, amb un portal d'entrada força ampli. La imatge mostra el que observem gairebé sempre: una clara discontinuïtat entre el bastiment de la pròpia tina i el bastiment de l'edifici annex.

Es localitza a 1km a ponent de la tina del serrat de Montlleó.
Coord.: 41º 41.812' N 1º 49.303' E

Tina del serrat de Montlleó

Conjunt isolat de tina amb barraca situat dalt de l'altiplà de Montlleó, al sud del terme de Manresa. La forma de la barraca fa pensar inevitablement amb la de l'entrada anterior (mas Vidal), vistes des de fora totes dues mostren un sostre que s'estén més enllà dels laterals fins a fer l'efecte de formar part del marge. Però la de Mas Vidal es troba a l'Anoia mentre que aquesta és un cas peculiar dins del Bages.

El cobert de la tina, en canvi, és de parets rectes amb una teulada de lloses a dues aigües. El dipòsit està enrajolat i té 2.3 m de diàmetre per una fondària visible de 2.8 m, sense comptar la part que queda per sobre l'encaix del brescat. L'entrada al cup es fa per un portal encarat cap el S, per damunt de la barraca.

L'estat de conservació és bo, tot i un forat accidental fet al sostre que dona llum a l'interior de la barraca i permet veure fàcilment la boixa en la paret del fons.

Coordenades: 41º 41.855' N 1º 49.900' E