La tranquil·litat és un dels signes d'identitat d'Oliola, poble de la Noguera de 73 habitant que forma el nucli capital d'un terme de més de 8500 hectàrees. Actualment el cultiu majoritari de cereal i unes quantes oliveres amaga el que en altre temps era un paisatge agrícola molt més variat i en el que la vinya tenia una presència molt més rellevant.
Cal enfilar-se fins a la part alta, entre l'església i el castell per trobar-hi dos cups que he volgut ressenyar sobretot pel fet de tenir una data gravada. El més destacable dels dos es troba annex, però separat uns metres, de la casa de la qual depenia.
Es una estructura circular, en forma de torreó, de notables dimensions.
La boixa o brocal destaca especialment al trobar-se emmarcada entre pedres molt ben treballades, la que fa de llinda té escrit al mig un 1783 molt definit, encara que al costat esquerre hi ha gravats uns símbols menys evidents, vists d'aprop sembla que diguin Z6.
L'accés superior està tancat amb una porta, però que si l'obrim no ens deixarà veure gran cosa, només un sostre d'encanyissat i la corda que encara penja al mig. L'interior resta amagat sota una pila de branques i noses.
Molt a prop de l'anterior hi ha un altre cup, adossat a una roca, que tenia l'accés per un caminet en rampa, ara molt cobert de vegetació, que s'enfilava en cornisa des del camí que porta al castell.
Encara que el marc de la boixa tingui un acabat molt més vetust que el del cas anterior, la data que hi ha gravada és força posterior: 1874.
La coberta ha desaparegut i actualment la construcció queda arranada al nivell d'un forat quadrat, el que servia per abocar-hi el raïm.
El trencall d'Oliola es troba a 2.7 km de Ponts, anant en direcció a Artesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada