Castell de Llobera

El municipi solsonenc de Llobera, amb un poblament escàs i cent per cent dispers, deu el seu orígen a l'indret on s'aixeca l'antic castell i l'església de St Pere, construccions que apareixen documentades ja en el s XI, quan es cita com a senyors uns parents del bisbe d'Urgell. Més tard uns altres membres de la nissaga Llobera participaran en la conquesta de Balaguer i de Lleida. La història d'aquest llinatge i del castell està explicada en el volum XIII de Catalunya Romànica, on també hi trobem escrit que fins fa pocs anys en aquesta construcció (el castell) hi havia la sala de les arcades, un pis superior i unes golfes, tot cobert per una teulada a doble vessant. Veient les fotos que apareixen en aquell volum, aparegut l'any 1982, ens adonem que des de llavors encara han caigut unes quantes parets més i que a aquest ritme en pocs anys tot quedarà reduït a una pila de rocs.
La nostra visita però, l'ha motivat la curiositat per una petita construcció de planta rodona que hi ha a la banda exterior del vell camí que mena fins el costat del castell, tal com diu Jordi Bolòs en l'obra citada.

La 'petita construcció' es localitza mirant des de l'esplanada del castell cap el costat de migdia. Donant-li la volta per baix es confirma que es tracta d'un antic cup excavat a la roca amb una paret sobre-alçada a tot el volt. En el marge rocós hi ha indicis d'un cobert que arrecerava la boixa, en resten els encaixos de l'embigat del sostre, que s'arrengleren fins un grapat de metres més enllà del cup.

Un altre forat proper ens crida també l'atenció, es tracta d'una cavitat rodona buidada en un ressalt de roca. En aquest cas ni boixa ni cap altre detall ornamenten el cup. Probablement l'anterior i aquesta són estructures d'èpoques diferents i qui sap si també amb funcions diferents.

Sabem que dipòsits semblants a aquest darrer s'han fet servir per conservar aglans en remull, tema que algun dia haurem de revisar amb més profunditat. Segons diverses fonts orals aquesta era una pràctica habitual en aquesta part del Solsonès.

Fins aquí els elements del costat del castell, jo els anomeno grup I dels cups del castell de Llobera. Però a les rodalies hi ha encara una sorpresa, cal desplaçar-se uns 200 m cap a l'oest i baixar un tros per la falda solella de la carena per ensopegar dos altres tines o cups en una roca, per damunt d'uns alts marges obrats amb pedra desbastada. 

Els cups són de mides similars, l'un fa un diàmetre de 1.90 m l'altre 1.75 m. Tot i que a dins hi creixen bardisses i un jove roure, es pot mesurar una profunditat total de 2.5 m.

Una de les boixes encara és visible en forma d'un simple forat en el ressalt de roca, mentre que la boixa veïna ha facilitat una fractura que s'ha estès de dalt a baix, com es pot veure a la foto anterior.

Aquest que anomeno grup II del castell de Llobera s'assembla a d'altres que els estudiosos han adjudicat a l'Edat Mitjana. Un detall a destacar és la presència d'encaixos per un brescat en els dos perímetres, i també un retall rectangular al terra, que recorda el que hi ha entre les dues tines de St Andreu de cal Pallot, al Berguedà, i que s'ha associat a la presència d'una premsa.

Acabada l'exploració encara he pogut veure una tina més, obrada en pedra, al costat de can Llavall i davant de l'església de St Pere, però en aquest cas les heures cobreixen de tal manera la construcció que no deixa veure gaires detalls.

Llobera és interessant per molts altres motius, el camí asfaltat surt de l'Hostal del Boix, en el km 47 de la carretera de Solsona a Guissona.