L'Alzina de Merola

L'Alzina és una masia del terme de Puig-reig (Berguedà) que arrossega una llarga història, la trobem citada ja en un document del 1050 i el s XVIII va canviar de mans passant als avantpassats de l'actual propietari, en Joan Santmartí, vinyater del Bages, que és qui em fa un didàctic recorregut tot mostrant-me el seu esforç per trobar el just equilibri entre el preservar els elements rústecs originals i les reformes necessàries que està ultimant per fer de l'Alzina un allotjament rural amb al·licients eno-turístics.

Tal com acostuma a passar, l'edificació reflexa els canvis d'estil i ampliacions efectuades en diferents períodes de prosperitat. A l'entrar veig un portal amb una escala de pedra de graons circulars concèntrics que havia estat l'antiga entrada principal, un cop dalt de la primera planta diverses estances interiors porten llindes datades del XVII i sobretot del XVIII.

Aquests canvis soferts amb el temps es fan palesos també en les tines de vi, que es construïen o descartaven com envasos que caduquen per l'ús, fos per les esquerdes o per la dificultat de la neteja. 

L'Alzina ens il·lustra doncs sobre el vaivé de les edificacions rurals al llarg de mil anys i en especial dels cups o tines de vinificació, ja que tant en trobem d'inserides a la casa, de properes al mas com també d'aïllades, i tant d'excavades en roca com d'obrades i enrajolades. 
Primitivament hi havia almenys dues tines bessones buidades en un marge de roca del costat muntanya, la masia va créixer cap aquella banda cruspint-se el marge i les tines, de les que ara tot just s'endevinen les respectives concavitats en un racó interior de la casa. 
Però en el mateix racó hi dona la boixa una tercera tina que va ser excavada de nou al desaparèixer les dues antigues, està adossada a l'angle NO de la part de fora, tot i que ara està sitjada i no es pot veure bé.

Contemporània o no d'aquesta darrera hi ha una quarta tina que ha quedat a l'interior, coberta avui amb un vidre gruixut. 
Des de la planta alta sortim al pati, que queda a nivell, on hi havia fins fa poc un cobert amb dues tines més, més modernes, enrajolades, d'uns 3 m de diàmetre per 4 m de fondo. Les reformes han suprimit temporalment la coberta i ara presenten un aspecte de torreó inacabat. Els pilars que s'hi veuen, amb rocs interposats desordenadament entre pilar i pilar, aviat sostindran una coberta nova. Les boixes buiden a dins la casa.

Totalment externes a l'Alzina funcionaven encara 5 tines més obrades de la manera habitual, en un rengle repenjat a un marge per facilitar els dos nivells de treball, el superior accessible per un camí en rampa i l'inferior amb els corresponents brocals.

Tot i que la casa ha estat una masoveria des del s XVIII, no es pot descartar que aquest rengle de cinc servís per l'ús de rabassaires, que entregarien una part de la producció a la propietat.

Dins el conjunt les dues tines d'un extrem formen part d'un sol cos edificat de cop, amb les boixes emmarcades de manera similar.

La tercera tina constitueix un cos afegit, amb la boixa més baixa. Les dues més allunyades tornen a ser part d'un tercer cos, reforçat amb contraforts.

Cap a ponent i dins el bosc hi ha una tina rupestre de la que ja he donat compte en una entrada anterior (veure aquí). 
Però no és l'únic exemplar aïllat, construïda enmig del que havien estat vinyes, muntanya amunt, hi ha la Tina de la Barraca de l'Alzina. La barraca es troba ara en ruïna absoluta, però a pocs metres, formant part d'una construcció igualment ensorrada, hi ha aquesta tina i un cobert annex.

Conté un dipòsit enrajolat gran, del que no podem precisar bé les mides perquè té un envà pla que el cobreix per dalt, deixant només una obertura quadrada al mig.

Finalment, al costat mateix, hi veiem aquests relleus a la roca que potser van tenir relació amb una antiga premsa, però per ara ens haurem de quedar amb la incògnita.

El trencall per accedir a l'Alzina es troba seguint des de Navàs (Bages) la carretera vella de Berga, 1.3 km després de travessar per sota l'autovia.