19 de gener, 2017

Cova dels cups


Enfilada en una raconada del Montsant i a poc més d'una hora de Margalef es troba la Cova dels Cups, una cavitat que guarda en el seu interior dos dipòsits de fermentació d'aspecte no massa antic. Feia temps que la tenia marcada com un indret pendent d'anar-hi, però ha estat en Joan Mª Vives qui ha donat l'empenta que calia al convidar-nos al Francesc Roma i a mi a fer finalment aquesta excursió tant de temps ajornada.


La cavitat és una balma suficientment fonda com per donar aixopluc a aquests dos cups, que fan uns 2 m de costat per 1.2 m de fondo. Tota l'obra és feta de pedres lligades amb un morter que conté una elevada component de guix, L'interior no està enrajolat amb els típics cairons, el seu lloc l'ocupen maons massissos. No hi ha brocal de cap mena, és de suposar que treien el suc amb galledes.

Que els dipòsits eren cups i no una altra cosa ens ho confirmen uns trossos de fusta, restes de la vella premsa vertical que hi havia en un racó. En un lloc bac, boscós i tan costerut com aquest, es fa estrany que hi podés haver vinya en un temps relativament no gaire llunyà. Fins i tot costa trobar indicis de feixes a prop de la cova, encara que de murs i parets n'hi ha en abundància un tros més avall de la clotada. Però no podem creure que pugessin el raïm fins aquí dalt, la vinya havia d'estar a tocar i això és el que més sorprèn.


La Cova dels Cups és poc o molt coneguda pels excursionistes habituals del Montsant i apareix en diverses guies i publicacions. Generalment s'hi va per baix remuntant el Barranc de la Coma Negra. La ruta que hem fet nosaltres permet pujar fins dalt la carena i baixar per St Salvador en un temps de marxa d'entre 3.5 i 4 hores, itinerari que podeu trobar a https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11513660.


16 de gener, 2017

El cupet de la nuclear d'Ascó


En Francesc Roma té un do. No s'explica de cap més manera que tot passant per la carretera, a prop de la central nuclear d'Ascó, és fixés en una roca que treia el cap per sobre d'un camp d'oliveres i decidís acostar-s'hi a veure què hi havia. A primer cop d'ull la troballa pot semblar poc espectacular: un forat de poc més d'un metre de diàmetre per mig metre de fondo. Podria ser un cocó per recollir aigua o un munt de coses més, però l'he volgut incloure aquí perquè hi ha detalls que el fan sospitós d'haver servit per xafar el raïm. En primer lloc la seva ubicació és extremadament similar a un munt de casos ja vists en aquest blog, queda dalt d'un roc com si aspirés a tenir més fondària per fer-hi una boixa per baix, tot i que cal dir que de boixa no n'hi ha. A prop del roc s'hi veuen uns retalls fets a la roca que havien d'esta-hi relacionats, el mateix forat en té altres forats petits com satèl·lits al voltant, un detall observat en moltíssimes tines excavades de molt més al nord. Finalment, donant la volta cap sota el roc, s'hi coneixen les restes d'empedrat d'un curt caminet d'accés i sobretot les parets d'una barraca.


Per tot aquest conjunt d'elements queda clar que aquest era un indret de treball i que el forat rodó no és una simple cadolla artificial. La qüestió seria més aviat si va servir per trepitjar-hi raïm, o bé per alguna altra activitat agrícola. Una opció és que servís per contenir oli (actualment els camps que hi ha a sota són d'oliveres), però en aquest cas hi trobem a faltar un plat de mola.
Ho deixo aquí, però la seva importància radica sobretot en la zona on es troba, a tocar de l'Ebre, i això ens obre les portes a investigar en una comarca de la que fins ara no haviem conegut cap artefacte d'aquest estil.


Coordenades: 41º 11.905' N  0º 33.571' E