Val la pena conèixer aquesta construcció, on el primer que ens crida l'atenció és la curiosa geometria de la seva planta. Com que no està feta aprofitant un desnivell que resolgui de manera natural la necessitat que tenen les tines de dos nivells de treball, el d'entrada a dalt i el de sortida a baix, es va haver de guanyar alçada amb enginy, dissenyant arquitectònicament escales i estructures que es superposen al costat de dos paral·lelepípedes units pel vèrtex, els quals són les 'torres' de la imatge de dalt i que contenen les corresponents tines.
No és una estructura habitual, però tampoc és insòlita, veurem d'aquí uns dies un cas similar a Cal Pauet.
L'accés a la part superior es feia per unes escales que s'enfilaven per sobre d'altres dependències i deixaven a la part de sota un espai suficient per protegir una de les boixes. L'altra boixa no m'ha estat possible localitzar-la.
Les anomeno de Can Milà perquè aquest és el nom de les ruïnes més properes, tot i que es troben enmig del bosc, enlairades a mig camí entre aquesta casa i la de la Fassina.
A Can Milà hi ha dues tines més, de petites dimensions, integrades a la vivenda. Eren de planta rectangular i de poca cabuda en relació a les de més amunt.
Coordenades: 41º 40.454' N 1º 42.640' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada