Tina de La Codina (Montmajor)

Es una tina molt transformada, inicialment existia només la part excavada, es veuen encara uns encaixos per sustentar un brescat original picats a la roca a certa profunditat, però posteriorment es va sobre-alçar amb una construcció en forma de torreta cilíndrica feta de pedres no gaire grosses i argamassa, tot estucat amb fang i calç.

La part afegida per damunt de la roca es va folrar interiorment amb tres filades de rajols envernissats, amb un graonet per ubicar un nou brescat. El diàmetre interior és de 2.30 m, la profunditat de la tina no l'hem pogut mesurar però l'alçada total de la construcció és actualment de 4.70 m tot i que cal tenir en compte que li falta la coberta.

La tina és al costat de La Codina, entre la casa i uns camps. Per baixar a la boixa cal fer servir unes escales que porten també a un hort. Lamentablement aquestes escales han estat refetes amb un estil que estèticament topa amb la resta del conjunt.

La boixa queda dins un caixó excavat, de 1.30 m d'ample per 1.70 de llarg, que té també unes escaletes per baixar i una pica de decantació amb el fons a uns 40 cm per sota del nivell d'aigua que normalment s'hi acumula.

La Codina està situada dins el terme de Montmajor, però molt a prop de la ratlla del Solsonès. S'hi va per un trencall sense asfaltar que surt de la carretera veïnal que uneix del PK 119.9 de la C-26 (carretera Solsona-Berga) amb el PK 9.8 de la B-420 (Cardona-Montmajor). El trencall està indicat amb un rètol que diu La Codina, Can Batlle, St Feliu de Lluelles.

Coordenades: 41º 59.975' N 1º 40.999' E

Tina de la Casanova de les Seuves

El mapa anomena aquesta casa Les Barraques, però un trencall a la carretera indica el nom de Casanova de les Seuvas. Com que l'inventari del patrimoni cultural de Montmajor (Berguedà) no en parla, he hagut d'escollir un dels dos noms disponibles i m'he decantat pel segon. Cal dir que el lloc és solitari i relativament allunyat d'altres cases. Per accedir-hi hem seguit la carretera de Cardona a Montmajor i a Gargallà hem girat en direcció al Pujol de Planès, 2.3 km més tard abandonem l'asfalt per enfilar la pista que hi porta.

Davant mateix de la façana hi ha la tina, de 1.68 m de diàmetre, excavada en roca viva i voltada d'un parapet de planta quadrada format per grosses pedres que s'aixequen fins a 0.5 m d'alçada per sobre la suau pendent rocosa.
Una trinxera rectangular de 1 m d'ample per 2.20 m de llarg permetia accedir a la boixa per unes escaletes. La boixa actualment no es veu per l'atapeïda mata de joncs que surt de l'interior.

Coordenades: 41º 58.555' N 1º 43.661' E

La Coma del Trull

Les restes de l'esglèsia romànica de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer, a Montmajor (Berguedà), mostren avui aquest aspecte ruïnós. L'obra original és del s XI o XII encara que la torre ciclòpia, que inicialment era una torre de vigilància, és del XIII o XIV. La torre va acabar servint de campanar, però el s XVIII va ser destruïda a causa del Decret de Nova Planta de Felip V. Llavors es va construir una nova església a poca distància.

Quan es tracta de trobar elements del passat ja oblidats sovint la toponímia ve al nostre auxili, així és com em va cridar l'atenció la Coma del Trull, un nom situat en el mapa un xic més al nord d'aquest conjunt d'Aguilar, que feia suposar l'existència d'algun artefacte relacionat amb la verema o amb l'oli, qui sap si de l'època de l'església-castell. 

Seguint uns 500 m una llengua de bosc que avança entre camps de conreu al nord-oest de les ruïnes de Santa Maria, s'arriba finalment al trull, que en aquest cas és una antiga tina de vetust aspecte ja deteriorada pel pas del temps.

D'estructura exteriorment quadrada, s'aixeca un metre de terra al costat mateix del camí, construïda amb grossos carreus ara molt erosionats, que sobre-alcen un interior rodó sense enrajolar, de 2.15 m de diàmetre. La part més baixa està excavada a la roca però no sabem el fondo, perquè l'enderroc de la coberta ha caigut a dins.

Al costat mateix unes restes de paret fan pensar en una barraqueta annexa, que no vol dir que el brocal s'hi trobés aquí, doncs al costat oposat de la tina hi ha un rectangle excavat al terra de 1.50 per 1.70 m, molt cobert de vegetació, que és un altre possible candidat a haver ubicat el brocal.

Per la banda de dins hi trobem diverses marques: en una meitat hi ha tres incisions verticals allargassades i al costat diametralment oposat el que hi veiem són tres forats rodons. Un brescat o una tapa descansaven per tant sobre tres travessers de fusta que hi havia encaixats a la paret interna, enlloc de descansar sobre un relleix circular com passa en molts altres casos.

Per accedir a Santa Maria d'Aguilar cal prendre la carretera que de Cardona porta a Montmajor i a l'alçada del PK 4.5 trencar cap a ponent, passant per la casa del Sunyer.

Querol I i II

A frec de les granges de Querol hi ha excavades a la roca un grup de cinc tombes i una tina de 1.80 m de diàmetre, ara molt coberta de terra i vegetació. La tina es deuria construir temps després de que les tombes quedessin buides i fossin el testimoni de que la roca era fàcil de treballar, de fet les tombes es consideren d'un període medieval entre els s IX i XII, mentre que la tina podria haver estat construïda entre els s. XIII i XIV.

En un altre punt de Querol, uns metres més enllà del corral i enlairada sobre de la pista, hi ha una roca més o menys plana de sobre i partida per una estreta canal, on podem observar dues tines més, plenes de brossa, i al seu costat una espessa mata de vegetació que amaga altres relleus.

A poques passes, a l'altre banda del séc que fa la canal, la roca va ser rebaixada uns quants cm a tot l'ample d'una extensió ara coberta d'herba, on a jutjar pel seu perímetre podem creure que antigament hi havia aquí o bé una premsa (que per sortir a la llum caldria que es netegés de terra), o bé una simple plataforma rebaixada per el trepig del raïm directament amb els peus.

L'indret és frontera entre dos províncies, fins al punt de que la primera de les tines i les tombes queden dins del terme de Navès (Solsonès) i les altres estructures dins el terme de Montmajor (Berguedà).

Querol es troba a 500 m dels Casalots.

Coordenades: (41º 59.128' N 1º 42.002' E).


(Aquesta ressenya és extracte de la publicada el desembre del 2012 a La mirada de l'òliba sota el titol Pegueroles: indrets del passat rural).

Tina i premsa de Vilaseca (Montmajor)

En un marge per sota la casa de Vilaseca, a Montmajor (Berguedà) s'hi pot observar picat a la roca el sots-relleu per l'encaix d'una premsa vertical. La part superior està rematada per una afegit de maons. El forat quadrat que hi ha un tros a l'esquerra, típic d'aquestes estructures, servia per encaixar un dels suports d'una teuladeta a l'estil de la premsa de Claperoses (que podeu veure punxant aquí).
Damunt mateix d'aquest marge hi ha una tina poc visible, folrada de cairons i que abans havia estat resguardada dins una petita edificació d'obra ensorrada amb l'incendi de l'any 1994. Aquesta tina no té desguàs per la banda del marge.
Segons l'inventari patrimonial de Montmajor es tractava de dues tines, ambdues de 1.5 m de diàmetre aproximat. Però sense poder-ho assegurar del tot és possible que es tracti d'una tina única i que la segona cavitat es correspongui amb una mena de petit fossat amb escaletes, que segons ens diu el propietari, és on al fons del qual anava a donar la boixa de la tina. Avui tot plegat està molt tapat de terra i matolls.
S'ha considerat que, almenys pel que fa a la premsa, es va construir cap els s. XVII-XVIII.
Coordenades: 41º 59.928' N  1º 45.336' E

Tina de Ca l'Agut

St Jaume de Codonyet (antigament St Cugat de Codonyet) és una sufragània de Sorba (Montmajor, Berguedà) que fa de parròquia d'un grapat de cases entre les que Ca l'Agut destaca per la seva antiguitat i, dins el que aquí pertoca, per la seva passada relació amb la vinya. A l'inventari patrimonial del municipi llegim que s'hi conserven una premsa de vi a l'interior de la casa, la base de pedra d'una premsa de grans dimensions (2 m de diàmetre) i dues tines, una al costat de la casa i l'altra seria la que trobem 100 m al S.

Es tracta d'una tina de 2 m de diàmetre aixecada amb grossos carreus ben tallats i desbastats però sense les típiques rajoles envernissades. 

L'Albert Fàbrega la menciona en un article (L'evolució de les tines a la Catalunya Central, Dovella nº 106) on comenta que la tina de ca l'Agut ha servit durant dècades de dipòsit d'envasos domèstics, però que recentment (2011) algú ha dut a terme tasques de neteja que han evidenciat construccions excavades a la roca al seu voltant. Aquestes construccions sortides a la llum, si els considerem contemporanis a la tina, podem suposar-los anteriors al s XVII, doncs a partir d'aquell segle les tines ja s'enrajolaven.

Una d'aquestes estructures va servir sens dubte de fonament d'una premsa, de les altres cavitats, en canvi, és més difícil treure'n l'entrellat.

Ca n'Agut i St Jaume es troben senyalitzats anant per la carretera de Sorba a Navès. Les coordenades de la tina són 41º 58.570' N 1º 39.180'E.

Tina del Mas

La tina del Mas es troba a l'indret on ha estat presa aquesta imatge de la casa, a uns 75 m cap el NO. Es una tina senzilla sense senyals de boixa ni d'encaixos. En casos com aquest sempre queda el dubte de la seva autèntica funció, en altres àmbits no dubtaria en considerar-la un dipòsit per conservar aglans en remull, per exemple.

En qualsevol cas l'afegeixo a la llista de les tines rupestres, especialment perquè tot i que a l'inventari del patrimoni cultural de l'Espunyola (Berguedà) s'havien tingut en compte la majoria de les tines del municipi, aquesta havia passat desapercebuda.

Coordenades: 42º 2.944' N 1º 47.779' E. S'hi pot arribar continuant la mateixa pista que porta a el Soler (ressenya anterior).

Tines del Pujol de Planés

Les tines es troben a 160 m a l'O del Pujol de Planés, casa que podem veure a la imatge de dalt, amb el campanar de St Esteve, del temple romànic, treient el nas pel darrera.

Són tres cavitats buidades en una roca lleugerament inclinada. La cavitat superior amida 1.80 m de diàmetre, la segona cavitat 1.20 m aproximadament, els fondos respectius no es poden mesurar a l'estar molt plenes de terra i fenals. Tampoc es pot dir si aquestes dues estavan comunicades entre elles. 

Quan les tines no estaven excavades en un marge i no es podia obtenir de manera natural el desnivell desitjat entre l'entrada superior i la boixa, el que es feia era excavar una nova cavitat a la roca, no rodona sinó amb forma de caixó, com és aquest cas, i així s'accedia al brocal situat a un metre i escaig (normalment) de fondo.

En aquest grup la tina més gran presenta senyals de suport per una tapa de fusta, possiblement comunicava amb la segona per sota i aquesta amb el caixó, per on s'extreia finalment el vi.

A les proximitats hi ha diverses restes de parets que podrien estar emparentades amb la verema igual que les tines. Tot plegat amb un aspecte notablement antic, segurament medieval.

St Esteve del Pujol de Planés queda enlairat a la riba dreta de la riera de Navel, dins el terme de Montmajor (Berguedà). Coordenades de les tines: 41º 58.006' N  1º 44.790' E