Es un dels grups de tines a peu de vinya que tan abunden dins el Parc de St Llorenç -
l’Obac i la seva àrea d'influència, en aquest cas dins el terme del Pont de Vilomara i Rocafort.
En Miquel Ballbè les va batejar amb el
peculiar nom d’Entre Dues Valls per la seva ubicació enlairada, entre la Vall del Flequer i la Vall de St Jaume. Quan les va publicar en el seu llibre hi
va incloure una foto de juliol del 1991 on es veuen força lliures de vegetació,
però avui en canvi passen inadvertides, la zona està poblada per un atapeït
bosc de pins que les fa invisibles i potser per això les tines ja no van sortir
en el recull publicat pel Consorci de les Valls del Montcau l’any 2005. Afortunadament,
a l’hora de buscar-les, el terrassenc David Hernández ens ho ha donat mastegat
al publicar-ne la localització exacta en un post recent del seu blog Amagatalls de St Llorenç.
Són un parell de tines de perímetre
circular, d'iguals dimensions, amb una capacitat
de 6.800 litres a cadascun dels dos dipòsits enrajolats. Els sostres,
encara ben conservats, formen una falsa cúpula a base de llosses encavalcades.
Al fer-ne la ressenya en Ballbè va
incloure un croquis d’Andreu Vilanova que m’ha servit per afegir-hi
la secció de les barraques annexes. Les he distingit amb les lletres A, B i C.
Una d’aquestes barraques té planta i pis (A i B) assolint la mateixa alçada que
les tines.
Com és habitual en aquests casos el cos obrat amb pedra que
guarda els dipòsits va ser construït en una fase primerenca com una edificació acabada per donar-li la convenient solidesa i a continuació s’hi van afegir
les construccions adossades, deixant una
delatora línia entre tines i barraca.
En tots tres recintes, “A B i C”, el
sostre és de volta.
Per poder accedir al recinte “A” hem hagut
d’apartar un grapat d’arítjols i matolls secs que tapaven tota l’entrada, ja
reduïda en bona part per la terra esllavissada del marge.
A dins s'observa un curiós detall: una mena de xemeneia
que comunica amb el pis superior.
Les boixes de les respectives tines sobresurten de les parets internes de les barraques A i C.
El d’Entre Dues Valls és un conjunt que no
està gens malament i es manté força sencer, malgrat que el seu aparent bon aspecte és enganyós, perquè s’asseu en un marge parcialment terrós i això
ha fet sortir algunes esquerdes que podrien fer perillar la seva integritat. Ara
que encara s'és a temps i tenint en compte que està sota la tutela del Parc,
només caldria una senzilla consolidació per afermar el grup i assegurar-ne la
salvaguarda.
S'hi pot anar fent una ruta temàtica a partir de la Casanova de St Jaume, seguir per
la pista que passa per les tines de la Lluca i de Rata-pinyades fins arribar a una cruïlla a sota de
l’indret del Racó dels Manresans. Cap a la dreta continua cap a les BalmesRojes i Serra dels Ermitanets i per l’esquerra remunta cap a la carena del Puig
Gili. Prenem aquesta darrera direcció i en un revolt a 900 m de la
cruïlla trobem a l’esquerra una barraca ensorrada, a la següent raconada
hi ha les tines, tot i que cal entrar unes passes dins el bosc per veure-les
bé. La pista baixa per l’altra costat de la carena fins a les Tines del Ricardo, des d’on també s’hi pot anar.
Coordenades: 41º 41.700' N 1º 54.238' E
Bibliografia: Miquel Ballbè. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. 1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada