Abans tot això eren vinyes, la frase escoltada moltes vegades es fa també present quan li demano a l'avi Samuel de Fontelles del Mas (Cardona, Bages) si recorda haver vist funcionar les tines que hi ha enmig del bosc, 600 m a vol d'ocell cap el SO de la casa. Però no, no hi ha memòria de la darrera vegada que es van fer servir, i encara menys de quan es van construir.
De fet, el conreu de la vinya en aquest tros de muntanya es remunta potser a 1000 anys enrere. A les proximitats d'aquesta masia hi ha un conjunt summament interessant que ens descriu la manera de fer vi en diferents èpoques. Per això hi dedicaré vàries entrades. La d'avui tractarà del grup de 6 tines aïllades que queden al costat solei de la carena, aprofitant el desnivell del terreny i un aflorament rocós que va permetre contruir-les mig excavades dins la roca i mig sobre-alçades amb paret de pedra.
Estan repartides de manera poc ordenada i mirades pel cantó de sobre no criden massa l'atenció. Malgrat l'abandonament en que es troben es veu encara l'interior enrajolat, dues són de planta quadrangular, les altres circulars de dins i quadrades de fora.
Els diàmetres oscil·len entre 2.60 i 2.75 m en les tines A, D i F. La C és més petita, d'uns 2.30 m d'ample. La B fa 3.75 x 2.50 m i la E 3.30 x 2.50 m.
Però no podem calcular prou bé la capacitat total, bardisses i enderrocs tapen els fons de les tines, tot i que no hauria de ser difícil netejar-les, cosa que crec que s'hauria d'aconseguir per poder-les mostrar com es mereixen.
La fesomia del conjunt es torna més interessant vist pel costat de sota. La roca que les sustenta exhibeix tot tipus de relleus que antigament havien quedat a resguard d'uns coberts dels que ara resta poca cosa. D'esquerra a dreta tenim sota les tines F i E els indicis d'un d'aquests coberts, però només queden dues filades de pedres. A la roca hi ha el relleu de les respectives boixes.
La part més curiosa de tot el conjunt és una barraca, entaforada en la pendent, que encara conserva el sostre i que després d'un petit vestíbul dona accés a un túnel que s'endinsa roca endins un grapat de metres.
Aquest corredor, íntegrament picat a la roca, podria haver servit de celler però a la vegada resol l'accés a la boixa de la tina C, situada al fons del túnel.
Sota la tina B hi havia un cobert amb almenys dues dependències, les bigues reposaven a la paret rocosa, els relleus en aquesta zona són força notables
El més profund el marca l'encaix d'una premsa de cargol que fa 2.40 m d'alçada i els braços de la creu 1.45 m d'ample, arribant a 1 m el fondo de paret rebuidat.
Al peu d'aquesta cavitat hi ha un plat on recolzava la gàbia de la premsa.
No em consta cap data vinculada amb la construcció d'aquest conjunt, però per l'aparença no deu trobar-se massa allunyada en el temps a un altre exemple similar: el de les tines de Can Reixes de Castelladral, on hi ha gravat un 1792. per tant podem creure que aquestes daten també del XVIII i segurament van rutllar fins l'entrada de la fil·loxera. De totes maneres les tines de Fontelles del Mas no van fer res més que donar continuïtat a la presència secular de la viticultura en aquest mateix indret, com demostra una base de premsa, o llit de trull, que veurem properament.
S'hi pot accedir per diverses pistes, una d'elles és la que surt del Palà de Torruella (entre Manresa i Cardona), passa per sota la casa de l'Obac i continua en direcció a Comabella.
Coordenades: 41º 52.670' N 1º 40.709' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada