Tines de Vilanova (Avià)

A frec de la casa de Vilanova, d'Avià (Berguedà), hi ha dues tines excavades en la roca i la típica cavitat amb la boixa. En la més gran, de 1.8 m de diàmetre, s'hi va fer un rebaix tot al volt per encabir-hi una tapa de fusta. L'estri posat al mig, que sembla un sortidor però que no ho és, ha estat col·locat recentment per decoració. 
Per anar-hi cal seguir una pista que s'inicia a la carretera entre Avià i Espunyola senyalitzada amb "cal Santandreu" i després de 1.5 km prendre la bifurcació a la dreta.

A l’inventari del patrimoni del municipi d'Avià es diu que “A un document d'època del Mas Vilanova referent a unes obres efectuades al mas l’any  1735 es fa referència a la compra de calç viva per adobar la tina per posar aglans. Aquesta utilització de la tina per conservar aglans era molt freqüent a la zona”.

Segons aquest comentari les tines d'aglans eren usuals al Berguedà i en alguns casos com aquest podien ser tines existents amb tots els elements propis d'una tina de vi: boixa, forats per encaixar-hi els suports d'una coberta, etc., que s'havien adaptat més tard a un altre ús.

Tina II de la Roqueta (Sagàs)

Un cop siguem a la Roqueta (Sagàs -Berguedà), on ja hem vist una primera tina i un trull podem acostar-nos a aquesta altra curiositat, una tina sense forat de sortida, de 210 cm de diàmetre, excavada al mig d'una esplanada i amb una paret al voltant de 40 cm de gruix i de 65 cm d'alt.

A dintre està plena de terra i hi creixen els joncs tal com es veu a la imatge. És indubtablement un pou d'aglans, com els que al Lluçanès són tant habituals.
Malgrat que la seva funció no tingués res a veure amb el vi o l'oli, penso que el seu parentiu constructiu amb les tines de vi rupestres la fa mereixedora de sortir aquí.
Es localitza a 150 m al nord de la casa, on s'accedeix des del km 26.1 de la carretera Vic-Gironella.