Sellents

Ens trobem de nou a Preixens. Pràcticament allà on passa la ratlla entre les comarques de la Noguera i l'Urgell, s'aixeca una petita elevació amb unes roques plenes d'interessants relleus, forats i retalls escalonats.

L'indret apareix com a Sallents en el mapa de l'ICC i amb el nom Sellens a l'inventari de la Generalitat del patrimoni arqueològic.

Els arqueòlegs han fet prospeccions en superfície i com era de esperar han trobat ceràmica grisa, habitualment associada a indrets amb aquest tipus de relleus.

La majoria de les diverses cavitats que hi ha concentrada en poc tros tenen pinta d'haver estat sitges per guardar gra o aliments.

En conjunt es tracta doncs d'un centre de producció i emmagatzemament agrícola que va funcionar en algun moment de l'Edat Mitjana o potser fins i tot en època moderna.





Les sitges d'aquí són dipòsits amb l'entrada quadrada amb vores arrodonides que donen pas a un interior generalment més ample. Però no sempre, en un parell de casos les parets cauen rectes. Alguns retalls exteriors indiquen que s'hi podia encaixar una tapa de fusta.

No tot eren sitges, una de les cavitats, ara colonitzada per la vegetació, té unes dimensions molt grans i probablement servia de bassa.
En el punt més enlairat hi trobem un dipòsit allargassat, sense opció a tenir una tapa, que per les seves dimensions recorda dipòsits que ja hem vist sovint en aquestes pàgines i que anaven destinats al most de la verema, tot i que en aquest cas podria haver servit igualment d'aljub, fos per remullar-hi cànem o per altres funcions.

La relació amb el most la veiem més clara en dos dipòsits que es troben a la part més coberta de vegetació. L'indici ens el dona un retall de forma quadrangular: una plataforma de trepig que per la part baixa de la pendent aboca a un dels dipòsits.

Un d'aquests dos dipòsits o trulls està força ple de terra però l'altre, tot i que colonitzat pels arbres, mostra clarament les seves dimensions, que ronden els 2 x 2 m encara que no té una forma del tot regular.

Del carrer Costa del Corral Nou de Preixens, davant de les roques balmades que sustenten el castell i altres edificacions, surt el carrer Sellents. Si seguim uns 500 m la direcció d'aquest carrer, fins més enllà del poble, arribarem a les roques que ens quedaran una mica per sobre del camí de grava.
Coordenades: 41º 47.588' N 1º 3.434' E

Escanyimars

Escanyimars és una illa plana poblada d'alzines que destaca voltada de camps al nord de Butsènit, en el terme de Montgai (Noguera). El punt central i més elevat d'aquesta illa és una gran roca de parets verticals que hauria estat la base ideal per bastar-hi un punt de vigilància, però no s'hi veu res d'això. En canvi, la roca queda al mig d'un recinte o terrassa de perímetre romboide delimitat per rengles de carreus, amb unes diagonals de 50 x 30 m, .

A 40 m a ponent d'aquesta terrassa hi passa l'antic camí de Montclar, vorejat per pedres posades en vertical, que fa dos anys va ser netejat gràcies a un camp de treball.

Aquest camí passa pel costat mateix d'una roca ample, fàcil de pujar, on hi trobem uns grans dipòsits molt erosionats que donen sentit a tot el conjunt, ja que Escanyimars era, de fet, un centre de producció agrícola. 

La cavitat més cèntrica és un trull que té a una banda un altre amb el que probablement estava comunicat, i a l'altre costat una plataforma on trepitjar el raïm.

Malgrat el desgast de les cavitats la seva cabuda dona idea de la importància que va tenir aquí la vinya durant la Baixa Edat Mitjana i potser l'Epoca Moderna, moments als que correspon la ceràmica trobada.

A 8.7 km d'Agramunt en direcció a Balaguer hi ha Butsènit, sortirem d'aquest poble en direcció E. Passat el trencall del cementiri prendrem direcció N i 1.4 km després arribarem a Escanyimars.

Coordenades: 41º 48.828' N 1º 0.300' E

Cup del Canal

Aquesta construcció es troba al costat mateix de la carretera de Cervera a Agramunt, just on es travessa el canal Segarra-Garrigues i molt a prop de la ratlla amb la comarca de l'Urgell. En els mapes de l'ICGC hi surt amb el nom "la Teuleria", però no es tracta de cap forn de teules, sinó d'un cup o tina de vi aïllada amb una gran barraca adossada.

Per comprovar que es tracta d'un cup només cal treure-hi el nas. Encara s'hi veuen alguns dels rajols que folraven l'interior del dipòsit rodó.

La barraca està més sencera que el cup, té el sostre de volta i en part està enfonsada sota el nivell del terra, tal com és habitual en les barraques d'aquesta part de la Segarra.
No s'observa la boixa, però pot ser degut al deteriorament general de la construcció.

Casos com aquest són clars indicadors de que la distribució de les tines a peu de vinya  arriba força lluny del Bages, ja n'hem mostrat algun altre exemple a la Segarra (a la Vinya de Quart de Millet, a Torà), al Solsonès (Tina del Cucut, a Pinós) o a la Noguera (Trull d'Aguilar de Basella), comarques on hi hem vist, a més a més, estructures excavades a la roca força antigues, el que ens indica que el tenir-les a peu de vinya, fora del mas, és una idea que s'ha anat arrossegant amb tota naturalitat durant molts segles i en més d'un indret.

Tina del Cucut

Entre les diverses serres i carenes que travessen el bell mig de Catalunya, a Pinós de Solsonès, hi ha la serra de Puigdac, amb el cim del Cucut com un dels seus punts culminants. Al S d'aquesta elevació es troba en un estat d'abandó absolut la tina solitària que veiem a les imatges. Podem presumir doncs que tota la falda a llevant i a migdia d'aquest serrat havia estat ocupada per vinyes.

Consta d'un sol dipòsit rodó enrajolat i encabit dins una obra de planta quadrada que té adossat un cobert més gran obrat en pedra seca i dividit en dues dependències inter-comunicades, amb l'entrada pel lateral que mira a ponent.

La pèrdua de la teulada l'ha deixat exposada a la ruïna, malgrat tot val la pena ressenyar-la com una tina de les construïdes a peu de vinya perquè a la comarca on es troba (el Solsonès) no s'ha fet esment de gaires casos similars, encara que n'hi ha d'haver d'altres perquè les tines aïllades són pròpies dels terrenys d'orografia esquerpa, dels quals al Solsonès no en falten.

Si tenim interès en anar-hi prendrem la carretera B-300 que va de Calaf a la Molsosa i Valmanya, en el PK 12.2 l'abandonem per prendre la pista a Vallverdú. Al primer revolt trenquem a la dreta en direcció N, es passa pel costat de la masia dels Plans i al revolt següent trobem a la dreta una pista erosionada que puja fent ziga-zagues pel serrat i mor a poques passes de la tina. L'últim tram només és factible a peu o amb un vehicle de xasis alt.
Coordenades: 41º 48.516' N 1º 30.666' E

Cup de Carbonells

En un indret de l'antic terme de Llanera (incorporat el 1968 a Torà, Segarra), hi ha situats l'un al costat de l'altre els masos de Pinyol i Carbonells. En un planet de roca a poques passes de Carbonells fa poc anys hi creixia un arbre dins una cavitat força plena de terra, però la curiositat dels propietaris els va portar a buidar l'antic cup excavat fins a deixar-lo net tal com apareix a les imatges: un dipòsit circular de 1.85 m de diàmetre per 1.75 m de fondo, amb 5 forats satèl·lits. Aquests forats deurien sostenir els pilars de fusta d'una coberta en l'època que el cup funcionava.

L'aprofitament enginyós d'una esquerda natural va permetre als antics usuaris estalviar-se la feina d'excavar l'accés al brocal. Uns graons encaixats entre les parets de l'esquerda permetien baixar fins el brocal per on treien el vi a conveniència.

Per anar fins a Pinyol i Carbonells cal situar-se a la carretera que surt al N de Torà i va a Ardèvol. A uns 10.3 km de Torà i a 1 km d'Ardèvol surt una pista indicant la direcció Soldevila. Es passa entre el complex de granges i coberts de Soldevila i 1.4 km després s'arriba a Carbonells.

Peraltes

Les ruïnes de Peraltes, vistes des de la carretera d'Agramunt, apareixen enfilades dalt del que sembla un tossal, però que no és més que el límit S d'una extensa plana que aquí rebaixa l'altitud per donar pas al riu Sió.
A més de la casa ensorrada hi ha una altra casa, més sencera i més moderna, amb elements re-aprofitats de la primera.

A l'espai que hi ha entre les dues cases s'observen les restes d'un parell de cups enrajolats completament destruïts. Però el que realment crida l'atenció en relació al passat de la vinya en aquest indret, ara tan cerealístic, és el conjunt de dipòsits excavats a la vessant S.

El primer d'aquests dipòsits s'obre al damunt d'un parell de roques balmades de sota i amb parets al damunt.

L'estructura està rematada per una construcció de pedres, de perímetre circular i amb una coberta de grans llosses planes.

Retallada en les lloses hi ha una obertura circular amb encaix per una tapa. Aquesta coberta ens indica un aprofitament posterior a l'origen medieval del dipòsit excavat, ja que les lloses presenten un acabat molt net i llis, per tant són relativament modernes.

Però l'ús com a cup és evident: pel costat de sota s'observa el forat del brocal fet d'una manera molt rudimentària.

Al costat d'aquest primer dipòsit s'observa un altre retallat a la roca, sense cap coberta i molt tapat de terra.
Una mica cap a l'E una roca mostra una filera d'encaixos com els que ja ens són familiars de Bensa, Flix o Torrents. El que ens fa suposar que tos aquests indrets van tenir una activitat semblant en una mateixa època.

150 m Cap a llevant i a la mateixa alçada del marge encara es pot identificar el perímetre d'un altre dipòsit allargassat i completament sitjat.

A Peraltes s'hi arriba fàcilment des d'Ossó de Sió, PK 14.8 de la carretera L-303 d'Agramunt a Cervera.
Coordenades: 41º 45.617' N 1º 9.271' E

Torrents

El de Torrents és un jaciment, que com d'altres que ja hem vist de la Ribera de Sió, mostra uns dipòsits excavats en roca i restes de parets que ens indiquen la existència del que va ser un centre de producció agrícola, molt probablement relacionat amb la vinya, però de cronologia incerta dins l'ampli marge de temps que ens concedeix l'etiqueta de "medieval".

Sota la vegetació es poden localitzar dos dipòsits contigus, allargassats i d'àmplia cabuda, un d'ells força tapat de terra, i restes escasses de parets delimitant espais.

En el marge rocós s'aprecien un gran nombre d'encaixos, la majoria sota una densa mata de garrics que els amaga. No es pot evitar trobar paral·lelismes amb els indrets de Renant, o Peraltes, per exemple.

L'indret es troba en una zona poc poblada, on diverses elevacions pedregoses ocupades per matoll i alzines sobresurten com illots entre l'extens conreu de cereal. Torrents és un d'aquests illots gairebé indestingible dels altres, situat a l'extrem S del terme d'Oliola.
Per anar fins a aquest indret, d'interès estrictament arqueològic, sortirem d'Agramunt cap a les Puelles i des d'aquest nucli prendrem una ruta sense asfaltar en direcció N, direcció que no abandonarem fins passats 630 m la Casanova del Siscar, punt on trencarem cap a l'O i seguirem uns 930 m més. L'illot de Torrents conforma la cota 378.4,  al costat N de la pista.
Coordenades: 41º 49.145'N 1º 6.964' E

El Corralot

Resseguint la conca del riu Sió és fàcil topar-se amb cups retallats a la roca com aquests del Corralot, nom d'una masia i granja que es troba  a ponent de Montgai però dins el terme de Cubells (Noguera). Darrera la casa s'eleva un petit tossal i a la seva vessant E, oberts en una llenca inclinada de roca, hi ha els tres dipòsits de perímetre quadrangular i vores arrodonides que veiem a la imatge.

La seva envergadura oscil·la entre els 1.50 m i els 2.10 m d'ample, amb una fondària aproximada de 1 m. A l'estar l'un tan a vora de l'altre sembla que podrien estar inter-comunicats, però no he observat cap forat de connexió. Només el situat en el punt més baix podria haver tingut opció a un brocal de sortida, però no es pot saber del cert perquè l'erosió l'ha esberlat. 

Encara hi havia un quart cup al costat d'aquests que actualment es troba ple de terra i amb prou feines s'intueix la seva silueta.

Un cinquè cup, també molt ple de terra, es localitza més amunt, a prop del punt més alt del tossal, on hi ha una bona pila de rocs, indici de construccions i habitatges ara desapareguts.

Segons l'inventari arqueològic de la Generalitat el moment d'ocupació i habitatge del tossal del Corralot va ser en època moderna, en base sobretot a la troballa de ceràmica fosca del tipus Verdú.

Per anar-hi cal situar-se a la rotonda de la carretera Balaguer-Agramunt al seu pas per Montgai. Hem de prendre la direcció a Cubells, però a 100 m de la rotonda deixarem la carretera de Cubells per seguir l'indicador al circuit del Cluet (cap a ponent). El camí és fàcil de transitar encara que no està asfaltat. A 1.40 km de ruta des de la rotonda girarem a la dreta (N) i als 1.8 km a l'esquerra. Als 2.4 km serem davant l'accés a la casa, cal anar revoltar el turó per darrera.

Coordenades: 41º 48.510' N 0º 56.460' E