Labastida (VI): lagar de la Mota

La parta alta i antigua de Bastida, o Labastida (Araba/Álava), va formar-se a l'ajuntar-se els barris del Olmo i de la Mota. Passejant pels estrets carrers d'aquesta part de la població veurem moltes distingides façanes blasonades, algunes de les quals guarden en el soterrani vells cellers amb dependències i tines picades a la roca.

Darrera l'església es va aterrar una casa que va deixar a la vista el lagar de la Mota, anomenat així pel barri on es troba. 

En el rètol explicatiu que hi ha al peu del cobert que arrecera aquesta estructura hi llegim: en aquests recipients es realitzava la fermentació alcohòlica del raïm sencer, sistema anomenat maceració carbònica i que encara es continua utilitzant a la Rioja Alabesa per la elaboració de negres joves, frescos i afruitats.
Un cop finalitzada la fermentació, el vi s'escolava per l'orifici situat al fons del lago, fins el torco, espècie  de banyera excavada en la pedra on es recollia el líquid que posteriorment es traslladava a botes de fusta. Els raïms que restaven en el lago es  duien a la premsa per extreure tot el vi que quedava. Aquests lagares casolans van substituïr els lagares rupestres que poblen els voltants de Labastida.

Labastida (V): Arenales, Fonsagada, Las Piletas

Arenales

Amb aquest nom es coneix un conjunt de tres lagares de trepig del raïm, queden un a un costat i dos a un altre d'un camp de cereal situat entre el lagar de Fonsagrada i els de Montebuena. L'accés es troba senyalitzat a la banda esquerra de la carretera de Labastida a Laguardia (Rioja Alabesa). 

Fonsagrada 
Al poc d'iniciada la carretera que porta a Rivas de Tereso hi ha el trencall a la dreta de la Fonsagrada i a uns 200 m pasada la font, enlairat al costat esquerre ens trobem amb aquest modest lagar solitari que no desaigua a cap torco sinó directament a l'extrem d'un marge, enlairat gairebé 2 m de terra.

Las Piletas
A les següents dues fotos veiem dues piletas acompanyades dels respectius torcos, no massa ben definits, sigui per l'erosió o per que es van aprofitar relleus naturals imperfectes, que formen aquest conjunt ubicat sobre un allargat esperó rocós entre vinyes, on s'observen també altres marques artificials.
Hi porta un camí d'ús agrícola que és ramal del que porta a la Fonsagrada.

Més informació:

Resulten molt útils els articles del nº24 de la revista AVNIA (2008) :

Lagares rupestres: arqueología del vino en la Rioja Alavesa, Iñigo Jáuregui

Los lagares excavados en roca: ubicación histórica. Victorino Palacios, José Rodríguez. 

Los lagares rupestres dispersos. Municipio de Labastida. Fichas para una visita de campo. Victorino Palacios, José Rodríguez, dibuixos d'Angel Martínez.

Labastida (IV): S. Cristobal, Atxalde, Marrate

Seguint la ruta dels lagares rupestres sortim de Labastida i ens acostem fins a uns quants que trobem senyalitzats seguint la carretera de Rivas de Tereso (A-3202).

San Cristóbal és el més allunyat de la població. Es tracta de la habitual pileta circular amb un torco rectangular de cantells arrodonits, com els que ja hem vist en fitxes anteriors. A la vora hi ha un petit dipòsit que s'ha volgut creure que hi estava vinculat, hauria servit per escalfar el greix amb que s'embetumaven els sacs de pell amb que transportava el most que es recollia del torco.
Com de costum les fites indicadores no falten i els cartells explicatius estan superbament detallats.

A mig camí de San Cristóbal, però a l'altre costat de la pista, hi ha el conjunt d' Atxalde, tres senzills lagares dels que no us ofereixo imatges però que tenen el mateix aspecte que l'anterior.

El de Marrate és dels tres conjunts que tractem avui, el més proper a Labastida. Queda acostat a un marge de roca, una pileta arrodonida però de tendència triangular buida cap a un torco oval per dos canalillos paral·lels. Quan es buida el torco de la terra acumulada es pot apreciar una depressió circular al mig que servia per a la decantació del residu sòlid.

Labastida (III): Torera, Mugazábal, Iscorta

La gran majoria dels lagares rupestres riojans tenen la forma d'un plat arrodonit, rebaixat uns quants centímetres i de poc més d'un metre de diàmetre, que per una canaleta aboca a un dipòsit més fondo, més o menys rectangular. Aquests tres elements són anomenats pileta, canalillo i torco.

No hi trobem tines o dipòsits per a la fermentació, com en trobem a Catalunya o a la Provença. Això indica que la fermentació no es realitzava enmig dels camps, sinó que el most era transportat, probablement dins de sacs de pell, fins el celler. 

De fet aquests lagares feien la mateixa funció que les premses de biga excavades en roques de les que ja hem vist diversos exemples en aquest blog, però encara d'una manera més sòbria, doncs amb comptades excepcions no hi havia més mecanisme que el simple trepig amb els peus.

A l'indret de la Torera (originalment Torrera) hi ha quatre exemplars d'aquesta mena, dels quals tres apareixen en les imatges de més amunt.
Per anar a la Torera cal seguir 400m  una pista que surt a la dreta de la carretera de Labastida a Haro, 330 m després del trencall de Lore-Toki.

Una lagareta solitària es troba a Mugazábal, el torco és oval amb una depresió central, té dos canalillos i una pileta mal conservada, per aquesta raó no adjunto imatges. Es troba prenent el carrer Fray Domingo Salazar de Labastida, que a uns 1300 m més al sud, ja convertit en pista es bifurca, Mugazábal queda a la branca esquerra. Però si seguim fins arribar als 2 km de la població per la branca dreta arribarem al trencall senyalitzat a Iscorta.

Iscorta forma una mena de circ natural rocós de forma peculiar i allargassada on a la seva banda N s'hi localitzen quatre lagares mig amagats entre la vegetació (imatges de sota), en algun cas només és visible el torco.

Labastida (II): Santurnia

Aquest és un dels conjunts de Labastida (Álava) que més crida l'atenció. Al costat mateix d'un lagar de trepig de raïm amb la típica forma rodona i el seu torco de recollida, s'ubica el relleu de la base del que va ser una premsa de biga de robustes proporcions. A la imatge següent veiem a primer terme el cèrcol on s'assentava un contrapès.

Ilustracions d'Angel Martínez en el cartell ubicat a Santurnia

Entre els diferents relleus de la roca destaquen uns forats peculiars que havien de servir per travar l'estructura d'un dels arbres de la premsa.

S'interpreta que en el primer lagar s'efectuava un trepig normal i a la premsa es feia una segona fase per acabar d'obtindre un vi que el suposem d'escassa qualitat i que anava destinat bàsicament a l'autoconsum.
El rendiment d'aquestes màquines de premsar tampoc era molt alt. Ens situem en una època, la Alta Edat Mitjana, en que els monestirs encara no han pres la iniciativa que els experts els hi adjudiquen en la millora progressiva de la qualitat del vi, qualitat més valorada per la noblesa i les ordres monàstiques que pel poble, que considerava el vi més un recurs alimentari bàsic i poc susceptible de ser degustat pels seus el·laborats matisos.

Anant de Labastida (Bastida) cap a Vitoria, abans del poble veí de Briñas, trobem l'indicador a la dreta que ens senyala Santurnia, unes fites ens portaran fins a l'indret precís.

Labastida (I): Montebuena

La franja de terra amb denominació d'origen Rioja que s'estén al Nord de l'Ebre (Labastida, Salinillas de Buradón, Ábalos, S. Vicente de la Sonsierra, Samaniego, Villabuena de Álaba, Lapuebla, Elciego i Laguardia) conté un dels llegats més notoris de la Península pel que fa a elements arqueològics rupestres relacionats amb la verema. A més, com que el nom de la Rioja és sinònim de terra de vins era inevitable que tard o d'hora li dirigíssim la mirada des del 'Torcularium'.

No hi ha dubte que el paper que juga la vinya en el paisatge i en la economia d'aquestes comarques, amb tantes hectàrees de vinya com nombre d'habitants, ha permès que els elements d'aquest llegat no hagin estat ni ignorats ni menystinguts, molt al contrari, durant els darrers anys se'ls ha netejat, estudiat i promocionat i ara són vists pels riojans com un patrimoni que testimonia l'antiguitat de l'elaboració de vi a la zona, una activitat que els enorgulleix. 

Els municipis han dedicat recursos a donar a conèixer aquesta herència, així per exemple, dels 142 lagares i lagaretas que hi ha escampats entre les vinyes almenys 28, repartits en 12 grups, tenen l'accés senyalitzat i cartells in situ que inclouen croquis detallats. A les oficines de turisme tampoc se'ls hi fa estrany que algú entri preguntant pels lagares.
Podriem triar qualsevol dels pobles però començaré per Labastida, a pocs quilòmetres de la ciutat d'Haro, perquè la lloable feina de divulgació que ha realitzat el seu Ajuntament mereix ser tinguda molt en compte també fora de la Rioja (Rioja Alabesa en aquest cas).
Entre les vinyes de Montebuena, per exemple, es localitzen uns exemplars del que aquí es mostren unes quantes imatges.

Montebuena Norte és un interessant conjunt de sis lagares dedicats al trepig del raïm, tres d'ells consistents en una superfície circular, rebaixada uns pocs centímetres, que recollia el most en un petit dipòsit o torco rectangular una mica més fondo. Aquests tres lagares es troben pròxims a un quart lagar amb premsa de "capilla" inclosa, on es feia un premsat posterior de la massa resultant del primer trepig.
Els elements 5 i 6 del conjunt són diferents de la resta al no formar una pileta enfonsada sinó que uns rebaixos al llarg d'un perímetre quadrangular delimiten l'àrea de trepig (imatge de sota).

A uns 300 m d'aquest grup hi trobem també, seguint els indicadors, la lagareta de Montebuena Sur, de característiques semblants a les que hem vist a Montebuena Norte i a d'altres lagaretas que anirem coneixent en les properes entrades.
L'accés a Montebuena està senyalitzat a 400 m de la sortida de Labastida en direcció a Logroño.