Tina II del Camí de les Generes

L'elevada proporció de tines a peu de vinya que es concentra a la part baixa de la riera de Talamanca (també dita de St Esteve) mostra un clar predomini de les de planta rodona i coronament en falsa cúpula, cosa que els hi dona un aspecte rústic però alhora esvelt. Gràcies a un sostre de lloses que no necessita recolzar-se en un embigat de fusta perible, algunes tines han arribat en bon estat fins els nostres dies, com la que en Miquel Ballbè va batejar tina II del Camí de Generes.

El cos central cilíndric es troba flanquejat per dues barraques adossades d'estils del tot oposats, la més ben conservada és de planta rodona, amb la data 1896 gravada a l'entrada i amb diversos armariets quadriculats dins la paret de pedra seca. El sostre és fet per aproximació de filades de llosses. La segona barraca era de parets rectilínies i la coberta, ara desapareguda, estava probablement inclinada a una vessant i sostinguda, aquesta sí, per bigues de fusta.
El dipòsit manté encara l'enrajolat interior. El Consorci de les Valls del Montcau li adjudicava una capacitat màxima de 9.240 litres.

Es molt fàcil de localitzar al costat mateix del camí. Si partim de les Tines dels tres Salts o de la tina Llobregat passarem a continuació pel grup de les de Solanes, uns 350 m després la pista es bifurca: cal seguir el ramal esquerre, que és el que anomenem camí de les Generes (seguint pel ramal dret aniriem a parar en poca estona a les tines Solitària i Transformada).