Casassaies

Durant la postguerra l'àrea de Rocafort, al Bages, va ser un terreny abonat per les accions dels maquis. En aquest entorn d'esquerps relleus i recòndits amagatalls no era estrany trobar-hi masovers disposats a acollir els guerrillers, així durant l'any 1949 es van produir diverses escenes que semblen tretes d'un western.

Després del segrest del propietari del Flequer (narrat al post anterior), en Marcel.lí Massana i els seus es refugiaren a Casassaies, situada a tan sols una hora de camí del Flequer, potser perquè el que hauria esperat la Guàrdia Civil era just el contrari: que ja haguessin fugit lluny.
Es cert que la Benemèrita no esperava pas que hi fossin però no es va estar de complir amb els protocols de rigor i va anar a investigar la zona. El dia 4 de juliol, tres guàrdies es van presentar a Casassaies, el masover va fer l'orni però un dels guàrdies, Isidoro Pérez, va creure necessari fer un escorcoll a fons de la casa i va voler pujar aquestes escales cap el pis de dalt, on els maquis esperaven en silenci,...

... el guàrdia pagà car el seu cel, el mateix Massana li disparà una ràfega, sis bales el van travessar. Tot seguit s'inicià un tiroteig entre els guerrillers, encara dins la casa, i els dos guàrdies supervivents que van còrrer a protegir-se darrera unes roques. Al cap d'una estona el tiroteig cessà. Quan els guàrdia-civils ho consideraren prudent acudiren a l'interior per comprovar que els maquis ja havien fugit i que era tard per salvar la vida del seu company.

Amb els maquis va fugir també la família de masovers. No sé si van ser els darrers que hi van viure però la casa presenta ara un aspecte propi de dècades d'abandó. I això que havia estat una masia important.
Bona part de les dependències de la planta baixa s'estenen entre roques que van ser aprofitades per paret. A l'interior hi trobem tres tines, les més petites, una quadrada i l'altra rodona, ocupen una posició tan cèntrica que donen a entendre que Casassaies ja es va construir amb vocació vinatera. Una tercera tina, de gran diàmetre presenta la boixa cap a la sala d'entrada.

Davant per davant hi ha encara les restes d'una premsa de cargol amb l'any 1800 gravat a la fusta.

A la dovella del pòrtic d'entrada s'hi llegeix en canvi l'any 1801.

A l'exterior de l'edificació hi trobem, completament cobertes d'heura, dues interessants tines adossades a un marge.

Formen un conjunt del que val la pena destacar uns quants detalls. Les dues són rodones de fora, al peu de la primera tina hi ha la boixa desprotegida i enlairada del terra més d'un metre i per sota li sobresurt una curiosa llosa com un prestatge, tot plegat entapissat d'arrels i fullam.

A la segona tina un ampli contrafort li recolza tot el volt de la base, la boixa en aquest cas dona a una barraca amb sostre de lloses cavalcades en falsa volta.

Casassaies queda en un indret enlairat i poc avinent on cal anar-hi expressament. El dia que hi vaig anar, acompanyat d'en Francesc Brunet, vàrem seguir la pista que ressegueix la vall del Flequer per la seva esquerra hidrogràfica fins a trobar una bifurcació a 2.7 km de les tines d'en Ricardo, i allà vàrem continuar pel camí de la dreta.

Bibliografia:
Josep Clara. Marcel·lí Massana, l'home més buscat. Rafael Dalmau, 2005