Tina del Bosc de Davins

Es troba perduda enmig d'una extensa boscúria apartada de qualsevol nucli habitat important, si l'he localitzat és gràcies a que apareix a la pàgina-web de la ruta ciclista Racons del Passat.
Una rampa obrada amb pedra arrenca del camí i porta fins a l'entrada del dipòsit, on una figuera colonitza tot l'espai. Pel costat de sota destaca notòriament la boixa, en forma de petita barraca, esbiaixada de cara a l'esperó rocós sobre el que es va bastir tota l'estructura.

Cal destacar-ne algunes particularitats curioses. Si donem una ullada a l'interior d'aquesta mini-barraqueta observarem que el forat de buidar la tina surt directament de la roca natural, el que vol dir que el darrer metre de fondària del dipòsit està excavat a la roca, el que ja sembla una tradició local,perquè altres construccions pròximes d'aquest tipus són també mixtes de roca i pedra: tines de Fontelles del Mas, Potiner, Arnes,..

Les peces que folren l'interior del dipòsit rodó no estan envernissades, i si alguna vegada ho havien estat aquest vidriat no ha suportat el pas del temps, després en parlarem.

Es molt temptador qualificar-la de tina enmig de la vinya, en el sentit d'allunyada del mas, perquè es troba en un indret boscà poc avinent, podriem dir que "amagada", però en realitat a 100 m escassos hi ha les parets caigudes d'una casa de la que tots els mapes semblen ignorar-ne el nom, cal remuntar-se a les vistes aèries de l'any 1946 per detectar l'existència d'un edifici en aquests paratges. 

Es més probable que la tina fos la de la pròpia casa, ja que no n'he vist cap més entre les ruïnes.

Uns metres per sota de la tina hi ha una altra construcció amagada entre els pins, es tracta d'un forn de teules ensorrat del que només s'aguanten les parets laterals.

D'aquest forn poden havien sortit els cairons sense envernissar que hem parlat abans. De moment desconec si l'absència d'envernissat implica forçosament una cronologia més antiga, qualsevol aportació al respecte serà benvinguda.

Per accedir a aquest conjunt podeu fer com jo, arribar-vos primer al Vilar Rural de Cardona (km 2.5 de la BV-3001 de Cardona a Su) i des d'allà seguir direcció S cap a la capella de la Mare de Déu de Lurdes i cap a Can Manel Barraca, llavors cal resseguir a peu els camins que faldegen la carena que s'estén al S de Can Manel Barraca, amb la intenció d'arribar fins a les
Coordenades: 41º 52.852' N  1º 40.280' E

Tina del Collet dels LLadres

La més contemporània de les tines aïllades de Fontelles del Mas (n'hi havia una tina també dintre les dependències de la casa) queda avui abandonada al costat d'uns camps, tan coberta de bardisses que no ha estat possible calcular-ne la capacitat ni observar la boixa. 

Les seves línies són força modernes, ben escairada, de parets arrebossades, rodona per dins i per suposat enrajolada. Va ser construïda possiblement ja dins el s XX, encara que ningú la recorda activa. 

La incloc aquí per mostrar la continuïtat temporal que representa respecte a la premsa de biga i les tines que hem vist a les dues darreres entrades, i pel fet de tractar-se d'un exemplar aïllat al mig de la vinya. 

L'element que crida més l'atenció és una llarga rampa per accedir a un nivell prou alt per abocar el raïm.

També és especialment atractiva, des de l'òptica de la pedra seca, la gran barraca rodona que hi ha a escassos metres.

Les dues construccions es veuen des del camí de Fontelles del Mas, 400 m al N de la casa.

Coordenades: 41º 53.086' N  1º 41.135' E

Fontelles del Mas (II): base de premsa

No gaire lluny de les tines de l'entrada anterior, 120 m cap el NE, hi ha una roca on antigament s'hi van modelar una plataforma artificial per bastir-hi una estructura de fusta a l'estil de les premses de biga que fins el s XX es van emprar per premsar olives, però que a l'Edat Mitjana es feien servir també per premsar raïm, amb unes dimensions més reduïdes, tot això abans de que es posessin de moda les premses de cargol.

Aquestes premses de biga antigues permetien en una fase posterior al trepig, premsar la brisa i acabar d'escòrrer el most per obtenir una producció més alta, encara que la qualitat resultant d'aquesta segona fase no fos tan bona. La de Fontelles del Mas és un exemplar, encara que força erosionat, d'aquesta mena de premses medievals.
La disposició de la biga o palanca era transversal a la roca, estava encavallada dalt de dos arbres o parells de pals verticals, un d'ells encaixat en aquestes regates que veiem en primer pla. Per sota d'aquestes regates un travesser permetia ancorar els pals de manera que no sortissin enlaire cada vegada que la palanca els estrebava amunt.

A l'altra banda de la roca hi ha disposats quatre forats que sustentaven un altre arbre sobre el que la palanca actuava a pressió i no patia tant el risc de ser descalçat. Entremig queda una plataforma rebaixada on es situava una pila de cofins d'espart omplerts de raïm i amb una tapadora a sobre, al damunt hi actuava la pressió de la biga i el suc que regalimava anava a parar a un extrem de la plataforma per on baixava i es recollia en un biot o pica, funció que en el cas present realitzava una cavitat rodona al peu del rocam. Aquesta cavitat té un diàmetre de 1.5 m i prefigura les tines circulars excavades en roca que coneixem d'altres bandes.

A l'entorn més proper hi ha mig amagats sota les alzines els marges que delimiten les velles feixes de la vinya.

Val la pena considerar la possibilitat d'incloure el conjunt de les Tines de Fontelles del Mas i d'aquesta base de premsa (o trull de vi) com un element patrimonial a protegir i a incorporar-lo a una ruta sobre el llegat del vi a àrea de Torruella, on hi ha altres vestigis que mereixen igualment consideració: la Vinya del Guitarra o les tines de l'Obac o el Potiner, etc.

Per accedir-hi cal seguir el mateix camí que per anar a les tines (anterior entrada)

Fontelles del Mas (I), les tines

Abans tot això eren vinyes, la frase escoltada moltes vegades es fa també present quan li demano a l'avi Samuel de Fontelles del Mas (Cardona, Bages) si recorda haver vist funcionar les tines que hi ha enmig del bosc, 600 m a vol d'ocell cap el SO de la casa. Però no, no hi ha memòria de la darrera vegada que es van fer servir, i encara menys de quan es van construir.

De fet, el conreu de la vinya en aquest tros de muntanya es remunta potser a 1000 anys enrere. A les proximitats d'aquesta masia  hi ha un conjunt summament interessant que ens descriu la manera de fer vi en diferents èpoques. Per això hi dedicaré vàries entrades. La d'avui tractarà del grup de 6 tines aïllades que queden al costat solei de la carena, aprofitant el desnivell del terreny i un aflorament rocós que va permetre contruir-les mig excavades dins la roca i mig sobre-alçades amb paret de pedra.

Estan repartides de manera poc ordenada i mirades pel cantó de sobre no criden massa l'atenció. Malgrat l'abandonament en que es troben es veu encara l'interior enrajolat, dues són de planta quadrangular, les altres circulars de dins i quadrades de fora. 

Els diàmetres oscil·len entre 2.60 i 2.75 m en les tines A, D i F. La C és més petita, d'uns 2.30 m d'ample. La B fa 3.75 x 2.50 m i la E 3.30 x 2.50 m. 

Però no podem calcular prou bé la capacitat total, bardisses i enderrocs tapen els fons de les tines, tot i que no hauria de ser difícil netejar-les, cosa que crec que s'hauria d'aconseguir per poder-les mostrar com es mereixen.

La fesomia del conjunt es torna més interessant vist pel costat de sota. La roca que les sustenta exhibeix tot tipus de relleus que antigament havien quedat a resguard d'uns coberts dels que ara resta poca cosa. D'esquerra a dreta tenim sota les tines F i E els indicis d'un d'aquests coberts, però només queden dues filades de pedres. A la roca hi ha el relleu de les respectives boixes.

La part més curiosa de tot el conjunt és una barraca, entaforada en la pendent, que encara conserva el sostre i que després d'un petit vestíbul dona accés a un túnel que s'endinsa roca endins un grapat de metres. 

Aquest corredor, íntegrament picat a la roca, podria haver servit de celler però a la vegada resol l'accés a la boixa de la tina C, situada al fons del túnel.

Sota la tina B hi havia un cobert amb almenys dues dependències, les bigues reposaven a la paret rocosa, els relleus en aquesta zona són força notables 

El més profund el marca l'encaix d'una premsa de cargol que fa 2.40 m d'alçada i els braços de la creu 1.45 m d'ample, arribant a 1 m el fondo de paret rebuidat.

Al peu d'aquesta cavitat hi ha un plat on recolzava la gàbia de la premsa.

No em consta cap data vinculada amb la construcció d'aquest conjunt, però per l'aparença no deu trobar-se massa allunyada en el temps a un altre exemple similar: el de les tines de Can Reixes de Castelladral, on hi ha gravat un 1792. per tant podem creure que aquestes daten també del XVIII i segurament van rutllar fins l'entrada de la fil·loxera. De totes maneres les tines de Fontelles del Mas no van fer res més que donar continuïtat a la presència secular de la viticultura en aquest mateix indret, com demostra una base de premsa, o llit de trull, que veurem properament.

S'hi pot accedir per diverses pistes, una d'elles és la que surt del Palà de Torruella (entre Manresa i Cardona), passa per sota la casa de l'Obac i continua en direcció a Comabella. 

Coordenades: 41º 52.670' N  1º 40.709' E

Santovà

Santovà és una masia situada a 2.8 km de Cardona a prop de la carretera que va a Serrateix. 

La casa figura el el Catàleg de béns protegits de la Vila de Cardona on es fa esment que la capella, o Mongia de Sant Thubà és de la segona meitat del s XIV i puntualitza que hi ha constància física de la posterioritat de la construcció residencial respecte de la capella, pel recolzament de la paret perimetral nord de la primera, sobre l’original de migdia de la segona. Aquest espai, abans d’aixecar-se la casa, hauria estat un lloc lliure, ja que quan al segle XVIII es va fer el celler de la casa per a situar els grans vaixells de vi, es van trobar les restes òssies dels monjos sepultats en aquell indret.

Al voltant de la casa i en tres direccions diferents s'aixequen a l'exterior 3 tines de vi, dues d'elles en forma de pou o petit cobert independent, l'altre ocupa tot un marge i té al costat una notable creu esculpida en sots-relleu a la paret de roca del costat, on hi havia encaixada una premsa vertical.
De les tines cobertes podem mostrar la de més avall, l'altra es troba ocupada per eines i instal·lacions pròpies del mas. Aquesta té cairons fets de teuleria però no són envernissats. La coberta és de pedra i la teulada de teules. Quatre pilars de pedra situats en els cantos fan la funció que en moltes altres fan uns muntants de fusta.

Opinem que l'encaix de la premsa, les tines i fins i tot l'oratori que hi ha a l'entrada de la propietat de cara a la carretera, deuen datar del moment de les reformes importants del casal, cap el 1727, data que figura en una llinda.
Per accedir bé al relleu amb creu de la premsa convé demanar-ho a la propietat.