Serra de Pedrós (Oliola)

A l'oest del poble d'Oliola, a la comarca de la Noguera, s'estèn una carena allargassada de llevant a ponent que es coneix com Serra de Pedrós, el nom li ve d'un casal en ruïnes situat en un punt dominant, aquí els rocs estan tan escampats per tota la cresta i fins i tot serveixen de sòcol al propi mas que el nom de Pedrós està plenament justificat. Can Pedrós exhibeix tota la pinta de ser una sala o castell medieval.

A la Noguera no és difícil localitzar elevacions amb presència de vestigis medievals, vilatges o castells avui desapareguts però que han deixat un registre petri de les antigues tasques agrícoles que s'hi realitzaven. Pedrós no m'ha decebut, és molt semblant a Grialó, Bensa o la Serra de Castellar. Aquesta darrera, situada en el mateix terme municipal, és amb la que mostra més paral·lelismes.

Per anar-hi sortirem d'Oliola en direcció a ponent i deixarem el cotxe al peu de la serra, ran de les ruïnes d'una casa, després de 3.8 km de pista. La fletxa senyala el punt d'inici d'una excursioneta que es pot fer en 1 hora i mitja o 2 hores màxim.

Voltem les restes de la casa pel darrera i prenem en direcció O. un sender molt marcat que tot seguit es bifurca, escollim la branca dreta que en 10 minuts ens porta planejant per la banda obaga fins a un coll amb un petit camp, que voregem per l'esquerra i continuem avall per un camí carreter que baixa fent un revolt. 
Hem de fer atenció a un sender que surt a la dreta molt abans d'acabar la baixada. El nou camí faldeja de pla i en el mapa veureu que ens porta fins el punt A.

A l'extrem d'un replà enfilat dalt de roques, s'obre un dipòsit rectangular de 3.10 x 1.60 m x 1.40 m de fondo, molt gran, però semblant a alguns trulls o cups localitzats a la Serra de Castellar, encara que aquest no mostra cap boixa o brocal visible que doni a l'exterior, tot i trobar-se al caire del petit cingle. 

Encara que podria haver servit de cisterna és més probable que fos un trull d'oli o potser de vi, perquè al seu voltant hi ha demarcat un espai que havia d'estar reservat a feines agrícoles d'algun tipus. Encara avui oliveres silvestres poblen l'entorn.

Aquest curiós replà on hi ha el dipòsit, està terraplenat artificialment, el seu perímetre en planta té una forma irregular allargassada, de 9 x 24 m, En algunes vores, per contrarestar la pendent natural del terreny, s'aixequen murs de contenció bastits amb rocs irregulars, amb el mateix estil que una llarga paret que delimita tot el recinte pel costat de muntanya. A la part interna del replà s'endevina sota l'herba el sòcol d'alguns murs antics.

Baixem pel dret fins a sortir a una pista que s'enfila a poc a poc fins arribar dalt de la carena, per on retornarem sense camí per la mateixa cresta en direcció a les parets de Can Pedrós, visibles fa estona.

Abans però, mirant cap a migdia trobarem aquest curiós trull. Es troba al punt B del mapa, està excavat a la roca però amb un volt de parets que el sobre-alcen lleugerament i un sostre que encara es conserva amb un forat quadrat al mig.

Tot i que no n'he pogut prendre les mides, calculo que la seva envergadura no s'allunya gaire de la del trull anterior, però aquest exemplar sí que té boixa, i molt evident, com es pot veure a les imatges.

Pocs metres després ens trobem amb un altre trull que no passa desaparcebut, de contorn irregular i sense coberta. La boixa es localitza a peu de roca i orientada cap a l'O.

En una vora hi trobem un canaló amb una mena de tap en forma de tascó.

I ja som a Can Pedrós, passades les ruïnes d'aquest antic casal, la carena fa un pla amb extenses panoràmiques, passem després pel costat d'una caseta de construcció moderna i seguim carena enllà fins a sortir al costat d'una altra construcció d'aspecte antic. 

Es conserven dempeus alguns murs que pel seu disseny intern fan pensar que suportaven planta i pis.

Encara que en la major part és un munt d'enderrocs, es pot deduir que hi havia diverses estances i que aquesta edificació no era un simple corral, sinó una vivenda, de la que ens ha pervingut al voltant també diversos vestigis, com aquesta pica tombada i aquest dipòsit rectangular, que ens evoquen una economia d'aire medieval.

Seguim el camí fins que s'ha separat de la cresta, llavors ens hem d'enfilar uns metres fins el fil de la carena i allà, molt amagat entre la vegetació, hi ha el trull D, del que a la imatge següent només veiem el forat de la boixa, el dipòsit queda darrera la roca. les seves mides interiors són les d'un rectangle de 2.50 x 1.80 m x 0.70 de fondo aproximat.

A l'àrea propera a aquest trull hi ha feixes i replans mig amagats pel bosc, sobretot cap a la banda N., on hi hem vist també una possible sitja excavada i restes de murs que tal vegada no eren només de marges.

En fi, un recorregut en el que els experts en el món medieval hi tindrien moltes coses a dir.

Arribats novament al collet del camp podem tornar fàcilment al vehicle en 12 minuts seguint aquest cop el fil de la carena.

Unes quantes coordenades:
punt d'inici de la caminada: 41º 52.118' N  1º 8.508' E
trull A: 41º 52.148' N  1º 7.802' E
trull B: 41º 52.213' N  1º 7.609' E
trull C: 41º 52.208' N  1º 7.654' E
trull D: 41º 52.185' N  1º 8.024' E